Les espècies d'abelles amb cervells més grans tenen més capacitat d'aprenentatge, tal com ha demostrat un estudi científic liderat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i l'Estació Biològica de Doñana del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

La teoria que tenir un cervell més gran incideix directament en l'aprenentatge s'havia demostrat en aus i primats i confirmar que es compleix en invertebrats és un pas molt important. "Encara que el seu cervell és més petit i més simple que el dels vertebrats, sabem que hi ha una enorme variació de grandària entre les espècies i que això pot influir molt en la capacitat d'adaptació als canvis ambientals", destaca l'investigador Miguel Ángel Collado.

L'estudi, publicat a la revista 'Royal Society Open Science', ajuda a predir quines espècies d'abelles són capaces d'adaptar-se a un ambient cada vegada més urbanitzat o canviant. Existeixen més de 20.000 espècies d'abelles a tot el món, però no totes responen de la mateixa manera a les pressions mediambientals. Mentre que algunes espècies estan reduint les seves poblacions dràsticament, altres estan prosperant en ecosistemes humanitzats.

L'experiment que corrobora la teoria es va realitzar tancant una abella en un tub de vidre amb dues tires de cartró, una blava amarada de sucre i una groga d'aigua per tal de saber si associarien el color amb la recompensa. De 16 espècies diferents d'abelles, va descobrir que la majoria aprenen a associar un color amb una recompensa, però les que tenen cervells més grans ho fan millor que les de cervells més petits.

La pregunta que es fan els científics és si la mida del cervell té alguna cosa a veure amb aquestes diferències d'adaptació. "Per sobreviure en una ciutat cal ser molt llest, cal adaptar-se a paisatges complexos i canviants per localitzar flors i zones de nidificació. Per això, si les abelles amb cervells més grans són les que tenen més habilitats cognitives, sabem que seran les que millor s'adaptaran a la urbanització o a altres condicions canviants", explica Ignasi Bartomeus, investigador de l'Estació Biològica de Doñana del CSIC.

Invertir en teixit cerebral és costós, de manera que només té sentit quan reporta un benefici. Estudis anteriors ja van confirmar que les espècies que requereixen una major demanda cognitiva –per exemple, abelles especialitzades que necessiten localitzar recursos florals particulars– han evolucionat fins a adquirir cervells més grans. "Queda molt per entendre encara, tan sols estem començant a entendre l'enorme capacitat que tenen els petits cervells de les abelles", conclou Daniel Sol, del CREAF.