Els microbis també ens fan dormir

Els científics han revelat que la son sorgeix de la comunicació entre els sistemes reguladors del cos, del cervell i de la multitud de microbis que viuen dins nostre, especialment de la microbiota intestinal.

Una troballa recent suma un element inesperat al misteri de la son, que podria arribar a resoldre'l: components bacterians al cervell semblen fluctuar segons l'hora del dia i l'historial de son, i podrien participar en la regulació fisiològica que ens fa dormir.

Investigadors de la Universitat Estatal de Washington, als Estats Units, van mesurar nivells de peptidoglican (PG), un constituent de la paret cel·lular bacteriana, en diferents zones cerebrals de ratolins i van trobar variacions marcades vinculades al cicle descans-vigília i a la privació de son, segons un estudi publicat a Frontiers in Neuroscience.

Son i microbis: una relació estreta

El peptidoglican s'ha lligat des de la dècada del 1980 a canvis conductuals i a respostes immunes que interfereixen amb la son. La nova investigació va quantificar per primera vegada com els nivells de PG varien entre regions cerebrals: el tronc encefàlic va mostrar les concentracions més grans, mentre que bulb olfactori, hipotàlem i escorça van presentar nivells més baixos. A més, els valors més baixos es van registrar al punt de transició entre el repòs i la vigília, suggerint una sincronia circadiana.

La relació entre son i microbis no és només passiva: la investigació evidencia que la privació de son altera els nivells de PG en àrees concretes. Després de tres hores d'interrupció del son als rosegadors, van augmentar els nivells de PG a l'escorça somatosensorial i van disminuir al tronc i l'hipotàlem: aquests canvis regionals posen de manifest que la interacció entre microbi i organisme en el context de la son és dinàmica i específica.

En l'àmbit molecular, els autors van complementar els mesuraments i van detectar alteracions en l'expressió de gens vinculats a PG després de la pèrdua de son. Això suggereix rutes de senyalització per les quals la identificació del PG podria desencadenar l'alliberament de mediadors químics que modulen l'estat del son. En conjunt, les dades sostenen la hipòtesi al voltant que les interaccions simbiòtiques entre microbis i organismes participen en mecanismes fisiològics que regulen el son.

Activitat bacteriana i somni

Mentrestant, el mateix equip científic va trobar en un altre estudi publicat a Sleep Medicine Reviews que la son és una propietat emergent de les xarxes cel·lulars i un procés que començen l'àmbit cel·lularar, progressant modificat per múltiples circuits reguladors fisiològics, entre ells la influència de l'activitat bacteriana.

Referències

• Bacterpeptidoglicanycan levels have brain area, time of day, and sleep loss-induced fluctuations. Erika L. English i James M. Krueger. Frontiers in Neuroscience (2025). DOI:https://doi.org/10.3389/fnins.2025.1608302
• Local and niche-adapted sleep regulatory mechanisms encompass the holobiont condition. Erika L. English i James M. Krueger. Sleep Medicine Reviews (2025). DOI:https://doi.org/10.1016/j.smrv.2025.102145

D'acord amb una nota de premsa, aquesta visió de la son se suma a un cos creixent d'evidències que mostra que els nostres microbiomes intestinals tenen un paper crucial en la cognició, la gana o el desig sexual, entre altres activitats humanes.

Això suposa un canvi profund en els models tradicionals de cognició centrats al cervell: té implicacions per a la nostra comprensió de l'evolució cerebral i podria marcar un possible impacte en el desenvolupament de futurs tractaments per als trastorns del son.