El pessebre d'una dona de 85 anys que ocupa una habitació sencera: "Hi estic més d’un mes per muntar-lo"

El que va començar fa gairebé dues dècades com un pessebre petit en una habitació s’ha convertit avui en un betlem de Nadal que ocupa tot el menjador d’una casa de Son Fuster, a Palma. Darrere hi ha Catalina Maria Rayó, de 85 anys, que cada Nadal munta un betlem artesanal gegant que ja s’ha convertit en una cita fixa aquestes dates per a familiars, amics i desenes de coneguts.

Catalina va començar a muntar el betlem fa uns 18 anys. «Abans el feia petitó, en una altra casa, no venia ningú a veure’l», recorda. El salt va arribar quan va començar a fer les seves pròpies casetes de fang: «Per això em feia il·lusió fer-lo més gran, perquè podia posar llums a les casetes i fer-les a la meva manera». Des d’aleshores, cada any hi afegeix figures, construccions i detalls nous fins al punt que el betlem acaba ocupant tot el saló de la casa, una planta baixa al polígon de Son Fuster.

«Em porta més d’un mes»

Muntar-lo no és cosa d’un dia: «Em porta més d’un mes», explica Catalina. No hi és tot el dia, però hi ha jornades de «cinc o sis hores seguides» movent peces, provant col·locacions i decidint què va on: «Primer començo per la cova i després, segons van sortint els pastorets i les cases de les capses, vaig col·locant. No segueixo cap pla, ho faig com em surt».

Moltes de les peces estan fetes a mà per ella mateixa al centre de dia on assisteix, la Llar Reina Sofia, on fa tallers de fang i ceràmica, i també classes de pintura. A més, hi ha peces que tenen història, com les pedres que ha anat recollint durant anys en excursions, peces portades de viatges i records que ha convertit en decorat. «Si viatjo i veig alguna cosa que m’agrada, penso: això per al betlem», explica. Alguns anys ha arribat a recrear, per exemple, el Caminito del Rey de Màlaga o una plaça de toros sevillana al seu betlem.

Després comparteix la seva feina amb tots els seus éssers estimats. Organitza visites de grups sencers d’amics, associacions i famílies: «Si ve un grup gran, els faig cocarrois o bunyols. O una paella», comenta amb naturalitat. A vegades arriben a ser trenta persones assegudes a taula. «Em costa diners, és clar, però ho faig amb gust», afegeix. Molts visitants duen donacions per a persones vulnerables o col·laboren com poden: «Duen aliments per donar, o em deixen algun detall a mi», comenta.

Sovint retira el betlem al febrer i calcula que al llarg dels dos mesos i mig que el manté muntat passen per casa seva al voltant d’un centenar de persones. La majoria són amics, familiars o gent dels grups amb què camina, pinta o fa activitats.

Catalina, nascuda a Selva el 1940 i veïna de Son Fuster des de fa 18 anys, té una família nombrosa, amb quatre fills, onze nets i dos besnets. Només amb ells ja s’omple la casa. Tot i així, li agradaria que aquesta tradició no es perdés: «Mentre tengui salut, ho continuaré fent; és el que més gaudeixo del Nadal».