Tocs de ciència

Invents d’estar per casa

Retrocedirem un segle, anys 1950 a 2000 (aproximadament), per gaudir d’aquests petits aparells, estris, que avui utilitzem sense donar-nos compte

Entre principis del segle XIX i després de la Primera Guerra Mundial, molt abans que els refrigeradors es convertissin en una cosa comuna en totes les llars, va començar el comerç de gel natural. La imatge va ser captada el setembre del 1918.

Entre principis del segle XIX i després de la Primera Guerra Mundial, molt abans que els refrigeradors es convertissin en una cosa comuna en totes les llars, va començar el comerç de gel natural. La imatge va ser captada el setembre del 1918. / Wikimedia

Josep Maria Casas i Sabata

Josep Maria Casas i Sabata

Hi ha hagut fins a cinc revolucions tecnològiques. La primera va tenir lloc el segle XVIII amb la mecanització del tèxtil a algunes parts del món. Durant el segle XIX trobem dos d’importants canvis tecnològics: l’entrada del vapor i el ferrocarril, i la segona, cap a finals de segle, l’electricitat. Durant el segle XX, altra vegada hem conviscut amb un parell de canvis tecnològics: la producció dels automòbils en cadena, durant la primera part del segle, i la segona, de la que encara som al bell mig, és la de les tecnologies de la informació i comunicació, amb els ordinadors com a protagonistes i una nanotecnologia en creixement.

Internet ens ha acostat a tot el món i podem investigar que passa a qualsevol indret a l’instant. Ja no escrivim cartes, telefonem amb mòbil o enviem correus electrònics a coneguts i desconeguts a l’altra part del planeta i, darrerament, la intel·ligència artificial i la robotització, es troben arreu.

D’on venim

De la comuna al vàter: L’expressió «aigua va» té els seus orígens al segle XVII quan la gent feia les seves necessitats majors i menors en orinals que després abocava al carrer amb aquests crit per no ruixar al desprevingut. El verdader artífex del vàter modern va ser Alexander Cummings, rellotger de Londres que va patentar en el 1775 un inodor amb descàrrega d’aigua neta que arrossegava les deixalles. El desaigua es feia a través d’un sifó, una canonada en forma de S que mantenia el nivell de líquid a la tassa, creant una barrera d’aigua neta que impedia que les males olors retornessin cap al sanitari. Més tard van arribar les «comunes» privades, a casa pels rics o bé comunitàries pels veïns que havien d’esperar torn.

Simples però molt útils

El bolígraf: Els germans hongaresos Làszló i Geor Biro l’any 1944 van inventar el bolígraf. Aquest senzill estri format per un cartutx o dipòsit de tinta acabat en punta tancat en un cap per una petita bola d’acer (principi de capil·laritat), dona una qualitat d’escriptura inferior a la ploma estilogràfica, però al pas dels anys s’ha imposat a tot el món. Actualment, BIC ven a tot el món més de quinze milions d’unitats anuals del seu producte estrella el «Bic Cristall» en més de 150 països.

Màquines per aixafar el raïm: Passada la plaga de la fil·loxera, els pagesos van començar a introduir màquines per reduir la mà d’obra que requerien. L’aixafament del raïm amb els peus va ser substituït per unes màquines de corrons que feien aquesta feina.

Dels pous de gel als congeladors: El fred artificial es va inventar l’any 1874. Els primers frigorífics elèctrics es van comercialitzar a Chicago l’any 1913. Molt abans les cases nobles disposaven d’una zona de la casa per omplir de neu o gel, que els pagesos baixaven de les muntanyes nevades. Més tard es va guardar en pous de gel, a mitjans del segle passat encara es repartia gel a domicili. 

El venedor i reparador de paraigües: A la meitat del segle passat, la venda ambulant era molt freqüent i no era estrany trobar pels camins i poblacions homes que es dedicaven a la venda i a la reparació de paraigües. 

Una desgràcia porta una revolució, el biquini: El juliol de 1946 els EUA va llençar una bomba atòmica sobre l’atol de Bikini a l’oceà Pacífic. Va ser tal la commoció que el dissenyador francès Louis Réard va batejar amb el nom de biquini un explosiu banyador de sols dues peces que han lluït totes les passarel·les des de llavors.

Sabons i detergents: El 1916 a Alemanya es va produir el primer detergent sintètic i cinc anys més tard van sortir els sabons en escames, patentat per la multinacional Unilever, que van comercialitzar Vim, Persil, Olmo, Skip i d’altres. A Catalunya el 1953 la casa Camp de Granollers, va treure el detergent Elena i més tard Colón d’escuma controlada.

Xiclet i Chupa Chups: La goma de mastegar prové dels indígenes de Mèxic, que l’extreien d’una reïna d’arbres tropicals. A partir de 1880 se’ls va afegir sabor a menta, anís o maduixa. Avui dia s’afegeixen saboritzants, acidulants i colorants.

No obstant, la llaminadura més universal és el caramel amb un pal, inventat pel català Enric Bernat. L’any 1959 se li va ocórrer inserir un palet en un caramel rodó. Avui dia es venen més de 1.500 bilions de Chupa-Chups cada any, estès a un centenar de països de tot el món. El 2006 els fills van vendre l’empresa al grup italià Perfetti van Melle.

 El Typp-ex: Va néixer l’any 1957 per Bette Nesmitt (Dallas, Texas), secretària que es va dedicar anys a investigar com esborrar els errors de l’escriptura i la pintura de les parets. Finalment, va aconseguir un líquid que cobreix errors i seca ràpidament, aquest corrector d’escriptura s’ha utilitzat, i se segueix emprant, pels estudiants, grafistes i pintors des dels anys 80. Quan es va vendre la companyia l’any 1979 hi treballaven 200 treballadors i va rebre prop de 50 milions de dòlars de l’empresa que la va comprar, Gillette.

Electrodomèstics que no teniem

El pal de fregar (fregona o baieta): Inventat per l’aragonès, descendent de catalans, Manuel Jalón Corominas l’any 1956. Es tracta d’un enginyer aeronàutic director de manteniment de la base aèria de Saragossa, quan se li va ocórrer que posant un «motxo» de tires de cotó al mànec de l’escombra i escorrent-lo amb una galleda on es posa l’aigua i sabó, es neteja el terra sense necessitat de patir de lumbago. L’invent va evolucionar fins a l’actual conjunt de plàstic. L’empresa Mery va ser la primera que va comercialitzar l’invent a tot el món.

La rentadora: La primera rentadora elèctrica va ser fabricada per Alva J. Fisher l’any 1901. La casa Miele va comercialitzar la primera màquina de rentar amb moble metàl·lic inclòs l’any 1930. A Catalunya aquestes màquines de rentar van arribar cap als anys 60, per Bru, Expert...

En conclusió, centenars de feines desaparegudes, almenys en part, com el dur treball a les mines de carbó; el moliner d’escairar blat de moro; el llaurador; segar amb la falç; teixidors i teixidores manuals; espardenyers; puntaires; anar a la font per tenir aigua fresca per veure; paperer; rajolers; boters; vidriers i bufadors; serenos; carreters; telefonista; en el ram tèxtil: teixidors, filadores, metxeres, contramestres, cardadores, bataneres, tintoreres...