Els espanyols no són gaire feliços: ho diu aquest estudi

L'Informe Mundial de la Felicitat, una iniciativa anual que avalua el benestar subjectiu a diverses nacions des del 2012, ens ofereix una perspectiva valuosa sobre la situació global i, en particular, sobre l'estat d'ànim dels espanyols. Aquest estudi, impulsat per les Nacions Unides amb motiu del Dia Internacional de la Felicitat, no es limita a una simple classificació, sinó que aprofundeix en els factors que contribueixen a la felicitat i el benestar de les persones a tot el món.

En la darrera edició, l'informe manté la tendència observada en anys anteriors: els països nòrdics continuen dominant la llista, amb Finlàndia al capdavant per vuitè any consecutiu. Dinamarca, Islàndia, Suècia i Països Baixos completen els primers llocs, consolidant la reputació d'aquestes nacions com a exemples de societats pròsperes i felices.

Panorama menys optimista

Tot i això, en dirigir la mirada cap a Espanya, el panorama es torna menys optimista. El país es manté al lloc 38, una posició que reflecteix una persistent falta de progrés en comparació amb altres països. Aquest estancament, després d'anys de descens en el rànquing, planteja interrogants importants sobre els desafiaments que enfronta la societat espanyola per assolir nivells de benestar més elevats. A l'extrem oposat de l'escala, l'Afganistan continua sent el país menys feliç del món, un reflex de la profunda crisi humanitària i l'opressió que pateixen els habitants, especialment les dones.

Una de les novetats més destacades de l'informe és la irrupció de dos països llatinoamericans al top 10: Costa Rica i Mèxic, que ocupen el sisè i desè lloc, respectivament. Aquest èxit subratlla el potencial de la regió llatinoamericana per promoure el benestar i la felicitat dels seus ciutadans, malgrat els desafiaments econòmics i socials que enfronta.

L'informe avalua la felicitat mitjançant una metodologia rigorosa que considera diversos factors, des del Producte Intern Brut (PIB) per càpita i l'esperança de vida, fins a la percepció de llibertat, la generositat, la corrupció i la disponibilitat de suport social. Aquests indicadors proporcionen una visió holística del benestar, que va més enllà de les simples mesures econòmiques. La informació es recopila a partir de l'enquesta de Gallup World Poll i d'altres fonts rellevants, i s'analitza per experts en benestar d'institucions de renom com ara la Universitat d'Oxford.

Una de les conclusions més interessants de l'informe és que l'amabilitat i la confiança en els altres són factors clau per a la felicitat col·lectiva. Els països nòrdics, coneguts per la seva alta confiança social, lideren la llista dels més feliços, cosa que suggereix una connexió profunda entre la cohesió social i el benestar. Per contra, a països com els Estats Units, on s'observa un augment de l'individualisme i la soledat, la percepció de la felicitat ha disminuït.

L'impacte de la solitud

L'informe també destaca l'impacte de la solitud, especialment entre els joves, al benestar general. Un nombre creixent de joves adults informa que no tenen suport social, cosa que subratlla la importància d'enfortir les xarxes socials i promoure la connexió interpersonal. A més, l'estudi suggereix que la confiança en la benevolència dels altres pot influir en les tendències polítiques, amb més confiança associada a postures més progressistes i menys confiança a postures més conservadores.

En el context global, l'informe revela que els països emergents estan experimentant un augment dels nivells de felicitat, mentre que alguns països europeus, com Espanya, mostren una tendència a la baixa. Aquesta troballa suggereix que el progrés econòmic i social pot tenir un impacte positiu en el benestar subjectiu, però també que hi ha altres factors, com ara la cohesió social, la confiança i el suport social, que són igualment importants.

D'aquesta manera, l'Informe Mundial de la Felicitat ofereix una eina valuosa per comprendre els factors que contribueixen al benestar i la felicitat a tot el món. En el cas d'Espanya, l'informe revela un estancament en el rànquing, cosa que suggereix la necessitat d'abordar els desafiaments que enfronta la societat espanyola per assolir nivells de benestar més elevats. Aquests desafiaments inclouen l'enfortiment de la cohesió social, la promoció de la confiança i la lluita contra la solitud, especialment entre els joves. En abordar aquests desafiaments, Espanya pot aspirar a millorar la seva posició al rànquing de la felicitat i construir una societat més pròspera i feliç per a tots els seus ciutadans.