Inflamació crònica: els senyals que no hauries d’ignorar

La inflamació té mala fama, però no sempre és una enemiga. En realitat, és un mecanisme imprescindible del cos humà. Serveix per cicatritzar una ferida, combatre una infecció o reparar un teixit danyat. És una resposta del sistema immunitari davant d’una agressió. El problema comença quan aquesta resposta, que hauria de ser puntual, no s’apaga i es manté activada durant massa temps.

Així ho explica la nutricionista Mireia Velasco, especialista en nutrició integrativa i salut digestiva, autora del llibre La inflamación no es la cuestión després d’Acaba con el SIBO. Velasco defensa que la inflamació no s’ha de demonitzar, sinó entendre. Sense inflamació, el cos no podria protegir-se. Però quan passa de ser una resposta aguda i útil a una inflamació crònica, pot començar a desgastar l’organisme de manera silenciosa.

Quan la inflamació deixa de protegir i comença a fer mal

La inflamació aguda és la que apareix quan el cos necessita actuar davant d’un dany concret. S’activa, compleix la seva funció i desapareix. En canvi, la inflamació crònica apareix quan el cos no aconsegueix tornar a l’equilibri. És com si l’organisme quedés en estat d’alerta permanent.

Segons Velasco, això pot passar per diferents motius: infeccions que continuen actives de manera silenciosa, exposició constant a agents irritants, excés de teixit adipós, estrès sostingut, consum de tabac, una alimentació amb perfil proinflamatori o alteracions del sistema immunitari, com les malalties autoimmunes.

Aquest tipus d’inflamació no sempre fa mal de manera evident. Sovint és de baix grau, avança a poc a poc i es confon amb el ritme de vida. Per això moltes persones poden tenir inflamació crònica sense saber-ho. No es lleven un dia amb un símptoma alarmant, sinó que acumulen senyals que acaben considerant normals.

Els símptomes que moltes persones normalitzen

Els senyals més habituals poden ser el cansament persistent, les digestions pesades, la inflor abdominal, el dolor articular, les molèsties musculars, les migranyes, els canvis d’humor, l’insomni, els despertars nocturns, la pell més sensible o la sensació de boira mental. També hi poden aparèixer dèficits crònics de ferro, vitamina D o magnesi.

Velasco adverteix que moltes persones conviuen amb aquests símptomes durant anys i els atribueixen a l’edat, la feina, l’estrès o la falta de temps. Expressions com «sempre estic cansat», «jo dormo malament», «tinc el cap saturat» o «sempre em fa mal la regla» poden amagar un desequilibri que mereix ser revisat.

La inflamació crònica pot afectar l’energia, la concentració, l’estat d’ànim, el descans, la digestió i la relació amb el propi cos. També pot estar vinculada a l’eix intestí-microbiota-cervell, perquè l’intestí no funciona només com un òrgan digestiu, sinó com un centre regulador relacionat amb el sistema immunitari i el sistema nerviós.

Què recomana Mireia Velasco

La nutricionista és clara: no cal caure en l’autodiagnòstic. No tot cansament, inflor o mal de cap és inflamació crònica. Cal valorar el conjunt: com dorm una persona, què menja, quin nivell d’estrès manté, com es mou, com descansa i quina relació té amb el seu cos. Quan cal, també s’han de fer analítiques i proves clíniques per detectar si hi ha un procés inflamatori sostingut.

Velasco rebutja les solucions miraculoses i les dietes rígides. No defensa eliminar aliments sense criteri ni viure amb por de menjar pa, iogurt o mel. Segons ella, les modes que divideixen els aliments entre «bons» i «dolents» poden generar més ansietat, més estrès i una pitjor relació amb el menjar. I aquest estrès sostingut també pot ser inflamatori.

La seva proposta implica recuperar el criteri i escoltar el cos. Millorar l'alimentació, cuidar el descans, reduir l’estrès, moure’s de manera regular, revisar la salut digestiva i adaptar els hàbits a cada persona. Perquè, segons Velasco, no existeix una dieta perfecta universal: hi ha tantes maneres de menjar bé com persones.

Es pot eliminar la inflamació crònica?

L’objectiu no és eliminar tota la inflamació, perquè la inflamació és necessària per viure. El que cal és evitar que es mantingui activada de manera constant. En aquest sentit, la inflamació crònica es pot reduir i controlar si s’identifiquen les causes que l’estan alimentant i es fan canvis reals en l’estil de vida.

Els beneficis poden ser molt notables: més energia, menys dolor, millor descans, digestions més lleugeres, menys sensació de saturació mental, millor estat d’ànim i una relació més amable amb el propi cos. Però Velasco insisteix que el canvi no passa només pel plat. També passa pel descans, el moviment, els ritmes, l’estrès i la capacitat d’aturar-se a escoltar què està demanant l’organisme.

La conclusió és que la inflamació no és l’enemic a destruir, sinó un missatge que cal entendre. Quan és aguda, protegeix. Quan es cronifica, desgasta. I aprendre a diferenciar-ho pot ser el primer pas per recuperar salut, energia i benestar.