La SEN alerta d’una explosió del Parkinson: els casos s’han duplicat a Espanya i el sistema haurà de preparar-se

La Societat Espanyola de Neurologia (SEN) ha posat xifres a un avanç que els especialistes consideren preocupant: el nombre de persones amb Parkinson s’ha duplicat a Espanya des del 2012 i ja supera els 200.000 casos, amb una incidència anual d’uns 10.000 nous diagnòstics. L’entitat adverteix que la situació és especialment delicada perquè Espanya ja és el novè país del món en nombre absolut de casos i, si es compleixen les previsions epidemiològiques, el 2050 serà el país amb més prevalença per habitant, amb prop de 850 casos per cada 100.000 persones. A escala mundial, la malaltia afecta ja més de 12 milions de persones i podria arribar als 25,2 milions a mitjan segle. Aquest augment s’explica sobretot per l’envelliment, però no només per això. La SEN, a través del seu Grup d’Estudi de Trastorns del Moviment, recorda que també hi intervenen factors genètics i ambientals. El neuròleg Álvaro Sánchez Ferro, coordinador d’aquest grup, situa així el focus en una malaltia que ja és la segona patologia neurodegenerativa més freqüent del món i una de les que més creix en prevalença, discapacitat i mortalitat.

Què és el Parkinson i quan apareix

El Parkinson és una malaltia neurodegenerativa progressiva que es produeix per la pèrdua de neurones dopaminèrgiques, és a dir, les encarregades de fabricar dopamina, un neurotransmissor clau per controlar el moviment. Això explica símptomes clàssics com el tremolor en repòs, la rigidesa, la bradicinèsia —la lentitud extrema dels moviments— i la inestabilitat postural. Però la malaltia no comença sempre amb els símptomes més visibles. També pot donar signes no motors molt abans, com trastorns del son, depressió o deteriorament cognitiu. De fet, la mateixa SEN adverteix que en fins al 30% dels casos la depressió pot ser una de les primeres manifestacions clíniques. L’edat mitjana d’inici se situa al voltant dels 60 anys, amb un lleuger predomini en homes, tot i que no és una patologia exclusiva de la gent gran: un 15% dels pacients debuten abans dels 45 anys, en les formes d’inici precoç, que tenen més probabilitat de presentar un component genètic o familiar. La prevalença puja amb l’edat: afecta el 2% dels majors de 65 anys i arriba al 4% entre els majors de 80.

Com es detecta, com es tracta i què falta encara

Una de les dificultats és que el Parkinson no sempre es detecta aviat. La SEN calcula que a Espanya hi ha un retard mitjà d’entre un i tres anys entre l’aparició dels primers símptomes i el diagnòstic, en part per la gran heterogeneïtat clínica de la malaltia. A més, els canvis biològics associats al procés poden començar fins 12 anys abans del diagnòstic clínic. Pel que fa al tractament, avui no hi ha una cura que l’aturi o el reverteixi de manera definitiva. Les mesures actuals són sobretot simptomàtiques: fàrmacs per restaurar o modular la funció dopaminèrgica, estimulació cerebral profunda, ultrasons focalitzats d’alta intensitat en pacients que no responen als tractaments convencionals i abordatges no farmacològics com la fisioteràpia i la teràpia ocupacional, claus per preservar autonomia i qualitat de vida. Els experts assenyalen també factors que poden predisposar-ne l’aparició o afavorir-ne el desenvolupament, com l’exposició a pesticides i contaminants, el sedentarisme o el mal control dels factors vasculars. En aquest context, Álvaro Sánchez Ferro reclama més investigació, millor planificació de recursos, més capacitat de detecció precoç i estratègies de prevenció basades en hàbits de vida saludables. La recerca ja apunta a un canvi d’escenari amb la teràpia gènica, la immunoteràpia i les teràpies cel·lulars, inclòs un assaig fase 3 amb un fàrmac dirigit a eliminar proteïnes que s’acumulen en la malaltia i l’autorització condicional al Japó d’un tractament basat en cèl·lules mare. El missatge de la SEN és clar: si els casos continuen pujant, caldran més recursos sanitaris, més rehabilitació, més suport social i una xarxa assistencial preparada per conviure amb una malaltia cada cop més present.