Miguel Ángel Quintela desmunta els mites sobre el càncer: “No hi ha dietes miracle ni aliments miracle”

La relació entre nutrició i càncer continua envoltada de mites, falses expectatives i consells genèrics que sovint no serveixen per a tothom. En aquest context, el missatge que llança Miguel Ángel Quintela Fandiño és contundent: no existeixen ni les dietes miracle ni els aliments miracle per combatre la malaltia. El debat, explica, no hauria de girar entorn de receptes màgiques, sinó de com adaptar l’alimentació a cada pacient segons el tipus de tumor, el tractament, l’estat metabòlic i les altres condicions de salut. El científic recorda que en altres camps, com la cardiologia, ningú no se sorprèn quan un pacient segueix una dieta com a part del tractament, mentre que en oncologia massa vegades es respon amb un “és igual” quan el malalt pregunta què pot menjar. I això, a parer seu, és un error.

Miguel Ángel Quintela Fandiño, investigador del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) i una de les veus de referència a l’Estat en nutrició oncològica, defensa que una dieta és una intervenció complexa i que no es pot reduir a eliminar o recomanar grups d’aliments sense més ni més. Segons assenyala, hi ha greixos beneficiosos per a la barrera intestinal, el sistema immunitari o el desenvolupament neurològic, mentre que altres, com alguns greixos saturats, poden influir negativament en determinats tumors. Però insisteix que aquestes afirmacions generals no serveixen per decidir què convé a un pacient concret. Cada càncer presenta alteracions metabòliques diferents, i cada tumor pot aprofitar o patir l’efecte d’uns nutrients o uns altres. Per això, remarca que cal una personalització real de la dieta, ajustada a cada cas.

Un assaig clínic per estudiar com la dieta pot influir en el tractament

Aquest és precisament el punt de partida del nou assaig clínic que impulsa el CNIO juntament amb l’Hospital 12 d'Octubre i la Universitat Carlos III. L’estudi vol analitzar com pot influir una dieta supervisada i personalitzada en pacients amb càncer metastàtic de mama o ginecològic, i si aquesta intervenció pot millorar tant la seva qualitat de vida com l’eficàcia dels anticossos conjugats amb fàrmacs (ADC) que reben dins del tractament estàndard. Quintela deixa clar que no es tracta de buscar una “dieta anticàncer”, sinó d’examinar la dieta amb el mateix rigor amb què s’estudia un medicament nou. En aquest cas, la comparació serà entre una dieta mediterrània no supervisada i una altra també basada en criteris saludables, però adaptada de manera precisa a factors específics de cada pacient.

El científic explica que els últims anys s’ha comprovat que persones amb la mateixa alteració molecular i sotmeses al mateix tractament poden tenir resultats molt diferents. Això indica que, a banda de les mutacions i dels fàrmacs, hi ha altres elements que també pesen en l’evolució de la malaltia. L’exercici físic, l’estat emocional i ara també l’alimentació apareixen com a factors amb capacitat d’incidir en els resultats. Per això, l’objectiu del projecte és entendre millor aquest paper de la dieta i avançar cap a una nutrició personalitzada dins l’estratègia oncològica.

La intel·ligència artificial tindrà un paper central en aquest estudi. Un algoritme basat en IA elaborarà recomanacions dietètiques personalitzades a partir de variables úniques de cada pacient: el tipus de tumor, les mutacions conegudes, el tractament rebut, les comorbiditats, altres medicacions i les característiques del microbioma. A partir d’aquestes pautes, un nutricionista convertirà la proposta en menús concrets, amb primers plats, segons i postres, perquè les pacients els puguin aplicar en el seu dia a dia. La tecnologia també servirà per monitorar el seguiment real de la dieta: les participants portaran un rellotge intel·ligent, tindran una aplicació al mòbil i hauran de fotografiar cada àpat. Amb aquestes imatges, la IA calcularà la ingesta de proteïnes, hidrats de carboni, greixos, vitamines i micronutrients. A més, es controlarà la glucosa amb sistemes de mesurament continu i es faran estudis del metaboloma plasmàtic i del microbioma intestinal, ja que la manera com cada cos absorbeix un mateix aliment pot variar molt segons la flora intestinal. Amb tot plegat, el que busca l’equip és passar del consell generalista a una intervenció de precisió: entendre millor què menja cada pacient, com ho metabolitza i fins a quin punt aquesta dieta pot ajudar-lo en plena lluita contra el càncer.