La ruta dels 6.000 esglaons: l’escapada més espectacular per als amants de la muntanya
Un recorregut exigent a Alacant combina natura, història morisca i vistes úniques

Ruta de senderisme / LEADER SOLSONÈS
No sempre cal tenir un gran viatge planificat per descobrir llocs impressionants. Si no saps què fer el cap de setmana, vols fugir de la rutina i ets un amant de la natura, el millor pla pot ser buscar aquests racons d’Espanya que encara sorprenen. Més enllà de les platges, hi ha muntanyes, barrancs i valls que amaguen excursions capaces de convertir una escapada en tota una aventura.
Un d’aquests indrets és a la Marina Alta, a la província d’Alacant. Allà s’hi troba la coneguda ruta dels 6.000 esglaons, també anomenada Barranc de l’Infern o Catedral del Senderisme. És un dels recorreguts més famosos i exigents de la zona, ideal per a senderistes amb ganes de caminar, descobrir paisatge i posar-se a prova.
Una ruta circular que comença a Fleix
La ruta dels 6.000 esglaons comença i acaba a Fleix, un dels nuclis de la Vall de Laguar, a l’interior de la Marina Alta. És un itinerari circular d’uns 15 quilòmetres, ben senyalitzat i que normalment es completa en unes cinc hores, tot i que el temps pot variar segons el ritme, les parades i l’experiència de cada persona.
La dificultat es considera moderada, però no és una excursió per subestimar. El recorregut acumula pujades i baixades constants, trams de pedra solta, desnivell i molts esglaons excavats o construïts a la muntanya. Per això, cal portar bon calçat, aigua, protecció solar i una mica de menjar.
Per què es diu la ruta dels 6.000 esglaons?
El nom popular ve dels milers d’esglaons de pedra que apareixen al llarg del camí. Algunes fonts eleven la xifra fins als 6.873 esglaons, repartits pels vessants del barranc i dibuixant ziga-zagues entre bancals, colls i zones de muntanya.
Aquests passos tenen origen medieval i servien per comunicar zones de cultiu i facilitar el trànsit per un terreny molt abrupte. L’empremta morisca continua present en aquest paisatge de pedra seca, terrasses agrícoles i camins antics que recorden una manera de viure completament adaptada a la muntanya.
El Barranc de l’Infern i el Forat de la Juvea
Un dels punts més espectaculars de la ruta és el Forat de la Juvea, una obertura natural a la roca que permet passar a l’altra banda de la muntanya. En travessar-lo, el camí s’obre com un balcó amb vistes a la vall i al recorregut que encara queda per davant.
Des d’aquí, el sender baixa en ziga-zaga fins al llit del riu, habitualment sec, on el terreny es converteix en un mar de pedres. Després arriba una nova pujada llarga i exigent, una de les parts que explica per què aquesta excursió és coneguda com la Catedral del Senderisme.
Quan és millor fer aquesta excursió?
La primavera és una de les millors èpoques per fer la ruta dels 6.000 esglaons. Les temperatures són més agradables que a l’estiu, la vegetació és més abundant i el barranc ofereix una imatge molt més atractiva.
Tot i això, és important consultar la previsió del temps abans de sortir. La ruta pot complicar-se amb calor intensa, pluja o falta de llum, i no és recomanable començar-la tard si no es coneix bé el terreny.
La Vall de Laguar, formada per nuclis com Benimaurell, Campell, Fleix i Fontilles, conserva també un fort valor històric. El seu nom es vincula a l’àrab Al-Agwar, “les coves”, i durant segles va ser un territori de refugi, cultiu i resistència a la muntanya.
Avui, aquell antic camí s’ha convertit en una de les grans escapades per als amants del senderisme, la muntanya i la natura. Una ruta dura, bonica i plena de memòria que demostra que alguns dels millors plans són molt més a prop del que sembla.
- L'entorn del bisbe Xavier Novell denuncia que l'Església espanyola li posa pals a les rodes per fer un recés religiós
- Adeu al para-sol: l'invent que fa ombra a quatre persones ja és a les platges de Catalunya
- Com va marxar el Papa de Montserrat? comitiva de 15 vehicles, monjos al balcó, corredisses i salutacions fins al final
- Un incendi crema un camp de ceral a Sant Fruitós de Bages
- Fa fallida una cooperativa històrica en la qual treballaven 400 persones: «No sortien els números i el gerent pagava webs de cites amb els nostres diners»
- Navàs acomiada el jove de 18 anys que va perdre la vida a l'Ametlla de Merola amb un sentit minut de silenci
- La greu malaltia que passa desapercebuda i creix cada vegada més: «Em deien que no tenia res i vaig arribar a pensar que era càncer»
- Un incident amb la bateria d’un mòbil a l’institut de Bagà provoca l’evacuació del centre