Els incòmodes símptomes de la menopausa i com suportar-los millor

La menopausa és un procés biològic perllongat que pot començar anys abans de la darrera menstruació. Tal com explica l'especialista en Obstetrícia i Ginecologia de l'equip Gómez Roig de Clínica Corachan, la Dra. Laura López, “el que passa és una pèrdua progressiva de la funció ovàrica, que comporta una disminució de la producció d'estrògens i progesterona”.

Així –assenyala– “inicialment, es produeix una irregularitat hormonal, que genera els canvis menstruals característics: cicles de més o menys durada i menstruacions abundants o que desapareixen durant mesos”. En aquest procés, “els teixits sensibles a estrògens es veuen afectats, i aquesta caiguda hormonal impacta en diferents parts de l'organisme, ja que els estrògens participen en altres funcions molt importants que van més enllà de la reproducció. Finalment, arriba la menopausa quan han transcorregut 12 mesos sense menstruació. A partir d'allà, comença la postmenopausa, l'etapa en la qual els nivells hormonals s'estabilitzen en valors baixos i alguns símptomes s'atenuen, mentre que altres, com la sequedat vaginal o la pèrdua òssia, tendeixen a progressar si no s'aborden”.

La perimenopausa, de fet, és la transició a la menopausa, i comença quan apareixen canvis menstruals i símptomes vasomotors o altres que reflecteixen la irregularitat ovàrica. "Pot començar uns quants anys abans de l'última menstruació, per la qual cosa sol començar a mitjans o finals dels 40 anys, encara que l'edat pot variar", afirma la Dra. López.

Símptomes més comuns

Els símptomes de la menopausa més freqüents són: sufocacions i sudoracions, sequedat vaginal i molèsties en les relacions sexuals, insomni i fatiga, canvis a l'estat d'ànim (irritabilitat, ansietat o depressió), augment de pes o redistribució del greix, i pèrdua de massa òssia (osteoporosi). Com indica l'especialista de Clínica Corachan, “molts símptomes apareixen durant la perimenopausa i continuen a la postmenopausa”.

I, tal com precisa la Dra. López, la menopausa pot comportar també altres símptomes que tenen menys prevalença o que són menys coneguts. Aquests són: problemes urinaris (urgència, infeccions), dificultat cognitiva lleu (pèrdua de memòria i boira mental), pèrdua de cabells, migranyes en algunes dones, canvis a la pell i a la salut cardiovascular a llarg termini (major risc de malaltia cardiovascular).

El fet que a unes dones els afectin més o menys els símptomes de la menopausa, la Dra. López explica que és perquè “hi intervenen factors biològics (edat d'inici, genètica), factors socials, ambientals i de l'estil de vida (raça, obesitat, tabaquisme, alcohol, sedentarisme, estrès” i altres com la comorbiditat).

Sobre si es poden evitar els símptomes no desitjats, fent prevenció des de molt abans, l'especialista de Clínica Corachan precisa que "en aquesta etapa el més important serà reforçar les mesures d'estil de vida: deixar de fumar, ja que el tabac accelera l'arribada de la menopausa i empitjora diversos riscos; mantenir l'activitat física regular, prioritzant l'exercici de força (protegeix ossos, cor i estat d'ànim)); continuar una dieta rica en calci/proteïnes i vitamina D, limitar alcohol i controlar el pes”. Igualment -explica la Dra. López- “la teràpia hormonal de la menopausa, ben indicada per un professional especialista, pot prevenir la pèrdua òssia i alleujar els símptomes”.

Origen de les sufocacions

L'origen de les sufocacions -explica la Dra.- "és una disfunció al centre regulador de la temperatura a l'hipotàlem relacionada amb la caiguda d'estrògens. Investigacions recents assenyalen a un grup neuronal anomenat "KNDy" (kisspeptina-neuroquinina B-dinorfina), la desregulació de la qual de la falta d'estrògens redueix l'umbral tèrmic. Aquest es torna hipersensible als sensors perifèrics de la calor, desencadenant un efecte de dissipació de calor mitjançant la vasodilatació a la pell, que s'experimentarà com a sufocacions i sudoració”. La Dra. afegeix que "poden durar anys i en una proporció significativa de dones poden perdurar una dècada o més amb ells. Per tant, la durada és variable i de vegades prolongada. També cal tenir en compte que altres efectes poden mantenir-se en el temps si no es tracten o es prevenen de forma adequada, com, per exemple: la sequedat vaginal, la pèrdua de densitaòssiaia".

La teràpia hormonal (estrògens combinats amb progesterona) -segons explica la Dra. López- és l'opció més eficaç per tractar les sufocacions en dones sense contraindicacions. Hi ha, a més, tractaments no hormonals per a aquells casos que no puguin realitzar teràpia hormonal: la fitoteràpia (derivats de plantes) i els antagonistes del receptor NK3 (fezolinetant), que actuen sobre la via KNDy. Cada opció té un perfil d'eficàcia i efectes adversos diferents. Per això l'elecció ha de ser individualitzada.

Osteoporosi

Per diagnosticar l'osteoporosi es fa servir la densitometria òssia juntament amb l'avaluació de factors de risc. El tractament inclou mesures generals (calci i vitamina D adequats, exercici de força, evitar el tabac i l'excés d'alcohol) i fàrmacs específics si el risc de fractura és elevat (bifosfonats, denosumab, moduladors selectius del receptor d'estrogen i teràpia hormonal). "El més important és la prevenció i reduir el risc de fractura amb els tractaments adequats", puntualitza Laura López.

Recomanacions per portar-ho millor

Alguns consells perquè tots aquests símptomes se suportin de la millor manera, segons l'especialista de Clínica Corachan són:

• Dieta equilibrada rica en calci, proteïnes adequades i vitamina D.
• Activitat física regular: combinació d'exercici aeròbic i exercicis de força/impacte per a os i massa muscular.
• Mantenir pes saludable; reduir alcohol i no fumar.
• Higiene del son i maneig de l'estrès
• Per a la salut urogenital l'ús d'hidratants

Actualment, la investigació per tractar de pal·liar o evitar els efectes de la menopausa enfoca algunes dianes d'estudi com els que assenyala la Dra. López:

• Vies neuronals KNDy / receptors NK3 (diana dels nous antagonistes com fezolinetant) per sufocacions.
• Millora i personalització de la teràpia hormonal bioidèntica: optimitzar formulacions i vies d'administració
• Fàrmacs ossis més segurs i amb millors perfils a llarg termini, i estratègies per personalitzar la prevenció de fractures.
• Intervencions no farmacològiques conductuals per a la son i el maneig de l'estrès.