Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Descobreix l’aliment estrella d’aquesta època de l’any que protegeix contra la diabetis

El moniato, també conegut com a batata, presenta un alt contingut en vitamines A, C i E, a més de β-carotens, potassi i fòsfor.

Un moniato

Un moniato / Pixabay

Noelia Izquierdo

D’entre els aliments típics de la tardor i l’hivern, el moniato sobresurt per les seves extraordinàries qualitats. També conegut com a camot, batata o patata dolça, aquest tubercle, tan característic dels mesos d’octubre i novembre, rep diversos noms, però pocs saben quins són els impressionants beneficis que aporta al cos.

I no són “sorprenents” per res. Dels seus molts “poders”, el moniato ressalta per:

  • Millorar la resistència a la insulina
  • Ser un gran aliat en la pèrdua de pes

“Es tracta d’un aliment perfectament saludable per a pràcticament tota la població”, assegura Paula Serrano, nutricionista de l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica (AEND).


Carregat de vitamines, potassi i fòsfor

Per adonar-nos de les enormes propietats d’aquest aliment, l’experta ens explica que el moniato presenta un elevat contingut en:

  • Vitamina A
  • Ajuda a la formació i manteniment de dents, teixits tous i ossis, membranes mucoses i pell sans. També afavoreix la bona vista, especialment amb poca llum, i juga un paper clau en l’embaràs i la lactància.
  • Vitamina C
  • Necessària per al creixement i reparació dels teixits de tot el cos, actua com a antioxidant bloquejant part del dany causat pels radicals lliures.
  • Vitamina E
  • Té efecte antioxidant i ajuda a mantenir el sistema immunitari fort. A més, permet la formació de glòbuls vermells i evita coàguls dins dels vasos sanguinis.
  • β-carotens
  • Responsables del color taronja i vermellós del moniato, es poden transformar en vitamina A quan l’organisme ho requereix.
  • Potassi
  • Ajuda a la funció nerviosa, la contracció muscular i el ritme cardíac. També regula la pressió arterial contrarestant els efectes del sodi.
  • Fòsfor
  • Segon mineral més abundant al cos, essencial per a la producció de proteïnes, el creixement i la reparació cel·lular.

Valors nutricionals del moniato

Per cada 100 grams de moniato:

  • 101 calories
  • 1,2 g de proteïna
  • 0,6 g de lípids
  • 21,5 g d’hidrats de carboni
  • 2,5 g de fibra (ideal contra l’estrenyiment)

Un tubercle amb ‘poder’ probiòtic

El midó resistent del moniato és capaç de sobreviure a la digestió i arribar intacte al còlon, on actua com a aliment per a la microbiota intestinal. Això:

  • Ajuda a la pèrdua de pes per l’efecte saciant.
  • Pot provocar gasos si se’n consumeix més de 100 grams diaris.

Beneficis per a diabètics i esportistes

Tot i ser dolç, el moniato té un índex glucèmic més baix que la patata, cosa que el fa interessant per a persones amb diabetis.

També és ric en compostos bioactius amb efectes antioxidants i antiinflamatoris, i en hidrats de carboni útils per a esportistes que volen guanyar massa muscular.


La millor manera de consumir-lo

La forma menys saludable: fregit.

Les coccions més recomanades:

  • Al vapor
  • Al microones
  • Al forn
  • A l’airfryer (millor alternativa a les patates fregides)

També es pot preparar en:

  • Purés
  • Farcits de verdures i proteïnes
  • Guarnicions

Varietats: taronja, groc, morat…

El moniato es creu originari del sud del Perú, però avui dia també es cultiva a Espanya, especialment a Màlaga.

  • Moniato Califòrnia → més ric en β-carotens
  • Moniato morat → conté més antocianines amb propietats antiinflamatòries, anticancerígenes i antioxidants

Serrano recorda que cal prioritzar sempre el producte de proximitat per sostenibilitat i dieta equilibrada.


Patata o moniato?

Segons Serrano:

“No cal substituir la patata pel moniato. Tots dos són aliments saludables i es poden consumir indistintament dins d’una dieta equilibrada.”

D´on és originari el moniato?

El moniato, també conegut com a batata, camot o patata dolça, és originari d’Amèrica tropical i subtropical. Es creu que va ser domesticat fa més de 5.000 anys a Amèrica Central i del Sud, especialment a regions com l’actual Perú, Equador i parts de Mesoamèrica.

D’allà es va expandir a altres zones del món després dels viatges dels exploradors europeus al segle XVI, arribant a Àsia, Àfrica i finalment a Europa.

Tracking Pixel Contents