I si ens quedem sempre amb l'horari d'hivern? Així canviaria la teva vida diària

El passat dissabte es va fer el canvi horari a Espanya, que es va traduir en el retard d'una hora als rellotges. Per aquest motiu, el president del Govern, Pedro Sánchez, ha proposat acabar amb el canvi d'hora estacional el 2026 a tota la Unió Europea pel seu "impacte sobre la salut i per l'escassa evidència científica sobre l'estalvi energètic".

Aquesta proposta compta amb el suport de la Societat Espanyola de Son (SES), que "vol aprofitar l'ocasió per recordar el seu posicionament oficial al respecte que, sobre la base de l'evidència científica existent, aconsella que aquest sigui el darrer canvi horari i que a partir del mateix es mantingui de manera permanent l'horari d'hivern (GT+1)".

Segons explica la SES al seu posicionament, l'horari d'hivern promou un ritme biològic més estable que l'estiu, cosa que contribueix a millorar el rendiment intel·lectual i ajuda a disminuir l'aparició de malalties com les cardiovasculars, l'obesitat, l'insomni i la depressió. L'horari d'hivern, per tant, incideixen els experts, seria el més beneficiós per a la població, especialment per als grups més sensibles als canvis d'horari i a patir trastorns de son i salut com són els nens i les persones d'edat avançada.

Segons estudis elaborats a la Universitat de Múrcia, l'horari d'hivern a Espanya és el que permet una sincronia més gran entre la sortida del sol i l'inici de la jornada laboral i escolar; i el que propicia tenir una exposició més gran a la llum solar durant aquesta jornada. L'horari d'hivern, per tant, recalquen des de la SES, facilita tenir més hores de son i un despertar més natural que coincideix amb l'alba.

En contraposició, si l'horari establert de forma permanent fos el d'estiu (GT+2), expliquen en el posicionament, "ens trobaríem que en algunes ciutats espanyoles l'alba no es produiria abans de les 9.30 hores durant l'hivern, mentre que a l'estiu el vespre no arribaria fins a les 22.00 hores".

Segons els especialistes en son, aquesta dessincronització entre la llum i l'hora, que ja es produeix als mesos d'estiu, fa que les persones tinguin tendència a ficar-se al llit més tard a la nit i a despertar-se més tard al matí. Un desajust que fa que es tendeixi a dormir menys temps els dies laborables i a dormir més els festius, en una situació que, segons la SES, pot afavorir un baix rendiment laboral i escolar i, de manera crònica, facilitar l'aparició de malalties associades a la manca i a la mala qualitat del son.

Les conseqüències del canvi horari a la salut

Encara que el canvi només sigui d'una hora, aquest altera el temps d'exposició al sol durant el dia i desequilibra el rellotge intern, que triga uns quants dies a reajustar-se, cosa que provoca que no sigui infreqüent que durant els primers dies després del canvi d'hora algunes persones refereixin irritabilitat, manca de concentració, baix rendiment laboral i insomni. Però les conseqüències podrien anar fins i tot una mica més enllà, ja que un estudi recent, de fet, ha vinculat el canvi horari amb un increment de la incidència d'obesitat i d'atacs cerebrovasculars.

Per això, des de la SES s'advoca perquè aquest sigui el darrer canvi horari i perquè es promogui una exposició més gran a la llum natural quan la majoria de les persones estan treballant o aprenent a l'escola. És a dir, què passa durant l'horari d'hivern.

Dormir adequadament les hores necessàries i mantenir un ritme regular del cicle son-vigília és un dels pilars fonamentals de la salut. No en va, un somni insuficient, desorganitzat i de mala qualitat, afavoreix l'aparició de malalties tan freqüents, greus i amb un impacte social i econòmic tan alt com el càncer, la malaltia d'Alzheimer, la hipertensió arterial, l'obesitat, la diabetis, l'infart de cor, l'ictus, la depressió i l'ansietat.

Què passaria si l'horari d'hivern es mantingués tot l'any?

Viure sempre a l'horari d'estiu (UTC+2) suposaria anar dues hores per davant de l'horari solar durant tot l'any. Així, de març a octubre, clarejaria entre les 6:30 h i les 7:00 h, i fosquejaria entre les 21:30 h i les 22:00 h, és a dir, com passa actualment a l'estiu.

No obstant això, a l'hivern (de novembre a febrer), clarejaria entre les 9:00 h i les 9:30 h, i fosquejaria entre les 18:30 h i les 19:00 h, cosa que suposaria matins molt més foscos.

Per contra, mantenir sempre l'horari d'hivern (UTC+1) no implicaria canvis respecte a la situació actual els mesos de novembre a febrer: el sol sortiria entre les 8.00 h i les 8.30 h, i es posaria entre les 17.30 h i les 18.00 h.

En canvi, durant l'estiu (de març a octubre), clarejaria entre les 5:30 h i les 6:00 h, i fosquejaria entre les 20:30 h i les 21:00 h, és a dir, els dies serien igual de llargs, però amb llum més primerenca al matí i fosquejar més d'hora.