Amapola Munuera alerta que les al·lèrgies alimentàries creixen i que una reacció lleu no evita que la següent pugui ser greu

La peça gira al voltant d’Amapola Munuera, presentada com a farmacèutica especialitzada en al·lèrgia alimentària i formada a l’Imperial College de Londres, per explicar com aquest àmbit ha canviat en pocs anys. L’al·lergologia ha passat d’una mirada més general a una aproximació més molecular, que permet identificar millor quines proteïnes desencadenen la reacció i ajustar més el diagnòstic, la prevenció i el tractament.

Les al·lèrgies alimentàries s’han convertit en un problema de salut pública. La SEAIC calcula que afecten entre el 6% i el 8% dels infants i fins al 4% dels adults. Si aquestes xifres s’apliquen a la població resident a Espanya, això equival aproximadament a entre 412.000 i 550.000 menors de 16 anys i a fins a 1,7 milions d’adults, és a dir, més de dos milions de persones.

Els especialistes també observen noves aparicions fora de la infància. Algunes al·lèrgies debuten en adults per reactivitat creuada entre pòl·lens i fruites o verdures, i en determinats quadres d’inici adult els desencadenants més repetits són el peix i el marisc. La recerca assenyala que aquest augment no respon a una sola causa: hi intervenen la predisposició genètica, els canvis ambientals, la microbiota intestinal, la barrera cutània, la vitamina D i la ruta o el moment d’exposició als al·lèrgens. Per això la prevenció ha anat virant cap a estratègies més primerenques, com la introducció adequada d’alguns aliments en la dieta infantil, en lloc de retardar-la de manera sistemàtica.

Mites desmentits

És el mateix una al·lèrgia que una intolerància?

No. La intolerància alimentària acostuma a ser un problema digestiu o de processament d’un aliment. L’al·lèrgia, en canvi, és una resposta del sistema immunitari davant d’una substància que el cos identifica erròniament com a perillosa i que pot arribar a desencadenar una anafilaxi. En què es basa aquesta resposta? En les definicions clíniques de l’AEPED i l’AAAAI, que diferencien clarament el trastorn digestiu de la reacció immunològica.

Si una reacció ha estat lleu, la següent també ho serà?

No. La gravetat d’una reacció alimentària és multifactorial i continua sent en gran part imprevisible. Per això, haver tingut un episodi suau no evita que el següent pugui ser molt més intens. En què es basa? En revisions recents que remarquen que la severitat depèn de factors clínics i de context que no sempre es poden anticipar.

Només hi ha risc si es menja l’aliment?

Tampoc. La ingesta és la via més habitual, però no l’única: també hi pot haver reaccions per contacte i, en alguns contextos, per inhalació de partícules o vapors que contenen proteïnes de l’aliment. En què es basa? En definicions de l’AESAN i en informació clínica de l’AAAAI sobre exposició aèria.

La celiaquia és una al·lèrgia al gluten?

No. La celiaquia és una malaltia autoimmune desencadenada pel gluten en persones predisposades, mentre que l’al·lèrgia al blat o a cereals amb gluten és una reacció al·lèrgica que pot aparèixer immediatament després del consum. En què es basa? En la diferenciació clínica entre processos autoimmunes i al·lèrgics.

Es poden prevenir aquestes al·lèrgies?

En part, sí. No hi ha una recepta infal·lible, però la literatura científica indica que la predisposició genètica necessita interactuar amb factors ambientals i que el moment, la freqüència i la forma d’introducció d’alguns aliments poden modificar el risc de sensibilització. En què es basa? En revisions i guies que han anat desplaçant la prevenció cap a la introducció primerenca d’al·lergògens.

És una malaltia menor?

En absolut. Viure amb una al·lèrgia alimentària obliga a revisar etiquetes, controlar els àpats fora de casa, portar medicació de rescat i conviure amb la incertesa d’una reacció greu. L’anafilaxi és una urgència de ràpida evolució i les guies de la SEAIC recorden que pot ser potencialment mortal, amb mortalitats descrites d’entre el 0,05% i el 2% de les reaccions greus. En què es basa? En guies espanyoles i materials clínics sobre anafilaxi.