Un dia a l’escola bressol Upetita

Avui van tard. La Gal·la ha passat mala nit i a casa han dormit poc. Per això ha costat llevar-se. Sort que la Upetita, l’escola bressol, té uns horaris flexibles i que no han de patir per arribar a l’hora. Avui aprofitaran que el Pere teletreballa per quedar-se una estona amb la Gal·la a la llar d’infants. Així, si veu que no s’acaba de trobar bé, se la podrà endur a casa. I, si tot va bé, la hi deixarà i marxarà a treballar, i si hi ha res, ja ho veurà a través de l’app que utilitzen per comunicar-se amb l’escola. Si toca córrer, correrà. Què hi farem? Amb la canalla, ja se sap...

Quan arriben a la llar d’infants ja hi ha uns quants nens i nenes que hi són des de ben d’hora. La Upetita obre a tres quarts de vuit per a les famílies que es posen a treballar a primera hora. La resta hi va arribant al llarg del matí. El Joan i la Marta sempre diuen que tenir una llar d’infants que s’adapti tant a les necessitats de les famílies com dels infants és una gran sort. El Joan s’hi estarà una bona estona, fins que vegi que la Gal·la està tranquil·la. Ho han fet així des del primer dia. 

A la Upetita volen que pares i mares allarguin la seva estada tant com vulguin. Sempre els diuen que això va bé per a tothom: les famílies veuen com es relacionen les mestres amb els infants, s’estableixen vincles amb altres famílies, i nens i nenes guanyen confiança en l’entorn. 

L’espai Explora

El Joan es descalça i es posa els peücs per moure’s per la llar d’infants. S’asseu a terra mentre la Gal·la corre cap a la bebeteca a buscar un conte i busca l’Adriana, una de les educadores, per llegir-lo juntes. Però, just ara, l’Adriana porta a coll l’Alguer, que ha arribat cansat, té molta son i necessita ajuda per adormir-se. El Joan, que ho veu, s’ofereix a explicar-li el conte ell mateix, però la Gal·la ja ha oblidat el llibre i se n’ha anat a l’espai Explora, on hi ha l’Edgar i l’Ona jugant. L’Explora és un dels espais de la llar d’infants que li agraden més a la Gal·la. Hi ha tot de materials amb els quals experimentar i resoldre reptes adaptats a la seva edat. 

El Joan, que veu que la Gal·la està tranquil·la i bé, decideix marxar cap a casa a treballar, i quan se n’acomiada, ella li fa poc cas. Té altres interessos... 

Impossible saber què faran avui

Una de les propostes que les educadores faran avui als infants serà agafar els retoladors per pintar vidres, però alguns nens i nenes prefereixen pintar sobre paper, així que van a buscar el paper i, quan el comencen a manipular, la Clàudia el trepitja i sent un soroll. L’Ona s’hi afegeix i el trepitja més fort, i després s’hi suma la Maddi. I el pintar s’acaba convertint en un joc amb el paper que utilitzen per fer soroll, per amagar-se... 

La mare de l’Ona somriurà quan veurà una foto de la seva filla fent «tat» darrere un tros de paper blanc a través de l’aplicació de la feina. Li ve al cap allò que li van explicar a les portes obertes de l’escola bressol sobre la importància que les mestres donen a l’observació sobre el moment que viuen els infants i la flexibilitat de canviar les propostes en funció dels seus interessos. 

Avui l’Irieix ha portat les primeres maduixes de la temporada. Està molt content i les ha deixades a la panera de l’entrada. La Zoe duu mandarines, la fruita preferida de la Maddi. Cap a les deu, quan ja tinguin feta la gana, després de rentar-se les mans, agafaran la fruita i junts la pelaran i la prepararan per menjar-se-la, mentre, al costat, al dormitori, els infants que ho necessiten fan una dormida. L’Irieix, feliç com un anís, porta el plat de fruita a taula amb les maduixes, les mandarines, un plàtan i la poma. I la Maddi acaba menjant més plàtan que mandarina. 

Després d’aquest primer mos, la Zoe porta un conte a una educadora, que el comença a explicar a poc a poc. Els nens i nenes fan una rotllana, però el Pol no té ganes de conte i decideix anar-se’n a jugar amb la cuineta. Com que fa fred, no surten al pati tant com voldrien, tot i que així que torni a fer bo en trauran tot el profit, com a l’estiu passat, que van plantar una tomaquera i se’n van menjar els tomàquets que en van sortir. 

A les dotze arriba l’hora de dinar. El que té més gana és el que  abans menja. Els que volen mengen sols, i els que necessiten que se’ls peixi tenen l’ajuda de les mestres. La Gal·la, com fa sovint, peix l’Ariadna, que l’ha convertida en la seva assistent preferida a l’hora dels àpats. L’Alguer i el Sergi mengen sense coberts, com fan a casa, perquè a la Upetita es respecten els hàbits de les famílies. 

A dormir, o no...

Havent dinat, l’Eloy agafa la pipa i la seva manteta i se’n va tot sol a estirar-se. L’Ona, per contra, avui ha decidit que no vol fer migdiada perquè vol jugar, i altres, els més petits, s’adormiran a coll de les educadores. 

Ilhuicatl i la Valèria s’han despertat i han estat jugant a empaitar-se i a amagar-se pels diferents racons, mentre els altres nens i nenes es mouen lliurement per la placeta o l’espai Explora. 

Avui, quan les famílies vinguin a buscar els infants, alguns hi allargaran l’estada, perquè una podòloga de la Clínica Universitària els anirà a parlar de temes de calçat a la primera infantesa. L’altre dia hi va anar una logopeda i va ser molt interessant. 

Aplicació per seguir el dia a dia

Aquestes són històries que parteixen de la realitat que es viu un dia qualsevol a la Upetita, la llar d’infants d’UManresa, un projecte educatiu que es va posar en marxa l’any passat aprofitant el bagatge i l’experiència de la Facultat de Ciències Socials de Manresa en la formació de Mestres en Educació Infantil. Actualment, hi conviuen 29 nens i nenes i un equip format per una mestra i quatre tècniques en educació infantil. 

Una de les educadores estudia el grau en Educació Infantil a UManresa i és una bona font d’aportacions a l’equip a partir dels coneixements que va adquirint en la seva formació diària. «Tenir una vinculació amb la Universitat ens aporta molt», explica la directora de l’escola bressol, Núria Valdés, que també es va formar a UManresa. 

Durant tot el dia, les famílies poden estar connectades amb la llar d’infants a través d’una aplicació. Segons Valdés, és una molt bona eina per resoldre dubtes i angoixes, sobretot quan es tracta d’un primer fill. A més, afegeix, serveix per «fer tribu» entre elles, ja que les connecta. 

L’aplicació permet a les famílies saber com ha estat el dia a dia dels seus fills: com han menjat, què han fet, si han dormit o no, anècdotes del dia... «Els ho expliquem tot. Si un nen ha plorat, els ho diem i els expliquem com hem aconseguit calmar-lo», diu Valdès, que afegeix que la transparència és clau per mantenir una relació de confiança amb les famílies.