El temps exacte per canviar els fregalls i les baietes: l’error que gairebé tothom fa a la cuina
Un estudi científic revela cada quant s’han de substituir aquests utensilis i alerta que poden acumular més bacteris que el vàter

Els experta han trobat el temps exacte per canviar fregalls i baietes / Arxiu
Un equip de científics de Scientific Reports ha analitzat la microbiota dels fregalls i les baietes de cuina i alerta que poden convertir-se en autèntiques incubadores de bacteris. Segons l’estudi, els mètodes de desinfecció habituals no són suficients i cal substituir-los com a mínim un cop per setmana per evitar riscos per a la salut.
La neteja de la cuina i del bany és la més complicada dels pisos per la quantitat de microbis que creixen en aquestes zones de la llar. I a molta gent li costa saber amb exactitud cada quant temps s’ha de fer neteja a fons d'aquests espais i cada quant cal canviar els utensilis que es fan servir desinfectar-los.
Resoldre aquest diubte era l’objectiu plantejat per quatre científics de Scientific Reports, que han analitzat les diferents microbiotes que apareixen en els fregalls i les baietes de la cuina. “Malgrat la idea errònia habitual, s’ha demostrat que els entorns de cuina alberguen més microbis que els vàters”, asseguren.

Una persona neteja un vàter amb un fregall / Arxiu
A les cuina de les cases hi habiten una gran varietat microbiana. I en concret, s'ha descobert que “les esponges de cuina alberguen una diversitat bacteriana més gran del que es creia anteriorment”. Per això, són un dels focus d’aquest estudi.
“Mètodes de rentat insuficients”
En el conjunt de la llar, “les cuines i els banys tenen un gran potencial per convertir-se en incubadores microbianes”, expliquen. Això es deu “a la inoculació contínua de noves cèl·lules microbianes, per exemple, mitjançant la manipulació d’aliments i el contacte corporal directe amb les superfícies domèstiques”. I entre el que ajuda més a que els microbis s’hi instal·lin són les “condicions ambientals, com la humitat i la disponibilitat de nutrients”.

Un fregall / Pixabay
Els autors de l’estudi defensen que les baietes i els fregalls s’han de canviar un cop per setmana, a més de fer-ne un rentat diari. “Els mètodes de desinfecció de les esponges no semblen ser suficients per reduir eficaçment la càrrega bacteriana i fins i tot podrien augmentar la proporció de bacteris. Suggerim un reemplaçament regular de les esponges de cuina, per exemple, un cop per setmana”, conclouen.
Què pot passar si no canvies els fregalls i les baietes?
Si no es canvien amb regularitat —idealment un cop per setmana com recomanen els especialistes— els fregalls i les baietes poden convertir-se en autèntics focus de bacteris nocius. Les esponjes i teles humides retenen partícules d’aliments i aigua, creant un entorn perfecte perquè prosperin microorganismes com E. coli, Salmonella o Listeria, capaços de provocar malalties gastrointestinales i infeccions si es transfereixen a plats, utensilis o superfícies de treball. A més, aquests organismes poden persistir durant dies i facilitar la contaminació creuada entre diferents aliments, augmentant el risc d’intoxicacions alimentàries si no es substitueixen i desinfecten correctament.
- Quatre agents ferits i quatre detinguts després d'una persecució a Manresa
- Sor Lucía Caram: “Vaig preguntar si Lleó XIV podia beneir les nostres ambulàncies per a Ucraïna i em van respondre que sí en menys de 24 hores”
- El Carles de les llums tanca després de mig segle fent el barri de la carretera de Santpedor, de Manresa, més lluminós
- Carme Noguera, la dona més gran de l'Estat, a Manresa: 'El que més m'agradava era anar amb les meves companyes a fer una cerveseta i fumar-nos unes cigarretes
- Va trucar el Boadella a casa i va dir que tenia una obra que volia fer a Manresa perquè a Barcelona la prohibirien
- La valenciana a bord del vaixell de l’hantavirus trenca el seu silenci: 'Jo em trobo bé, ens estem cuidant els uns als altres
- Un arbre de grans dimensions cau sobre un cotxe al carrer Carrasco i Formiguera de Manresa
- Un surienc converteix un carrer del Poble Vell en un petit museu de relíquies a l’aire lliure