Un equip de científics de la Universitat de Granada ha distingit entre almenys tres tipus fisiològics d'amor i, mitjançant tècniques de termografia que mesuren la temperatura de la pell, han diferenciat entre una emoció passional, la tendresa i el compromís social. Han utilitzat els canvis tèrmics de les persones per a determinar que existeixen diferents tipus fisiològics d'amor segons el seu vessant passional o més social.

L'estudi ha utilitzat tècniques de termografia per a mesurar els canvis de temperatura en la pell que es produeixen en un subjecte quan observa fotografies de la persona estimada, o conversa amb ella sobre la seva intimitat.En aquesta recerca s'han evidenciat les diferències que es produeixen en la temperatura si els components de l'amor són la passió, la tendresa o el compromís social. "La passió s'associa a la novetat dels primers contactes amorosos, al desig i a la cerca de risc, i està vinculada a la dopamina, un neurotransmissor del sistema nerviós central", ha explicat l'investigador del Laboratori de Termografia Emilio Gómez Milà.

Ha apuntat que en aquesta mena d'amor s'estableix un joc de poder obsessiu, "del gat i el ratolí", en el qual sempre hi ha un dominant, al qual li puja la temperatura uns dos graus a la cara, mans o abdomen, i un subordinat registra un efecte tèrmic semblant al de la por, amb baixades de temperatura en mans i nas. En el cas de la tendresa o la intimitat, la relació és més recíproca entre els dos membres de la parella, a qui els hi puja la temperatura entorn d'un grau a la cara i les mans, però baixa a l'abdomen per una vinculació a l'oxitocina.

Finalment, el compromís social es vincula amb nivells de serotonina, neurotransmissor relacionat amb l'estat d'ànim, i no provoca canvis tèrmics. L'investigador de l'estudi ha assenyalat que l'amor canvia en funció de cada país perquè cada cultura té el seu concepte d'amor, per la qual cosa en cada lloc pot un d'aquests tipus. En aquesta recerca van participar 60 persones sanes, homes i dones, d'entre 24 i 47 anys, que afirmaven estar enamorats i que van romandre nus durant 20 minutos per a aclimatar-se abans d'analitzar les seves temperatures i veure imatges de les seves parelles. Aquest mateix equip ha aplicat la termografia al camp de la Psicologia per a conèixer si algú menteix per la temperatura del seu nas o mesurar "el follet flamenc" dels balladors o el dolor mental de l'anomenada "sinestèsia tacte-mirall".