“Mama, em cauran els cabells?”: l'impacte real del càncer infantil a casa
A Espanya es diagnostiquen cada any prop de 1.500 nous casos de càncer infantil, amb una supervivència superior al 80%
Lois, amb la seva mare, la Mònica, i la seva germana, la Ximena. / Pablo Hernández Gamarra
Rebre un diagnòstic de càncer infantil és un terratrèmol emocional. Mònica ho recorda com “el cop de la seva vida”. El seu fill Lois, de 10 anys, tenia un petit bony al coll i cap altre símptoma. Les proves no feien saltar les alarmes, però la biòpsia va confirmar un limfoma no Hodgkin. De cop, una família amb rutina escolar i aniversaris es va veure immersa en hospitals, proves i tractaments.
El moment del diagnòstic: com s’explica a un nen?
Una de les parts més dures és posar paraules al que està passant. Com explicar a un nen que té càncer si es troba bé? Que haurà de començar quimioteràpia i ingressar a l’hospital? I que la medicació li provocarà canvis físics com la caiguda dels cabells? “No sabia com dir-l’hi”, admet la mare. Els cabells que cauen no és només una conseqüència mèdica: és el símbol visible d’una malaltia que fins aleshores era invisible.
Els nens, encara que siguin petits, perceben la por. Noten les mirades, els silencis i les llàgrimes contingudes. Fan preguntes directes: “Em posaré bé?”, “Podré tornar a l’escola?”. Necessiten respostes honestes, adaptades a la seva edat, i sentir que no estan sols.
El tractament i els canvis físics i emocionals
En el cas de Lois, el tractament va consistir en diversos cicles de quimioteràpia, amb ingressos d’una setmana cada vegada. Cansament extrem, nàusees, immunosupressió i festes com Nadal o Reis passades a l’hospital. La rutina desapareix: no hi ha pati, ni partits, ni normalitat. El cos canvia i també l’estat d’ànim.
La família també es transforma. Els pares viuen entre la necessitat de mostrar fortalesa i la por constant a les complicacions. Els germans poden sentir-se desplaçats o espantats. El suport psicològic especialitzat en oncologia pediàtrica esdevé clau per gestionar l’impacte emocional i ajudar-los a comunicar-se.
Supervivència alta, però un camí llarg
A Espanya es registren prop de 1.500 casos anuals de càncer infantil. Tot i que la taxa de supervivència supera el 80%, el procés és llarg i exigent. Després del tractament, arriben anys de seguiment mèdic per descartar recaigudes.
Ara Lois espera tocar la campana que simbolitza el final del tractament actiu. Però la petjada emocional queda. El càncer en nens no és només una malaltia mèdica: és una experiència que sacseja la infància, transforma una família i obliga a créixer massa de pressa.
- El jove de 22 anys que ha obert una xurreria a Artés: «El meu somni era obrir un negoci ambulant»
- Es busca gent per viure i gestionar aquest santuari de Catalunya: ideal per a parelles
- Sergi Perramon, el polític que s'ha negat a encapçalar la llista d'Aliança Catalana per Manresa a l'Ajuntament i, per Barcelona al Parlament (dos cops)
- La granja de criptomonedes de Sant Vicenç va gastar més de 860.000 euros en electricitat punxant la línia
- Sandàlies sostenibles inspirades en Montserrat
- Les monges benedictines que ofereixen retirs a Montserrat
- Descobreix el carrer més florit de Manresa
- Cristòfol Gimeno, alcalde de Castellgalí, deixarà el càrrec després de 27 anys
