Una aspirina al dia? El cardiòleg Aurelio Rojas avisa: “Només en casos molt seleccionats”

Durant anys, l’aspirina ha estat un clàssic a les consultes de cardiologia: una pastilla diària, i endavant. Però aquest hàbit, tant estès com assumit, ja no és tan automàtic. Nous estudis han posat en dubte que sigui útil per a tothom, i els especialistes comencen a marcar una línia més clara entre qui se’n pot beneficiar… i qui s’hi juga més del compte.

El cardiòleg Aurelio Rojas ho resumeix amb una imatge molt entenedora: l’infart no arriba perquè sí, sinó quan una placa de greix a les artèries del cor s’inflama, es trenca i la sang hi forma un coàgul que acaba taponant el pas. I aquí és on l’aspirina pot marcar diferències.

Segons explica, aquest medicament no elimina el colesterol ni fa desaparèixer les plaques, però sí que actua en un punt clau: evita que les plaquetes s’activin i s’enganxin entre elles, reduint la probabilitat que es formi el coàgul que pot desencadenar l’infart. Ho fa, afegeix, inhibint de manera irreversible un enzim anomenat COX-1, un mecanisme que frena la formació de trombes.

Qui l’hauria de prendre (i per què no és per a tothom)

Ara bé, el missatge que vol deixar clar Rojas és que l’aspirina no és una recepta universal. De fet, insisteix que només està indicada “en casos molt seleccionats”, principalment en dos grans grups.

• El primer és el més evident: persones que ja han patit un infart o una angina de pit. En aquests casos, explica, el risc de recaiguda és molt alt i l’aspirina pot ajudar a reduir la probabilitat de nous episodis.
• El segon grup és menys conegut, però igualment delicat: persones que no han tingut un infart però tenen un risc molt elevat de patir-ne. Aquí hi entren, segons el cardiòleg, els diabètics de llarga evolució i les persones amb insuficiència renal, especialment si acumulen altres factors que disparen el perill, com hipertensió, obesitat o triglicèrids alts.

En aquests perfils, apunta, el benefici de l’aspirina pot ser “clar” perquè ajuda a prevenir nous esdeveniments cardiovasculars.

El punt crític: el risc de sagnat

I què passa amb la resta? Aquí és on arriba l’avís: no es recomana de manera rutinària en persones sense malaltia cardiovascular prèvia ni en qui no encaixa en aquests perfils d’alt risc.

La raó és tan simple com preocupant: “El benefici és petit i el risc de sagnat pot superar l’avantatge”, adverteix Rojas. Com que l’aspirina dificulta l’agregació de les plaquetes, pot augmentar la probabilitat d’hemorràgies, perquè el cos té més dificultats per formar els trombes que, en cas de sagnat, ajuden a “taponar” el vas sanguini.

En resum: l’aspirina pot ser una aliada potent en alguns casos, però també pot convertir-se en un risc innecessari si es pren per rutina o sense criteri mèdic. La pregunta, doncs, no és si “va bé” o “va malament”, sinó a qui li toca… i a qui val més deixar-la al calaix.