Febre per les vambesamb placa de carboni

En els últims anys, la indústria del calçat per a running ha avançat tant que en l’actualitat la ingent quantitat de models i marques de vambes tan sols es veu superada per la d’opcions respecte a això. El material, la forma, la mida de la sola, la tipologia dels cordons... i des de fa uns anys les plaques de carboni s’han convertit en aspectes imprescindibles a tenir en compte quan s’elegeixen unes vambes. Malgrat que els primers models que les van incorporar van arribar el 2000, no es van popularitzar fins anys més tard.

L’actual febre per les vambes amb placa de carboni va començar el 2019, quan Eliud Kipchoge va aconseguir trencar la barrera de les dues hores en la marató a Viena. Es va dir molt llavors que aquell brutal rècord d’1.59:40, que no va ser homologat per l’IAAF per diferents motius, però sobretot es va insinuar que va ser en part possible per les vambes que portava el kenyà. Un prototip dissenyat per Nike específicament per a l’atleta en què van incorporar una innovadora placa de carboni. Van saltar totes les alarmes i fins i tot es va dir que serien considerades il·legals, una cosa que finalment no va passar, tot i que amb matisos.

En el dia d’avui, les vambes amb una única placa de carboni (n’hi havia fins i tot amb dues) sí que són legals en totes les competicions de World Athletics sempre que la mitja sola no superi els 39 mm d’altura. Sis anys després de la seva irrupció en el rècord de Kipchoge, les plaques de carboni són ja habituals entre els corredors d’elit i comencen a estendre’s entre els corredors més populars, però són realment efectives? La resposta curta és: depèn.

Ús concret i no habitual

«Són vambes que responen a un ús molt concret: córrer més de pressa. Per la qual cosa generalment seran més adequades per a un tipus de corredors i un tipus d’entrenaments concrets», reflexiona Jon Zumaquero, director comercial de la part de running de Decathlon (Kiprun). Les vambes amb placa de carboni se sustenten en l’efecte trampolí i bàsicament estan dissenyades perquè en córrer, quan el pes es recolza al metatars, la placa de carboni flexioni i posteriorment torni a la seva forma original més ràpid del que ho faria el peu per si sol brindant una sensació d’empenta en l’enlairament. Això redueix la despesa energètica i millora l’eficiència.

«Si bé és cert que qualsevol persona se les pot posar tot i que corri més a poc a poc, aquestes vambes estan destinades a persones que vulguin córrer més ràpidament i que busquin un plus en els seus entrenaments de qualitat sigui per marcar temps o realitzar sèries més llargues a ritme de competició o per a la mateixa competició», assegura Zumaquero. «Generalment, els corredors que utilitzen aquestes vambes en tenen més d’unes i, per tant, disposen d’altres vambes per als entrenaments diaris i reserven les de placa de carboni per a exercicis més exigents on es necessiti l’empenta extra», argumenta l’expert.

És per això que aquest tipus de vambes no són les més indicades per a corredors poc experimentats, amb sobrepès o amb ritmes de carrera més lents, ja que difícilment es beneficiarien de la reactivitat. Però, podrien causar lesions? Per si soles no, però sempre és recomanable en cas de dubte, visitar un especialista.

Cada peu té una morfologia diferent, per la qual cosa és recomanable visitar el podòleg en cas d’antecedents de fasciïtis plantar o altres aspectes que puguin afectar la salut del peu. «No hi ha estudis que indiquin que l’ús d’aquestes vambes pugui induir fasciïtis o altres lesions, però això no significa que no pugui passar», afirma l’expert. «En general, el seu ús és segur i comporta beneficis al corredor», assenyala.

Un altre dels dubtes que podrien arribar a plantejar-se tenint en compte el funcionament d’aquest mecanisme encapsulat dins de la mitja sola de les vambes podria ser els seus efectes sobre la musculatura. Fa que el peu es torni vague? És aviat per afirmar-ho, però sens dubte aquesta empenta mecànica que està rebent el corredor no l’està realitzant la musculatura, per la qual cosa podria arribar a causar desequilibris musculars.

«No hi ha encara informes concloents respecte a aquest tema, però, en tractar-se d’una sabatilla d’ús ocasional, és poc probable que això passi. Al final, el tipus de corredor a què van destinades entén el running com una cosa més enllà que córrer. Entrena la musculatura pròpiament involucrada en exercicis de força, treballa l’estabilització i el core de forma específica... L’afectarà poc la placa en aquest sentit a la seva musculatura», conclou l’expert.