Al viatjar, la imaginació ha de jugar sempre un paper clau, i això és encara més important quan un s’enfronta a les restes d’un castell medieval. Només fa falta una mica de creativitat per traslladar-se a l’edat mitja- na, quan el sud de Catalunya (la coneguda com a Catalunya nova) exercia de primera frontera entre els territoris cristians i musulmans, amb posicions que canvia- ven de mans mentre es dirimia la història d’Europa. Ara queden com a testimonis d’una època apassionant. Per exemple, el castell medieval de Miravet, construït sobre una talaia privilegiada sobre el riu Ebre, representa un dels millors exemples de l’arquitectura de l’Orde dels Templers. Va ser un edifici religiós i militar

d’origen àrab, que després de la conquista per part del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, va ser cedit a l’orde i convertit en una fortalesa defensiva a l’estil de les de Terra Santa. Amb les seves majestuoses muralles -i algun vestigi de l’època andalusina- Miravet és una ciutadella emmura- llada amb construccions a diferents nivells. A manera de rusc medieval, la comunitat disposava de tot el necessari per viure-hi.

Una mica més al sud, a Tortosa, es tro- ba el castell de Sant Joan, conegut com el castell de la Suda, que és un testimoni clau del passat andalusí de la ciutat. Va ser construït al segle X sota el califat d’Abderraman III, a sobre d’una antiga acròpolis romana. Malgrat l’altura, un enorme pou excavat dins del recinte baixava a fins al nivell de l’Ebre per proveir d’aigua. Després de la conquista de Tortosa el 1148, el castell es va utilitzar de presó, si bé més tard es va convertir en la residència preferida del rei Jaume I. Actualment alberga un parador de turisme.

A la frontera

I encara més al sud, al marge esquerre del riu Sénia, s’alça el castell d’Ulldecona, un exemple clar de construcció de frontera. Du- rant el domini àrab, del segle VIII al XI, va ser una fortificació andalusina, i posteriorment va passar a mans de l’orde militar de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que el va transformar en un castell cristià i va agrupar la població al seu voltant.

Actualment, el conjunt fortificat consta de tres edificacions -dues torres i l’antiga església- envoltades d’una muralla perime- tral. Una de les estructures més emblemàtiques és la torre circular, del segle XII, que servia de talaia. Des de la terrassa superior s’obté una vista privilegiada de la zona. Es complementa amb la torre de l’homenatge del segle XIII, quadrada, que allotjava les estances senyorials.

La curiosa reforma del monestir

A Riudecanyes es troba el Castell Monestir d’Escornalbou, format per les restes de dos edificis medievals: el monestir de Sant Miquel, fundat el 1153, i un castell. El més curiós d’aquest cas és que va quedar pràcticament en ruïnes fins que va ser adquirit pel diplomàtic i arqueòleg Eduard Toda el 1911 i reconvertit en residència.

De l’antic monestir només se’n conserva l’església romànica, algunes restes de la sala capitular i l’estructura del claustre, que es va convertir en un mirador-jardí amb vistes al Camp de Tarragona.