La SEEN alerta sobre la síndrome de Cushing: fins a tres anys de retard en una malaltia rara del cortisol
És una malaltia minoritària: la prevalença estimada és de 57 a 79 casos per milió d’habitants i, a Espanya, la SEEN calcula uns 10 nous casos per milió i any
Un test de cortisol. / El Periódico
La Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN) adverteix que la síndrome de Cushing continua arribant tard al diagnòstic: en la majoria de casos el retard supera l’any i, en alguns, passa dels tres. Es tracta d’un trastorn rar provocat per una exposició excessiva i crònica al cortisol, una hormona imprescindible per viure però que, en excés, acaba alterant el metabolisme, la pell, el son, l’estat d’ànim i la composició corporal. La SEEN recorda que el perfil més habitual és el d’una dona, perquè el Cushing endogen és entre tres i cinc vegades més freqüent en dones que en homes, i que molts casos es diagnostiquen entre els 20 i els 50 anys.
Què és, com es detecta i per què costa tant veure’l
La síndrome de Cushing pot tenir l’origen en un adenoma hipofisiari benigne, en un tumor suprarenal o, més rarament, en tumors d’altres òrgans; també pot aparèixer per l’ús prolongat de corticoides. El problema és que molts símptomes semblen dispersos o inespecífics: augment de pes, cara de lluna plena, cansament extrem, depressió, alteracions del son, hipertensió, diabetis, fragilitat cutània o excés de pèl. El diagnòstic exigeix proves analítiques específiques, com el cortisol en orina de 24 hores, la prova de supressió amb dexametasona i la valoració del ritme del cortisol; després cal buscar-ne l’origen amb ACTH i proves d’imatge com la ressonància magnètica hipofisiària o estudis de les suprarenals. La detecció precoç és clau perquè, encara que es controli l’hipercortisolisme, poden persistir seqüeles com osteoporosi, pèrdua de massa muscular, alteracions cognitives, ansietat o depressió.
Tumors, tractament, seguiment i nous avenços
El tractament depèn de la causa. Si hi ha un tumor benigne a la hipòfisi o a la suprarenal, la primera opció acostuma a ser la cirurgia; en altres casos cal afegir radioteràpia o tractament farmacològic per controlar el cortisol, i en situacions complexes es poden plantejar altres procediments. La SEEN insisteix que la feina no s’acaba quan baixa el cortisol: cal seguiment mèdic continuat, perquè hi pot haver recidives i perquè moltes seqüeles físiques i psicològiques persisteixen. Aquí hi entra també el vessant emocional: l’Associació Nacional de síndrome de Cushing alerta que els canvis visibles del cos i la incomprensió de l’entorn poden afavorir l’aïllament social, la frustració i la soledat. Entre els avenços recents, els endocrinòlegs destaquen nous fàrmacs per millorar el control hormonal; a Espanya, per exemple, l’osilodrostat està autoritzat per al tractament de la síndrome de Cushing endogen en adults.
- Quatre agents ferits i quatre detinguts després d'una persecució a Manresa
- Sor Lucía Caram: “Vaig preguntar si Lleó XIV podia beneir les nostres ambulàncies per a Ucraïna i em van respondre que sí en menys de 24 hores”
- El Carles de les llums tanca després de mig segle fent el barri de la carretera de Santpedor, de Manresa, més lluminós
- Carme Noguera, la dona més gran de l'Estat, a Manresa: 'El que més m'agradava era anar amb les meves companyes a fer una cerveseta i fumar-nos unes cigarretes
- Va trucar el Boadella a casa i va dir que tenia una obra que volia fer a Manresa perquè a Barcelona la prohibirien
- La valenciana a bord del vaixell de l’hantavirus trenca el seu silenci: 'Jo em trobo bé, ens estem cuidant els uns als altres
- Un arbre de grans dimensions cau sobre un cotxe al carrer Carrasco i Formiguera de Manresa
- Un surienc converteix un carrer del Poble Vell en un petit museu de relíquies a l’aire lliure
