Encara que pugui semblar estrany, existeixen ciutats agermanades repartides per tot el món. Barcelona, per exemple, té 23 germanes, mentre que Sevilla compta amb 18. Les raons per les quals les urbs mantenen aquestes relacions poden variar, des de la promoció d’accions culturals o turístiques a la col·laboració en projectes de diversa índole.

Com va sorgir aquest fenomen?

Els agermanaments són una pràctica molt estesa per tot el món. Van començar a sorgir després de la II Guerra Mundial i, mentre entre els Estats Units i l’URSS començava a gestar-se un conflicte, a Europa van sorgir algunes de les institucions més importants de la Comunitat Internacional. Va ser llavors quan va aparèixer el concepte d’agermanament.

L’objectiu era, en primer lloc, l’intercanvi cultural entre diferents regions, encara que amb el pas dels anys s’hi van afegir altres finalitats com la solidaritat i la cooperació. El francès Jean Bareth, un dels seus impulsors, ho definia com una trobada entre dos municipis que decideixen actuar conjuntament per contrastar els seus problemes i desenvolupar llaços d’amistat. Aquest ha sigut el cas de Madrid amb algunes de les capitals d’Iberoamèrica o ciutats com Rio de Janeiro, l’agermanament de les quals ha servit com a declaració solidària i de cooperació. No obstant, la majoria han sigut un producte d’interessos polítics abans que de cooperació. El més destacable és la possibilitat d’establir programes d’intercanvi, sent els joves els beneficiaris més grans. Per exemple, en el si de la UE es faciliten els intercanvis Erasmus.

Les raons

S’ha de tenir en compte que moltes ciutats germanes es vinculen així ples d’aquest tipus d’unions, com és el cas d’Albuñol, un municipi de Granada agermanat amb Alhucemas, Arcila i Ifrán. En la mateixa línia, la majoria dels ajuntaments de la província d’Osca estan agermanats amb pobles de França. I per últim Ayamonte, a Huelva, i Vila Real de Sant António, a l’Algarve portuguès, construeixen així un pont per unir les dues localitats i establir relacions de tipus econòmic.

Un altre dels motius clau és el record natal o fundacional. Quan els espanyols fundaven una ciutat recorrien a posar-li noms relacionats amb els seus orígens, motiu pel qual hi ha ciutats que es diuen de la mateixa manera o que tenen relacions semàntiques en nom seu per tot el planeta. Per exemple, la ciutat de Granada està agermanada amb Alhambra, als Estats Units. Així mateix, hi havia alguns fundadors que posaven exactament els mateixos noms dels llocs on havien nascut als nous assentaments. Per això algunes ciutats s’han agermanat amb les seves homònimes, com és el cas de la Guadalajara espanyola amb la que existeix a Jalisco i amb Guadalajara de Buga, a Colòmbia, de Còrdova, amb els seus corresponents argentina i mexicana, i de València amb la seva homònima veneçolana.

Un altre dels motius més freqüents a l’agermanar ciutats és que tinguin una activitat econòmica similar. Per exemple, Marbella i Miami Beach, o Punta del Este, Doha i Jidda (Aràbia Saudita). El que les relaciona és que totes són destins vacacionals de luxe. També destaca aquí l’agermanament entre Barcelona i Boston pels seus llaços científics i empresarials. I la unió entre Bilbao i Pittsburgh des dels anys 70 a causa de la seva història lligada a la indústria de l’acer.

Es poden destacar altres nexes molt curiosos, com seria el cas de Sevilla agermanada amb Kansas City, ciutat nord-americana que dona nom a una de les principals avingudes de la ciutat andalusa. La raó és que, durant la visita del promotor J.C. Nichols, va quedar enamorat de La Giralda i va construir als Estats Units el centre comercial Country Club Plaza, amb una rèplica seva.

Per una altra part, l’agermanament no només es dona entre ciutats de diferents països; a Espanya tenim ciutats germanes, com Móstoles, que ho està amb set ciutats del territori: Bailèn, Cadis, Las Palmas de Gran Canaria, Madrid, Navia, Saragossa i Oviedo.

En suma, les ciutats agermanades es vinculen generalment per diferents raons, però l’objectiu final és sempre i en general la cooperació, l’economia i l’intercanvi cultural. Una cosa molt enriquidora, sigui quin sigui el seu país d’origen.