A partir dels 40 el cos comença a perdre força: el senyal que pot marcar com envelliràs

A partir dels 40 anys, el cos comença a canviar d’una manera que sovint passa desapercebuda. No és només una qüestió d’edat ni d’estètica: es comença a perdre massa muscular i també pot disminuir la densitat òssia. Aquest procés es fa més evident a partir dels 60 anys i, en el cas de les dones, la menopausa pot accelerar aquesta pèrdua de múscul i os. El resultat pot ser una vellesa amb menys mobilitat, més risc de caigudes i una dependència creixent per fer activitats quotidianes.

Les dues malalties que hi ha al darrere d’aquest deteriorament són la sarcopènia, que provoca pèrdua de massa muscular, i l’osteoporosi, que debilita els ossos. Segons les dades recollides per la Fundació Espanyola de Reumatologia, cinc milions de persones a Espanya estan diagnosticades de sarcopènia i tres milions més d’osteoporosi. Totes dues afectacions debiliten la capacitat funcional i empitjoren la qualitat de vida.

Entrenar per no perdre autonomia

Durant anys, moltes persones han associat l’exercici físic sobretot a aprimar-se o a tenir millor aspecte. Però a partir d’una certa edat, l’objectiu és molt més important: entrenar força per continuar sent independent. Poder carregar la compra, pujar escales, aixecar-se del sofà, deixar un bric de llet en una prestatgeria o caminar sense por de caure depèn, en bona part, del múscul que s’hagi conservat.

L’expert en fitness Marcos Vázquez ho resumeix amb una imatge molt clara: “Els músculs són com les pensions, els estalvis”. Com més reserva muscular es tingui en arribar a la vellesa, més possibilitats hi ha de viure amb autonomia. Segons ell, el múscul “ens protegeix, ens dona autonomia i llibertat” i permet fer coses tan concretes com viatjar, fer senderisme o jugar amb els nets.

La influencer i estudiant de medicina Nerea Mía també ha insistit en aquesta idea a les xarxes. En un vídeo a Instagram, mostra com l’entrenament amb peses no serveix només per veure’s millor, sinó per mantenir capacitats bàsiques del dia a dia: portar bosses, aixecar-se sense ajuda o moure’s amb més seguretat.

El cas de l’home de 103 anys que va tornar a anar sol al lavabo

Un dels exemples més impactants és el d’un home de 103 anys que, després d’un programa d’exercici, va passar de necessitar ajuda per anar al lavabo a poder aixecar-se sol a la nit. “Ja bec aigua, perquè ara puc anar jo sol al lavabo”, explicava orgullós. El canvi pot semblar petit, però en la vellesa significa recuperar una part essencial de la dignitat i la independència.

També es recull el cas d’una dona de 102 anys que al principi anava en cadira de rodes i va recuperar prou força per aixecar-se i asseure’s sense ajuda. Aquests casos demostren que l’exercici no és només prevenció: també pot millorar la vida de persones molt grans que ja han perdut mobilitat.

Saragossa i Biogipuzkoa: “Mai no és tard per començar a entrenar”

Un estudi de l’Institut d’Investigació Sanitària Biogipuzkoa i la Universitat de Saragossa en persones centenàries va constatar que l’exercici físic millora l’autonomia, la seguretat i el benestar. La doctora Garatachea ho resumeix amb una frase contundent: “Mai no és tard per començar a entrenar”.

En la mateixa línia, la doctora Raquel Blasco Redondo, responsable de la Unitat de Medicina Interna del Centre Regional de Medicina Esportiva de la Junta de Castella i Lleó, defensa que cal prescriure exercici per evitar que les persones grans continuïn caient i fracturant-se. Les caigudes són una de les conseqüències més freqüents de la fragilitat muscular i òssia, i poden marcar un abans i un després en la vida d’una persona gran.

La conclusió dels especialistes és clara: a partir dels 40 anys, el cos demana una estratègia. No es tracta només de caminar, sinó d’incorporar exercicis de força, cuidar els ossos, mantenir l’equilibri i preparar-se per envellir amb la màxima autonomia possible. Perquè el múscul no és només salut: és llibertat.