Els mosquits van desenvolupar el gust per la sang humana fa gairebé 2 milions d’anys

La preferència d’alguns mosquits, inclosos aquells que transmeten la malària, per alimentar-se de sang humana podria haver evolucionat en resposta a l’arribada dels primers homínids al sud-est asiàtic, fa aproximadament 1,8 milions d’anys.

Un nou estudi publicat a la revista Scientific Reports indica que l’atracció d’alguns mosquits per la sang humana no és recent: va començar fa entre 1,6 i 2,9 milions d’anys. L’anàlisi genètica suggereix que l’aparició d’homínids a Àsia va impulsar un canvi evolutiu que avui influeix en la transmissió de malalties com la malària.

Fa aproximadament 2 milions d’anys, els avantpassats d’alguns mosquits van desenvolupar una predilecció per la sang humana que va alterar el seu paper en la història de les malalties. Aquesta és la conclusió central d’una investigació internacional que reuneix científics d’universitats i instituts dels Estats Units, el Regne Unit, Malàisia, Tailàndia, l’Índia i Austràlia.

L’evolució va afavorir mutacions en els receptors olfactius dels mosquits

Segons una nota de premsa, la investigació reconstrueix la història evolutiva de mosquits del grup Leucosphyrus, amb un impacte important en l’actualitat en la transmissió de la malària al sud-est asiàtic. L’equip científic va analitzar seqüències d’ADN de 38 exemplars pertanyents a 11 espècies del grup Leucosphyrus, obtinguts entre 1992 i 2020.

Mitjançant models computacionals i estimacions de taxes de mutació, els autors van inferir que la preferència per alimentar-se amb sang humana va aparèixer una sola vegada en aquesta línia evolutiva, en algun moment entre fa 2,9 i 1,6 milions d’anys, en una regió denominada Sundaland, que incloïa la península Malaia, Borneo, Sumatra i Java.

Els resultats es relacionen amb la probable arribada d’homínids, en particular poblacions vinculades a Homo erectus, al sud-est asiàtic fa aproximadament 1,8 milions d’anys. Aquesta coincidència temporal va portar els investigadors a proposar que l’aparició d’homínids podria haver ofert una nova i abundant font de sang, creant una pressió selectiva que va afavorir mutacions en els receptors olfactius i gustatius dels mosquits per apropar-se a l’olor humana.

Canvis genètics que atreuen els mosquits i alternatives per reduir la transmissió de malalties

Cal recordar que només un petit nombre de les més de 3.500 espècies de mosquits prefereixen alimentar-se de sang humana: aquest comportament és clau per convertir un insecte en un vector eficient de patògens que afecten les poblacions humanes.

Canvis en gens que regulen la detecció de compostos presents a la pell humana poden explicar per què alguns llinatges, com Leucosphyrus, van acabar decantant-se pels éssers humans com a font d’aliment. Els autors subratllen que les seves troballes ofereixen una línia d’evidència no arqueològica sobre la presència humana antiga a Sundaland, una àrea amb un registre fòssil fragmentari d’homínids. És a dir, la signatura genètica deixada en els mosquits complementa i amplia allò que es coneix a partir de restes òssies i artefactes.

Al mateix temps, comprendre quan i com va sorgir la predilecció per la sang humana ajuda a identificar els mecanismes moleculars que podrien ser objecte de noves estratègies de control vectorial. Si l’atracció per l’olor humana depèn de canvis específics en receptors sensorials, aquests receptors podrien convertir-se en alternatives per a repel·lents més efectius o per a intervencions genètiques que redueixin la transmissió.