Paternitat a partir dels 90: el cas de Pierre Sablé, pare als 91, reobre el debat

Pierre Sablé, un català de 91 anys que viu als Pirineus Orientals (França), s’ha convertit en pare per setena vegada amb la seva parella actual, Aïcha (39 anys), amb qui ha tingut una nena a qui han posat Luisa Maria.

Una vida a contracorrent

Maratonià als 80… i encara en forma als 91

Sablé no encaixa en el tòpic del nonagenari sedentari: és conegut a la zona per la seva vida activa i per continuar fent esport. Diversos mitjans el descriuen com a maratonià i destaquen que, fins i tot a edats molt avançades, manté una rutina física intensa.

Una família “molt extensa” amb un salt generacional enorme

Abans de la Luisa Maria, ja era pare de sis fills de sis dones diferents (el seu únic fill baró va morir). La seva filla gran té al voltant de 60 anys, un detall que ha fet que la història corri com la pólvora i generi debat a xarxes i mitjans.

No és un cas únic: famosos que han estat pares molt tard

La paternitat en edats avançades no és nova, però sí poc habitual quan s’enfila tant:

Exemples mediàtics (paternitat “tardana”)

• Robert De Niro, pare als 79 (setè fill).
• Al Pacino, pare als 83 (el seu fill Roman va néixer el 2023).
• Mick Jagger, pare als 73 (vuitè fill).
• Tony Randall, pare per primera vegada als 77.

Són casos diferents (i amb edats molt per sota dels 90), però serveixen per il·lustrar com la paternitat tardana s’ha anat normalitzant en l’imaginari públic.

El debat: fins on arriba la paternitat “sense límits”?

La història de Sablé torna a posar sobre la taula una discussió incòmoda: hi hauria d’haver un límit d’edat? I si n’hi ha, qui l’hauria de fixar?

Arguments a favor

• Autonomia personal: si una persona vol tenir fills i pot fer-se’n càrrec, alguns defensen que l’edat, per si sola, no hauria de ser un veto.
• Més temps i dedicació: en casos com aquest, ell mateix defensa que ara pot centrar-se més en la família.

Arguments en contra

• Benestar del menor a llarg termini: el risc que el pare no pugui acompanyar el creixement del fill fins a l’edat adulta és el punt més delicat.
• Riscos associats a l’edat paterna avançada: la literatura científica vincula l’edat paterna avançada amb un increment del risc de certes alteracions genètiques “de novo” i alguns trastorns del neurodesenvolupament (encara que el risc absolut pot variar i depèn de molts factors).
• Reproducció assistida i límits: en l’àmbit de la fertilitat, les consideracions ètiques sovint busquen equilibrar autonomia reproductiva i interès del futur infant.

En el fons, el cas Pierre Sablé impacta perquè posa cara a una pregunta molt humana: què pesa més, el dret a començar una família quan encara te’n sents capaç… o la responsabilitat sobre el futur d’una criatura quan el temps, biològicament, juga en contra?