De la lluna del llop a la lluna de la fam: data, hora i tots els detalls de la lluna plena de febrer

La lluna, el satèl·lit natural de la Terra, és un astre que orbita al seu voltant i reflecteix la llum del sol. Té diferents fases, que influeixen en les marees i en els cicles naturals de les persones, marcades per les seves quatre fases més importants: lluna nova, quart creixent, lluna plena i quart minvant, que corresponen als instants precisos en què les direccions Terra-lluna i Terra-sol formen un angle de 0°, 0°, 90°.

Una lluna plena es dona quan la Terra es troba entre el sol i la lluna, de manera que aquesta reflecteix la llum solar amb tota la cara visible, assolint la seva màxima il·luminació.

I el 2026 coincideix que el febrer, que comença diumenge dia 1, s'inicia amb la lluna llegant al seu pleniluni, fase a què arriba a partir de les 23.09 hores, sota el signe de Leo, segons l'Institut Geogràfic Nacional (IGN).

Lluna de la fam

Serà llavors quan tindrà lloc l'anomenada lluna plena de neu, que es coneix així perquè el febrer era el mes associat a fortes nevades, sobretot als Estats Units i al Canadà.

La lluna de febrer també es coneix com a lluna d'ossos o lluna de fam, a causa de les difícils condicions de caça de la temporada i la manca de menjar disponible a l'hivern.

Aquesta lluna de febrer és la segona de les tres que tindrà l'hivern. La següent i última de l'hivern serà el 3 de març –la primavera no comença fins al 20 de març a les 15.46 hores (hora peninsular espanyola)–.

Es dona la circumstància que aquesta darrera lluna plena de l'hivern anirà acompanyada d'un eclipsi total de lluna, que lamentablement només serà visible a l'est d'Àsia, Austràlia, Pacífic i Amèrica.

Lluna mentidera

Abans d'arribar a ser plena, el satèl·lit passa per la fase de quart creixent, que és quan a l'hemisferi nord té la meitat dreta il·luminada i té forma de D. Un cop acabada la lluna plena, aquesta passa a quart minvant o decreixent; és a dir, la part esquerra il·luminada i forma de 'C'. És per això que se sol dir que la lluna és mentidera: perquè quan creix té forma de 'D' -lletra per la qual comença el verb 'decréixer' i la seva variant adjectivada 'decreixent'- i quan decreix té forma de 'C' -lletra per la qual comença el verb 'créixer' i la seva variant adjectiva-.

Totes les lluness plenes de l'any

Posteriorment, la lluna es converteix en lluna nova, també anomenada noviluni o interluni, que és una fase lunar que succeeix quan la lluna està situada exactament entre la Terra i el sol, de manera que el seu hemisferi il·luminat no pot ser vist des del nostre planeta.

Aquest any, hi ha un total de 13 llunes plenes. La que va haver-hi el passat 3 de gener, la que es produirà el diumenge 1 de febrer i aquestes altres 11:

• 3 de març: Lluna de cuc. Sota el signe de Verge, des de les 12.38 hores.
• 2 d'abril: Lluna rosa. Des de les 4.12 hores i al signe de Balança.
• 1 de maig: Lluna de flors. A partir de les 19.23 hores, sota el signe d'Escorpí.
• 31 de maig: Lluna blava. Sota el signe de Sagitari, des de les 10.45 hores.
• 30 de juny: Lluna de maduixa. Des de les 1.56 hores i al signe de Capricorn.
• 29 de juliol: Lluna de cérvol. A partir de les 16.35 hores, sota el signe d'Aquari.
• 28 d'agost: Lluna d'esturió. Sota el signe de Peixos, des de les 6.18 hores.
• 26 de setembre: Lluna de collita. Des de les 18.49 hores i al signe d'Àries.
• 26 d'octubre: Lluna de caçador. A partir de les 5.11 hores, sota el signe de Taure.
• 24 de novembre: Superlluna de castor. Sota el signe de Bessons, des de les 15.53 hores.
• 24 de desembre: Superlluna freda. Des de les 2.28 hores i al signe de Càncer.