Nerea, una jove espanyola, mostra la realitat de treballar a Austràlia: “2.000 euros per cinc setmanes trencar-se l’esquena sota el sol”

Molts espanyols decideixen marxar a altres països a la recerca de millors oportunitats laborals i d’un salari més alt. Un dels destins que més atrau és Austràlia, ja que té una millor qualitat de vida i un mercat laboral molt atractiu per als joves. Alguns dels treballs més populars entre els joves espanyols són l’hostaleria, la feina a les mines, la construcció, la neteja i la cura de nens com a ‘au pair’. Tanmateix, també destaquen els treballs de temporada.

Nerea, una jove espanyola coneguda a les xarxes socials com @nereaexplora, viu a Austràlia i ha treballat com a temporera recollint nabius durant cinc setmanes. A partir de la seva experiència, Nerea ha volgut mostrar una realitat menys idealitzada d’aquest tipus de treballs al país. Durant les cinc setmanes que va passar recollint nabius, els seus ingressos van ser molt irregulars i van dependre en gran mesura del clima i del volum de feina disponible.

A la primera setmana va guanyar 923 dòlars, però a la segona la xifra va caure fins als 224: “És que en comptes d’una nòmina, la cap ens va donar així una almoïna perquè poguéssim comprar arròs i pasta, perquè poca cosa més”. També explica que treballen sota condicions d’ocupació ‘casual’, cosa habitual al camp australià: “Cobrem una mica més per hora, 29,38 dòlars, però si et poses malalt, no cobres; no tens vacances; si fa molta calor, no cobres; si plou, no cobres…”.

Les setmanes següents reflecteixen aquesta mateixa muntanya russa: 898 dòlars a la tercera, 680 a la quarta i 723 a la cinquena. “Si plou, els nabius estan molt molls i si els poses al cubell així tan humits, es podreixen, així que tampoc treballes”, explica sobre un dels principals problemes de la feina.

En total va guanyar 3.451,11 dòlars nets, uns 2.078 euros per cinc setmanes d’esforç físic intens: “Econòmicament, no val la pena, en la meva opinió”, afirma, tot i que reconeix que ho va triar per altres motius, com treballar amb amics o avançar amb el visat. Tot i això, fa una reflexió final: “2.000 euros per cinc setmanes d’estar trencant-se l’esquena sota el sol… A veure si també surt a les notícies això i no només xifres descomunals”.