La teva edat real ja no la diu només el DNI: un cabell pot revelar com funciona el teu rellotge biològic

La majoria de persones no vol fer-se gran. No només per una qüestió estètica, sinó perquè envellir sovint vol dir veure com el cos deixa de respondre igual: costa més dormir bé, recuperar-se, mantenir energia, controlar el pes o esquivar determinats problemes de salut. Però no tothom envelleix igual. Dues persones poden tenir la mateixa edat al DNI i, en canvi, viure amb ritmes interns molt diferents. Per això, la ciència fa anys que busca una manera més precisa d’entendre el cos que no passi només pel número dels anys.

Ara, un equip de la Charité – Universitätsmedizin Berlin ha fet un pas important en aquesta direcció: ha desenvolupat HairTime, un mètode no invasiu que permet llegir el rellotge biològic d’una persona a partir d’una sola mostra de cabell. L’estudi, publicat a Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America (PNAS), no mesura encara l’“edat biològica” en el sentit estricte del terme, però sí una dada clau per entendre com funciona realment el cos: la fase del ritme circadiari, és a dir, en quin punt del seu dia intern es troba cada organisme.

El cos no sempre té la mateixa edat que diu el DNI

El rellotge circadiari regula molt més que la son. Influeix en el metabolisme, el sistema immunitari, la resposta als medicaments, l’energia, l’activitat hormonal i la capacitat del cos per reparar-se. Per això dues persones de 50 anys poden no “funcionar” igual: una pot tenir un ritme intern més estable i una altra pot viure desajustada per horaris laborals, manca de llum natural, torns, estrès o mals hàbits de son.

Fins ara, el mètode de referència per saber aquesta hora interna era mesurar la melatonina en saliva en condicions de llum tènue durant diverses hores. El mateix Achim Kramer, cap de la Division of Chronobiology del Department of Anesthesiology and Intensive Care Medicine de la Charité, explica que aquest sistema “només es pot fer en un laboratori” i és massa feixuc per aplicar-lo de manera generalitzada.

El nou test canvia l’escenari. Els investigadors analitzen cèl·lules de l’arrel del cabell i mesuren l’activitat de 17 gens vinculats al rellotge molecular o controlats per aquest rellotge. Després, amb intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic, el patró d’expressió d’aquests gens permet calcular en quin moment del ritme diari es troba aquella persona. Segons Kramer, “una sola mostra és suficient”.

HairTime: un test de cabell per llegir el cronotip

L’estudi es titula “HairTime: A noninvasive assay for estimating circadian phase from a single hair sample” i està signat per Bert Maier, Luísa K. Pilz, Selin Özcakir, Ali Rahjouei, Ashraf N. Abdo, Jan de Zeeuw, Dieter Kunz i Achim Kramer. Va ser publicat a PNAS el 25 de març del 2026, dins el volum 123, número 13, amb el DOI 10.1073/pnas.2514928123.

La seva eficàcia s’ha provat en dues fases: un estudi d’entrenament i un estudi de validació. Segons el resum científic recollit pel Max Delbrück Center, HairTime va mostrar una forta capacitat predictiva en comparació amb el mètode clàssic de referència, el dim-light melatonin onset (DLMO), i després es va aplicar a més de 4.000 mostres enviades per voluntaris des de casa.

Els resultats confirmen que el cronotip depèn de diversos factors: predisposició genètica, edat, sexe i estil de vida. L’anàlisi va detectar que les persones al voltant dels 25 anys tendeixen a activar la seva “nit biològica” aproximadament una hora més tard que les persones de més de 50 anys. També va observar que, de mitjana, el rellotge intern de les dones comença la nit uns sis minuts abans que el dels homes. I una de les dades més reveladores és que les persones que treballen tenen el rellotge intern aproximadament mitja hora més avançat que les que no treballen.

Què hi té a veure el primer estudi en temps real del rellotge circadiari?

Aquest avenç no surt del no-res. El coneixement sobre el rellotge circadiari també ha avançat gràcies a estudis bàsics com el liderat per la University of California San Diego i la University of California Merced, publicat també a PNAS amb el títol “Synchronization of the circadian clock to the environment tracked in real time”. Aquella recerca, signada per Mingxu Fang, Archana G. Chavan, Andy LiWang i Susan S. Golden, va estudiar en temps real com es reajusta el rellotge circadiari d’un organisme aquàtic microscòpic, el cianobacteri Synechococcus elongatus.

Aquell treball va permetre observar com el rellotge intern es sincronitza amb l’ambient i va revelar el paper de les quinases CikA i SasA, que actuen com les “busques” del rellotge i no només com simples components de sortida. Susan S. Golden, directora del Center for Circadian Biology de la UC San Diego, ho va resumir així: “Ara sabem que les busques del rellotge són en realitat part del mecanisme que manté el temps”.

La connexió amb HairTime és clara: primer cal entendre com funciona el rellotge intern; després cal poder-lo mesurar de manera senzilla en humans. I això és el que fa el test de cabell desenvolupat a Berlín.

Una nova medicina ajustada a l’hora interna de cada pacient

La gran promesa d’aquest descobriment és la medicina circadiària. No es tracta només de saber si una persona és més de matí o més de nit. Es tracta de poder decidir quan convé administrar un medicament, fer una prova, orientar un tractament contra el càncer o diagnosticar un trastorn del son. La Charité subratlla que determinades immunoteràpies oncològiques poden variar la seva eficàcia segons l’hora del dia en què s’administren, perquè el sistema immunitari també segueix un ritme d’aproximadament 24 hores.

A llarg termini, això podria aportar beneficis enormes: tractaments més personalitzats, menys efectes secundaris, millor diagnòstic dels trastorns del son, més precisió en teràpies cardiovasculars i oncològiques, i una comprensió més real de per què el cos d’una persona respon millor o pitjor a determinats hàbits. El projecte també té una via de transferència: BodyClock Technologies GmbH, empresa derivada de la Charité, treballa per portar el test al mercat, mentre que part de la recerca s’emmarca en el Collaborative Research Center “Foundations of Circadian Medicine” (TRR 418), finançat per la German Research Foundation (DFG) i amb participació de la Charité i la Universität zu Lübeck.

La conclusió és potent: la nostra edat no és només un número, però tampoc es pot reduir a una sola prova miraculosa. El que ara permet la ciència és llegir una peça essencial del nostre funcionament intern. Amb un simple cabell, el rellotge biològic comença a deixar de ser una metàfora i es converteix en una dada mèdica mesurable.