Helicobacter pylori: així són els símptomes de la infecció que afecta la meitat de la població

Una de les infeccions més habituals que patim els éssers humans és la produïda pel bacteri Helicobacter pylori.

Va ser descobert el 1983, però es creu que pot portar a l'organisme dels éssers humans des de fa milers d'anys, ja que la seva presència es va evidenciar a l'examen de femta realitzat a unes mòmies pre incaiques de 1.700 anys d'antiguitat.

És un bacteri específic dels éssers humans i té prevalença universal, fins al punt que es calcula que gairebé la meitat de la població mundial està infectada.

Rep nom perquè té forma helicoidal, és a dir, d'espiral.

Com ens infectem

La infecció se sol adquirir a la infància, afecta totes les edats i és més freqüent als països en vies de desenvolupament.

La via de transmissió més habitual és mitjançant l'aigua o els aliments. I en qualsevol cas per via oral, mitjançant contacte fecal-oral o oral-oral. Per això sobretot es contagia dins l'àmbit familiar, i es propaga entre les persones que conviuen o comparteixen menjar.

Com ens afecta l'Helicobacter pylori

El que fa aquest bacteri és infectar la mucosa de l'estómac i del duodè, i està relacionada amb l'origen de malalties gastrointestinals com ara:

• Gastritis crònica
• Úlcera gàstrica o duodenal
• Alguns tumors

També en algunes ocasions pot produir irritació a l'estómac o gastritis, que es pot manifestar amb acidesa, nàusees…

Bacteri conegut per la seva relació amb les úlceres

Però pel que potser resulta més conegut aquest bacteri és perquè la infecció per Helicobacter pylori (HP) està associada amb:

• El 90-95% de les úlceres duodenals
• El 70% de les úlceres gàstriques
• En casos més excepcionals es relaciona amb càncer d'estómac, i està identificada com a causa principal d'aquest tumor, sobretot del limfoma gàstric MALT.

Però, segons el doctor Blas José Gómez Rodríguez, expert de la Fundació Espanyola de l'Aparell Digestiu, "la infecció per Helicobacter pylori, encara que sigui la causa principal de l'úlcera gastroduodenal i les seves complicacions, només provoca símptomes en un percentatge petit que oscil·la entre el 10 i el 25% dels infectats".

Principals símptomes de la infecció

Com ja hem dit, la gastritis o duodenitis que produeix aquest bacteri no provoca molèsties en la majoria dels casos.

Només algunes persones desenvolupen complicacions com les úlceres gàstriques o duodenals i, malgrat això, algunes continuen sense presentar cap molèstia.

Però en el cas de tenir símptomes, els més freqüents són:

• Dolor o molèstia a la part alta i central de l'abdomen, més o menys sota l'estern
• Dolor abdominal més agut amb l'estómac buit
• Inflor de l'abdomen
• Sensació de sacietat menjant només petites quantitats d'aliments
• Manca de gana
• Nàusees i vòmits
• Eructes freqüents
• Pèrdua de pes involuntària
• Enfosquiment de la femta

En cas que hi hagi úlceres sagnants, aquestes poden causar anèmia i cansament.

Símptomes: quan hem de consultar el metge

Si els símptomes són similars als que indiquem a continuació, és més que recomanable sol·licitar l'atenció d'un metge.

• Dolor abdominal intens o persistent
• Dificultat per empassar
• Femtes amb sang o de color negre podent arribar a ser negres com el quitrà
• Vòmits amb sang o de color negre, o vòmit que semblen grans de cafè

Encara que no és habitual, alguns pacients poden arribar a desenvolupar gastritis crònica, ja que l'Helicobacter pylori és capaç de produir canvis al revestiment o capa interna de l'estómac.

Fins i tot, de manera molt excepcional, la infecció d'aquest bacteri pot provocar càncer d'estómac. I tal com apunta el doctor Gómez:

"És molt poc freqüent desenvolupar càncer gàstric a conseqüència d'Helicobacter pylori. Tanmateix, com que és una infecció tan comuna, és recomanable tenir en compte aquesta possibilitat. Per això està indicat el tractament per erradicar aquest bacteri en pacients amb familiars directes amb càncer gàstric”.

Proves per confirmar el diagnòstic

Quan hi ha indicis que el bacteri podria haver-nos infectat, hi ha diferents proves per confirmar-ho.

• Test de l'alè. És un procediment molt senzill que consisteix en la presa d'una pastilla d'urea marcada amb carboni 13. Un cop ingerida, la pastilla es descompon a l'organisme, passa a la sang i d'aquí als pulmons, cosa que permet analitzar l'aire expulsat amb l'alè i saber si el bacteri és al nostre organisme o no.
• Prova d'antígens en excrements. Consisteix a buscar a la femta del pacient la presència de l'antigen de l'Helicobacter pylori.
• Test serològic. Sí, els tests serològics no només es fan servir amb el coronavirus. Es tracta d'una prova de sang amb què es determina la presència d'anticossos davant d'aquest bacteri.
• Biòpsia: aquesta és una prova més invasiva amb què és possible determinar la presència de l'Helicobacter pylori prenent una petita mostra del teixit gàstric mitjançant una endoscòpia.

Atenció! Abans de sotmetre'ns a qualsevol d'aquestes proves, els especialistes en digestiu adverteixen que, si estem prenent omeprazol o derivats, els hem de deixar almenys 14 dies abans.

En cas que per qualsevol circumstància estiguem prenent antibiòtics, el més convenient és no realitzar aquestes proves fins 4 setmanes després d'acabar amb el tractament.

Finalment, hem de tenir clar que un cop confirmada la infecció per Helicobacter i realitzat el tractament, haurem de tornar a fer-nos les proves per confirmar que el bacteri ha estat eliminat definitivament.

Tractament per a l'Helicobacter pylori

El tractament està basat en l'ús d'antibiòtics, però dependrà de diversos factors.

• D'una banda, com és habitual, el compliment de la pauta de tractament, les dosis i els temps
• Però també és important la possible presència d'al·lèrgies a fàrmacs o resistència als antibiòtics, així com els efectes secundaris
• A més a més del tipus d'antibiòtic utilitzat, pauta d'administració i efectes secundaris

L'ideal abans de començar un tractament seria conèixer la susceptibilitat del germen que presenta cada pacient, per tal de dirigir el tractament específic.

Però per això caldria fer un cultiu. I no és una cosa viable a la pràctica diària, ja que caldrien estudis invasius i molestos per obtenir la mostra, i la dificultat per cultivar aquest germen al laboratori.

Per això s'apliquen unes pautes generals que, a priori, han d'aconseguir l'objectiu de cercar l'eliminació del germen, és a dir, tractaments empírics.