Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

El cas de l'aranya que va viure 43 anys (i no va morir de vella)

Imatge d'arxiu d'una aranya

Imatge d'arxiu d'una aranya / Pixabay

Joan Lluís Ferrer

Barcelona

L'aranya coneguda com a Número 16 formava part d'un experiment biològic juntament amb altres congèneres iniciat en la Reserva North Bungulla (Austràlia) l'any 1974 i va acabar revelant-se com l'aranya més longeva fins ara coneguda, en aconseguir la prodigiosa edat de 43 anys. Aquest rècord polvoritza l'anterior conegut en aquest grup d'animals, que era de 28 anys.

Les aranyes participants en aquest experiment anaven sent monitorades tots els anys, perquè es tractava d'una prova a llarg termini, que va durar diverses dècades. Aquest assaig, a més de demostrar la necessitat urgent de preservar determinades espècies d'aràcnids, va revelar alguna cosa que no estava previst, i és la considerable longevitat que poden aconseguir, superior al que s'havia suposat.

L'aranya Número 16 pertanyia a l'espècie Gaius villosus i formava part del primer grup de cries incloses en l'estudi. A aquest exemplar se li va assignar el número 16, d'aquí el seu nom, però va acabar superant àmpliament a les 15 anteriors en longevitat. No obstant això, el 2017, la Número 16 va acabar morint també, concretament el mes de novembre, durant la nit d'Halloween. Els investigadors que s'ocupaven d'ella van observar que la tapa del seu cau havia estat perforada per una vespa.

L'examen de la forma en què va morir va revelar un fet sorprenent: ni tan sols va morir de vella, com caldria esperar per la seva  edat, sinó segurament a causa d'aquesta vespa asiàtica. La Número 16 va acabar parasitada, com succeeix amb moltes aranyes de gran grandària, que són convertides en hostes de larves que fan eclosió a l'interior del seu cos.

L'anterior rècord l'ostentava una taràntula trobada a Mèxic, que va arribar fins a ls 28 anys d'edat i es considerava la més vella coneguda.

Segons les dades recollides per la recerca, les Gaius Villosus tenen una vida més llarga a causa de la seva "naturalesa sedentària" i "baix metabolisme". Cal tenir en compte que en aquest cas concret, l'animal va passar tota la seva vida en un hàbitat sotmès a acurat control i sense fer front a la vida salvatge.

Tracking Pixel Contents