Un totxo que refreda sense electricitat: una innovació suïssa desafia l'aire condicionat

El desafiament climàtic ha esdevingut una prioritat absoluta per a les grans metròpolis globals. Durant els darrers anys, l'augment dels termòmetres durant els mesos estivals ha obligat enginyers i arquitectes a repensar com dissenyem els nostres espais públics. Les ciutats, a causa de la immensa quantitat d'asfalt i formigó, es transformen en acumuladors d'energia tèrmica, creant un efecte conegut com a “illa de calor”. Davant d'aquesta problemàtica, la innovació tecnològica ha fet un pas endavant des de Centreeuropa. Dos joves dissenyadors de la Zurich University of the Arts (ZHDK) han presentat una solució disruptiva: una rajola refrigerant capaç de reduir la temperatura ambiental sense dependre de la xarxa elèctrica convencional.

Aquest projecte, batejat com a bloc°, neix amb la vocació de democratitzar el confort tèrmic en espais oberts. La seva premissa és senzilla però enginyosa: utilitzar les propietats naturals de materials tradicionals combinats amb tecnologia moderna per crear microclimes agradables a parades d'autobús, places públiques o entrades d'edificis concorreguts. La proposta busca oferir un alleugeriment immediat als vianants que pateixen el rigor del sol en entorns on l'ombra vegetal és escassa o inexistent.

Fusió de saviesa ancestral i tecnologia d'impressió 3D

La base científica d'aquest invent recupera coneixements utilitzats per civilitzacions antigues a regions àrtiques i desèrtiques, adaptant-los al segle XXI. El sistema es fonamenta en la refrigeració evaporativa, un principi físic mitjançant el qual l'aigua, en passar d'estat líquid a gasós, absorbeix energia de l'aire circumdant i en redueix la temperatura. Per aconseguir-ho de forma eficient, els creadors han optat per la terracota, un material ceràmic altament porós que facilita l'absorció i el posterior alliberament d'humitat.

A través de tècniques avançades d'impressió 3D aquests dissenyadors han aconseguit modelar estructures geomètriques complexes que maximitzen la superfície de contacte amb l'aire. Cada mòdul funciona com a unitat independent que integra tres components essencials: l'estructura d'argila permeable, un dipòsit intern d'aigua i un ventilador solar petit. Aquest darrer element és crucial, ja que força el pas de l'aire calent a través dels canals humits de la rajola, accelerant el procés d'evaporació i projectant una brisa fresca cap a l'exterior. Gràcies a aquest mecanisme, les proves inicials han donat resultats esperançadors i han registrat descensos de temperatura de fins a 9 °C a la sortida de l'aire, una xifra que podria transformar l'habitabilitat de les ciutats a l'estiu.

Una resposta modular a les illes de calor urbanes

La diferència tèrmica entre el centre d'una ciutat i les zones rurals perifèriques pot arribar a superar els 10 °C a causa de l'absorció de radiació per part dels materials de construcció foscos. Combatre aquest fenomen requereix solucions que es puguin implementar de manera ràpida i flexible. El disseny de bloc° destaca precisament per la seva modularitat. Les peces estan concebudes per acoblar-se les unes amb les altres, permetent aixecar des de petits murs baixos al costat d'un banc fins a estructures més altes que funcionin com a separadors d'ambients a terrasses o parcs.

La instal·lació prescindeix d'obres complexes o cablejat subterrani. En comptar amb un sistema d'alimentació basat en energia solar, cada maó opera amb total autonomia energètica. A més, la gestió de l'aigua s'ha resolt de manera intel·ligent: els mòduls poden connectar-se a la xarxa municipal si cal, però el seu disseny exterior també està pensat per recol·lectar l'aigua de pluja, canalitzant-la cap al dipòsit intern per utilitzar-los posteriorment en els dies calorosos. Aquesta capacitat d'autosuficiència el converteix en una eina ideal per a zones amb recursos limitats o infraestructures deficients.

Cap a un futur d'arquitectura bioclimàtica

L'horitzó d'aplicació per a aquest invent suís és vast i prometedor. Els experts coincideixen que aquest tipus de tecnologies no pretenen substituir la natura, sinó complementar-la allà on plantar arbres és inviable per manca d'espai o substrat. Es tracta d'una eina addicional a l'arsenal de l'arquitectura bioclimàtica. Les pròximes fases del projecte contemplen assaigs a gran escala en exteriors per validar-ne la durabilitat i l'eficàcia sota diferents condicions d'humitat ambiental i radiació directa.

Hi ha plans per explorar la integració d'aquests maons a les façanes dels edificis, cosa que podria contribuir a refredar l'aire abans que entri als habitatges, reduint així la dependència de l'aire condicionat convencional. També se n'avalua l'ús en grans espais interiors, com ara naus industrials o estacions de tren, on la climatització tradicional suposa un cost energètic desorbitat. Amb iniciatives com aquesta, el disseny industrial demostra que es poden mitigar els efectes de l'escalfament global mitjançant solucions que combinen sostenibilitat, estètica i funcionalitat.