Emilio Rodríguez Sáez posa el focus en l’insomni: “Hem de canviar d’hàbits”

Dormir no és només descansar: és una funció bàsica que ajuda a reparar el cos, conservar les funcions mentals, consolidar la memòria, regular hormones com les de l’estrès i protegir el sistema immunitari, la pressió arterial i la salut cardiovascular. Quan això falla —sigui perquè es dorm poc, perquè costa agafar el son o perquè hi ha despertars freqüents a mitjanit— apareix l’insomni, és a dir, la dificultat per adormir-se, mantenir-se adormit o dormir amb prou qualitat fins i tot quan hi ha temps i condicions per fer-ho. El resultat és conegut: cansament diürn, irritabilitat, menys concentració, pitjor memòria i més risc d’errors, d’accidents i de problemes de salut a mitjà termini.

En aquest context parla Emilio Rodríguez Sáez, neurofisiòleg i director de la Unitat del Son i Neurofisiologia Clínica de l’Hospital Quirónsalud Miguel Domínguez. El centre el presenta com un especialista amb més de 30 anys d’experiència en medicina del son, doctor en Medicina i antic cap de servei al Complexo Hospitalario Universitario de Vigo. La seva unitat treballa amb un enfocament transversal i atén tant adults com infants amb insomni, apnea del son, epilèpsia, síndrome de cames inquietes o narcolèpsia-ccataplexia Disposa de dues habitacions de son, tècnics especialistes per fer polisomnografies simultànies, vídeo-electroencefalografia, EEG estàndard i una unitat d’Holter-EEG domiciliari per afinar el diagnòstic.

Soroll, ansiolítics i hàbits socials: el còctel que empitjora el descans

La tesi de Rodríguez Sáez encaixa amb el diagnòstic de les societats científiques: el problema no és només mèdic, sinó també social. La SEPAR adverteix que la degradació del son inclou insuficiència crònica d’hores, mala qualitat, fragmentació del son, horaris irregulars i desalineació circadiana. A això s’hi afegeixen factors que l’expert assenyala directament, com el soroll ambiental, les jornades llargues, el ritme accelerat i la tendència a recórrer a ansiolítics i somnífers. La dada és contundent: el 13% de la població de 15 a 64 anys va consumir benzodiazepines el 2024, i la mateixa SEPAR alerta que aquesta medicalització pot comportar dependència, deteriorament cognitiu i altres efectes adversos.

Les conseqüències de dormir malament van molt més enllà del mal humor del matí. La falta de son s’associa a més risc de malaltia coronària, hipertensió, diabetis tipus 2, ictus, insuficiència cardíaca i fins i tot més infeccions respiratòries; a més, l'insomni crònic s’associa amb més risc de depressió i deteriorament cognitiu. La SEPAR recorda també que el 7% dels sinistres viaris del 2021 es van associar a la somnolència, i que l’apnea obstructiva del son és ja una de les grans patologies del camp: representa aproximadament el 50% de les consultes, afecta prop de 2 milions de persones a Espanya i està infradiagnosticada.

Què fan avui les unitats del son i quins avenços hi ha

Les unitats del son no només recepten: investiguen, diagnostiquen i tracten trastorns que sovint tenen arrels neurològiques, respiratòries o psicològiques. Quirónsalud explica que aquestes unitats treballen de manera coordinada amb neurologia, psiquiatria, psicologia, otorrinolaringologia, cardiologia o pneumologia. Entre les eines clau hi ha la polisomnografia i la poligrafia respiratòria; i, en el cas de l’apnea, la CPAP continua sent el tractament de referència. Segons la SEPAR, usada 4 hores o més per nit, pot reduir la hipertensió, millorar la hipertensió resistent, reduir el risc de fibril·lació auricular i altres esdeveniments cardiovasculars, i fins i tot disminuir la mortalitat.

Els últims consells abans que elmamaldormirassi factura

El missatge de fons és clar: abans d’arribar a les pastilles, cal revisar els hàbits. Tant la SEPAR com els serveis públics de salut recomanen recuperar una hora regular per anar a dormir i llevar-se, tornar als horaris de manera gradual si s’han desordenat, crear un entorn silenciós, fosc i favorable al descans, evitar estimulants abans d’anar al llit i seguir una rutina relaxant al vespre. L’NHS recorda, a més, que els somnífers avui s’indiquen només durant pocs dies o setmanes i que, quan l’insomni persisteix, la via preferent és estudiar-ne la causa i plantejar tractaments com la teràpia cognitivoconductual per a l’insomni o la derivació a una unitat del son si hi ha sospita d’altres trastorns, com l’apnea. En resum: menys improvisació, menys automedicació i més higiene del son abans que el cansament es converteixi en una malaltia.