La IA ja ens fa de metge: l’autodiagnòstic amb xatbots encén totes les alarmes

La intel·ligència artificial ja ha entrat de ple en un dels espais més delicats: la consulta mèdica. Cada vegada més pacients busquen els seus símptomes en un xatbot, hi aboquen pors, analítiques o antecedents i arriben davant del metge amb una hipòtesi gairebé tancada. Abans deien: «Ho he mirat a Google». Ara diuen: «La IA em diu que podria ser això».

El canvi és profund perquè la IA generativa no ofereix només una llista de resultats. Ordena la informació, la redacta amb seguretat i pot donar una aparença d’orientació personalitzada. Aquest és el gran risc del nou autodiagnòstic digital: el pacient no rep una simple dada, sinó una resposta que sona mèdica, coherent i convincent, encara que no hagi passat per una exploració física ni pel criteri d’un professional.

Del “doctor Google” al diagnòstic per IA

Les dades ja mostren que aquest hàbit s’està estenent. El VIII Estudi de Salut i Estil de Vida d’Aegon indica que un 18,6% dels espanyols ha utilitzat alguna eina d’intel·ligència artificial per gestionar qüestions de salut. Entre els joves de 18 a 25 anys, el percentatge puja fins al 33%. L’ús també és elevat entre persones de 26 a 40 anys, mentre que baixa clarament entre els majors de 55 anys.

El doctor Antonio García Antrás, gerent mèdic de la zona sud d’Aegon, resumeix el fenomen amb una idea clara: la inquietud del pacient no és nova, però sí que ho és la potència de l’eina. Abans hi havia enciclopèdies mèdiques a casa. Després, cercadors. Ara hi ha xatbots mèdics capaços de construir una resposta aparentment personalitzada en pocs segons.

ChatGPT Health: Espanya encara en queda fora

OpenAI ja ha fet un pas més amb ChatGPT Health, un espai específic dins de ChatGPT pensat per a preguntes de salut i benestar. L’empresa insisteix que està dissenyat per donar suport a l’atenció mèdica, no per substituir-la, i que no està pensat per fer diagnòstics ni tractaments.

Ara bé, la disponibilitat és limitada. Segons el centre d’ajuda d’OpenAI, l’accés a ChatGPT Health exclou ara mateix l’Espai Econòmic Europeu, Suïssa i el Regne Unit. Això vol dir que Espanya no té cap data oficial d’arribada anunciada. A més, la connexió amb historials mèdics electrònics només està disponible als Estats Units i per a majors de 18 anys.

És perillós autodiagnosticar-se amb IA?

Sí, pot ser-ho. El risc no és només que la IA s’equivoqui, sinó que ho faci amb una aparença de seguretat. Una resposta ben escrita pot donar una falsa tranquil·litat i retardar una visita urgent. O, al contrari, pot generar ansietat en una persona que rep com a probable una malaltia greu que estadísticament és poc freqüent.

Un estudi publicat a Nature Medicine sobre el rendiment de ChatGPT Health en recomanacions de triatge va detectar un problema especialment delicat: en casos que requerien atenció urgent, l’eina va infraestimar la urgència en el 51,6% de les situacions. També va sobreactuar en casos no urgents, amb un 64,8% de sobretriatge. L’error més perillós, segons els autors, és no enviar a urgències algú que realment hi hauria d’anar.

Què en pensen els metges?

Els metges no rebutgen que els pacients busquin informació. Una persona que explica millor els símptomes pot facilitar la consulta. Però avisen que la IA mèdica no pot substituir l’exploració, l’experiència clínica ni la relació humana. La confiança, l’empatia i fins i tot el llenguatge no verbal continuen sent peces bàsiques per arribar a un bon diagnòstic.

El gran perill és la descontextualització clínica. La IA pot proposar escenaris possibles, però no pot palpar un abdomen, auscultar uns pulmons, veure el color de la pell, valorar l’estat general del pacient o interpretar matisos que apareixen en una conversa real. Tampoc sap sempre quan un símptoma aparentment menor amaga una urgència.

Qui protegeix el pacient si la IA s’equivoca?

Aquí hi ha una de les grans zones grises. A Europa, les eines d’IA destinades a usos mèdics poden entrar dins la categoria d’alt risc i han de complir exigències de seguretat, qualitat de dades, informació clara i supervisió humana. Però el problema és més delicat quan el pacient utilitza un xatbot de consum per fer-se una idea del que li passa.

La conclusió és inquietant: la intel·ligència artificial en salut pot ajudar a entendre millor un símptoma o preparar una consulta, però també pot obrir la porta a l’error, l’angoixa o la falsa seguretat. El pacient guanya informació, però no necessàriament protecció. I el metge continua sent l’últim filtre fiable en un sistema on una màquina pot parlar com si sabés, però no pot mirar, tocar, escoltar ni assumir la responsabilitat clínica d’un diagnòstic.