Uruguai, on pasturen 12 milions de vaques i creixen 30 milions de xais, fa olor d’asado, de tendra carn brasejada amb foc de llenya. No hi ha viatge a aquest país llatinoamericà banyat pel Riu de la Plata sense obligada parada gastronòmica. Vi Tannat, herba mate i dolç de llet completen el seu ventall de sabors. Però hi ha més. La segona nació més petita de Sud-amèrica, franquejada pels gegants Brasil i Argentina, ressona al ritme de murga, candombe i tango. L’Uruguai és color i alegria, és natura, història i, també, alquímia, màgia i misteri. Sabien que hi ha teories que apunten que el Sant Grial s'amaga en aquest país?

Tradició i modernitat

Fins en dues ocasions va viatjar el papa Joan Pau II a l’Uruguai, intrigat per la suposada custòdia de la copa del Sant Sopar en l'inacabat castell de Pittamiglio de Montevideo. Aquesta estranya fortalesa, situada en un dels barris més coneguts de la capital uruguaiana, es va començar a construir el 1910. Porta el nom del seu constructor, l'excèntric arquitecte i alquimista Humberto Pittamiglio, i segueix atraient persones d’arreu interessades pel món de l'ocult i sobrenatural. En les seves tres sales de meditació i el seu laboratori -avui desaparegut- el constructor uruguaià va buscar la fórmula de l'elixir de la vida eterna i la transmutació dels metalls entre simbologia alquímica, maçònica i templera.

La capital uruguaiana, la més austral d'Amèrica, és una ciutat en la qual tradició i modernitat es donen la mà. Una urbs que presumeix de passat indígena, al Museu d'Art Precolombí, i d'antics tresors arquitectònics, com el Cabildo, l'església Matriz i la Puerta de la Ciudadela. Alhora, rescata amb infinita parsimònia edificis art decó i art noveau aixecats per imaginatius i acabalats uruguaians, influïts per l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives celebrada a París el 1925. Aquells magnats van projectar els nous cinemes, teatres i espais comercials de la ciutat, on resideixen un milió i mig d'habitants.

Terra d’“asado” i tango

A la plaça de la Independencia i situat davant del mausoleu d'Artigas, on descansa el màxim prócer del federalisme uruguaià, es troba un dels edificis emblema de la ciutat: el palau Salvo. El que va ser a començament del segle XX l'edifici més alt d'Amèrica del Sud amaga un petit museu dedicat al tango. No en va, va ser en aquest lloc on es va tocar per primera vegada el 1917 La cumparsita de Gerardo Matos Rodríguez, la segona composició més versionada del món, després de Yesterday dels Beatles, que va popularitzar Carlos Gardel, fill predilecte de l'Uruguai.

Anys abans, el 1868, es va alçar el Mercado del Puerto, una construcció metàl·lica amb esquelet de ferro, on avui les cantines ofereixen la preuada carn uruguaiana. Però no esperin trobar-se sobre la taula sal ni condiment. Els uruguaians, carnívors per excel·lència, consumeixen de mitjana gairebé 100 quilos de carn per habitant i any -respecte dels 13 dels espanyols. Per ordre del president, Tabaré Vázquez, un oncòleg entestat a millorar la salut dels seus compatriotes "només et serveixen la sal i les salses si ho demanes al cambrer", comenta resignat William Read, funcionari del Ministeri de Turisme uruguaià, mentre sobri una mate, la beguda nacional.

Rutes místiques

Al costat de Read, vam viatjar a Piriápolis, a cent quilòmetres a l'est de la capital, i epicentre de les rutes mítiques que recorren el país. La ciutat balneari alçada del no-res des del turó Pan de Azúcar fins a l'estuari del Riu de la Plata per l'empresari i alquimista Francisco Piria (1847-1933) és coneguda com la segona ciutat de l'amor o ciutat del futur.

Aquí, entre extenses platges de sorra blanca i imponents turons, l'inquiet Piria, pupil de Pittamiglia, "va idear una ciutat maçònica", explica Cisel Cardozo, guia turística experta en esoterisme uruguaià i un dels 16.000 ciutadans de Piriápolis. Els seus edificis més emblemàtics amaguen missatges xifrats i codis esotèrics que, afirmen, obren una transformació a qui els observen amb el cor. Piriápolis amaga en el disseny dels seus carrers l'Arbre de la vida dels cabalistes i la constel·lació d'Aquari, per atreure cap als seus habitants les energies celestes i terrestres. "És un temple a l'aire lliure", celebra Cardozo en aquest enclavament, situat a 40 quilòmetres de Punta del Este.

Capvespre a la platja

Arribem al protagonista absolut del turisme de sol i platja per aquestes latituds. El silenci i la tranquil·litat predomina aquests mesos de tardor austral a Punta del Este, a la badia de Maldonado, a la qual fa més de 500 anys va arribar l'explorador Juan Díaz Solís per navegar el Riu de la Plata. Punta del Este, amb els seus hotels cinc estrelles, restaurants de luxe, iots i negocis exclusius, és la ciutat més turística del país i atrau celebrities i estiuejants d'alt poder adquisitiu dels països veïns però també multitud de visitants desitjosos d’acostar-se al port i veure de prop lleons marins en llibertat.

Una curiositat: l’Uruguai es troba situat al Triangle de les Bermudes magnètic i va ser precisament en aquest lloc costaner on Guillermo Marconi va aconseguir una de les primeres connexions sense fils amb Europa. Va ser gràcies a la debilitat del camp magnètic que es registra a la zona i que desbaratava els mecanismes de les brúixoles. Aquesta circumstància obliga encara avui els astronautes de l'Estació Espacial Internacional a protegir-se en el laboratori orbital quan passen sobre l’Uruguai en un moment d'activitat solar alta.

A escassos 15 quilòmetres de Punta del Este, l'ocàs del sol protagonitza les tardes ataronjades de l'escultura habitable més gran del món, Casapueblo. Allà, cada tarda, mentre joves en parapent pinten el cel, la veu gravada de l'artista Carlos Páez Vilaró s'acomiada de l'astre rei en una cerimònia irrepetible. "Ciao, sol!", proclama ansiós pel despertar d'un nou dia el pintor, escultor, cinematògraf, escriptor i amic de Picasso, mort el 2014, amb les notes del Concierto de Aranjuez embolcallant les seves paraules.

Ciutats amb encant, carns mundialment conegudes, enoturisme, art i cultura en totes les seves expressions, platges i natura... són alguns dels atractius d'un país ideal per a tot aquell que vulgui assaborir els plaers rioplatenses a foc lent. Una destinació cultural, de relax o espiritual amb cada vegada més demanda.

Dades d'interès

Com arribar-hi?

  • Iberia ofereix cinc vols setmanals des de Madrid a Montevideo. La durada del viatge és de 12 hores i 45 minuts.

Gastronomia

  • La Cabaña Verónica ofereix els millors talls de la saborosa carn uruguaiana en l'emblemàtic Mercado del Puerto de Montevideo.
  • El parador La Balsa, en el camí cap a José Ignacio, treu de la Laguna Garzón prop del pont Circular gambetes i peixos fresquíssims .
  • La carta de Napoleón a Punta del Este destaca per les seves graelles, pastes, peix i marisc.