El cor continua matant cada hora: per què la medicina encara no frena les malalties cardiovasculars

Les malalties cardiovasculars continuen sent un dels grans problemes de salut pública. No són una sola malaltia, sinó un conjunt ampli de trastorns que afecten el cor i els vasos sanguinis. En aquest grup hi entren des de la hipertensió arterial fins a l’infart agut de miocardi, la insuficiència cardíaca, les malalties cerebrovasculars com l’ictus, les arrítmies o determinades patologies de les vàlvules. Canal Salut assenyala que les més freqüents inclouen la hipertensió, l’infart, la insuficiència cardíaca i l’estenosi aòrtica.

A Espanya, les dades mostren la magnitud del problema. El 2024 es van registrar 433.547 defuncions i les malalties del sistema circulatori van representar el 26,1% del total, només per darrere dels tumors, amb una taxa de 231,8 morts per cada 100.000 habitants. Dins d’aquest grup, les malalties isquèmiques del cor van causar 26.851 morts, les cerebrovasculars 22.786 i la insuficiència cardíaca 18.574.

El problema no és només mèdic: és d’hàbits, detecció i entorn

José Ramón Rumoroso, director de la Fundació EPIC i cardiòleg vinculat a l’àmbit de la cardiologia intervencionista, resumeix el dilema amb una frase clara: «hem avançat molt en tractar episodis aguts, però menys a reduir-ne l’aparició». És a dir, avui un infart o un ictus es poden atendre millor que fa dècades, però continuen apareixent massa casos. Rumoroso és també cap de servei de Cardiologia a l’Hospital Quirónsalud Bizkaia.

La paradoxa és aquesta: hi ha més tecnologia, més capacitat quirúrgica, nous fàrmacs i eines de detecció precoç, però la prevenció cardiovascular continua fallant. El mateix Rumoroso ho expressa així: «hem millorat la supervivència, però no prou la prevenció». El motiu és que molts factors de risc continuen mal controlats o infradiagnosticats: colesterol elevat, hipertensió, diabetis, sedentarisme, estrès crònic, mala alimentació i falta de descans.

Els avenços hi són. Entre els més destacats hi ha els nous tractaments hipolipemiants, que permeten reduir el colesterol de manera més eficaç i sostinguda; els dispositius capaços de detectar alteracions com la fibril·lació auricular; i l’ús de la intel·ligència artificial per predir millor el risc i personalitzar el seguiment dels pacients. Però tot això no serveix de gaire si arriba tard o si no va acompanyat d’un canvi real d’hàbits. La tecnologia pot avisar, tractar i afinar el diagnòstic, però no pot substituir una vida menys sedentària, una dieta equilibrada ni el control regular de la tensió, el sucre i el colesterol.

A Catalunya, les dades provisionals del Registre de Mortalitat indiquen que el 2024 hi va haver 66.269 defuncions de persones residents. Les malalties de l’aparell circulatori continuen encapçalant el rànquing de causes de mort en les dones, mentre que en els homes ho fan els tumors.