Per què sempre acabes amb el mateix tipus de parella? La psicologia ho explica

Per què sempre ens surten les relacions malament? Per què, encara que canviem de parella, sembla que el patró es repeteixi una vegada i una altra? Segons el psicòleg Rafael Guerrero, la resposta pot venir de molt abans del que imaginem: de la infantesa, l’adolescència i en la manera com vam aprendre a relacionar-nos amb els nostres pares.

Les relacions tòxiques no apareixen sempre per casualitat. Sovint, explica Guerrero, tenen a veure amb els vincles que vam conèixer de petits. Si una persona va créixer en un entorn on no se sentia estimada, escoltada o valorada, pot acabar normalitzant formes de tracte que no són sanes. I això, amb els anys, pot convertir-se en un patró.

Quan el que coneixem ens sembla amor

Rafael Guerrero, llicenciat en Psicologia Clínica i de la Salut per la Universitat Complutense de Madrid, doctor en Educació i expert en psicologia educativa, TDAH, trastorns de l’aprenentatge i problemes de conducta, ho va explicar al pòdcast Aladetres. Segons ell, moltes persones acaben buscant vincles que s’assemblen als que van viure amb els seus pares.

“Què passa si a mi no m’han estimat? Que és molt difícil que jo pugui estimar. És molt difícil. I aleshores entraré constantment en aquesta toxicitat”

assegura el psicòleg.

Guerrero posa l’exemple d’adults que sempre semblen escollir la parella equivocada: persones que els tracten malament, els fan xantatge emocional o els ridiculitzen en públic. Segons ell, això passa perquè, si de petits no vam rebre “la gasolina de l’amor, de l’afecte, de la presència”, aquesta manera sana de relacionar-nos no queda integrada.

El paper dels pares i de l’adolescència

El psicòleg insisteix que el rol dels pares és clau. No es tracta de culpar, sinó d’entendre que els primers vincles marquen la manera com interpretem l’amor, els límits i la cura. “Si sempre et van fer xantatge, si sempre et van tractar malament, si mai no et van fer cas, buscaràs aquest tipus de relacions. Per què? Perquè són les que coneixes. És l’únic idioma que coneixes”, afirma Guerrero.

Aquesta empremta també es consolida durant l’adolescència, una etapa decisiva en el desenvolupament emocional i cerebral. Guerrero recorda que molts pares, mares i professors no entenen què passa dins el cervell dels adolescents, i això pot dificultar l’acompanyament emocional en un moment especialment vulnerable.

Es pot trencar el patró?

La bona notícia és que aquests patrons no són una condemna. Es poden canviar, però primer cal identificar-los. Entendre per què repetim determinats vincles, aprendre a posar límits, reconèixer el xantatge emocional i deixar de confondre intensitat amb amor són passos importants per sortir d’una relació tòxica.

Rafael Guerrero recomana mirar enrere per entendre d’on ve la manera com ens relacionem. Si una persona no ha viscut vincles sans, pot costar-li detectar-los o sentir-s’hi còmoda. Per això, treballar l’autoestima, revisar la pròpia història emocional i demanar ajuda professional pot ser clau per construir relacions més segures.

En definitiva, repetir sempre el mateix tipus de parella no és només mala sort. Pot ser el resultat d’un aprenentatge emocional que ve de lluny. I, com tot aprenentatge, també es pot desaprendre.