David Bueno, neurocientífic: "Per als adolescents tenen molta influència les hores que els adults estan amb el mòbil davant seu"

Ser pare o mare és una de les decisions més importants de la vida d’una persona. Fer el pas de dedicar gran part del teu temps a un nen o una nena requereix paciència i coneixements. L’etapa en què la major part dels pares, d’alguna manera, es distancien emocionalment dels seus fills és l’adolescència, i David Bueno explica les claus per entendre el cervell dels adolescents.

David Bueno i Torrens és doctor en biologia i divulgador científic a la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria professional se centra en la genètica del desenvolupament, la neuroeducació i el seu impacte en el comportament humà, especialment durant els processos d’aprenentatge. També ha estat investigador a la Universitat d’Oxford i ha fet estades en centres de prestigi internacional com l’European Molecular Biology Laboratory de Heidelberg, a Alemanya.

Aquest expert en neurociència ha visitat el pòdcast 'El Consultori' per parlar de què li passa al cervell durant l’adolescència. No només ha volgut explicar què succeeix científicament en els seus cervells, sinó també com els pares i mares poden canviar alguns hàbits per millorar la manca de connexió amb els seus fills.

Tres zones del cervell que es transformen

Per començar, David Bueno parla de les tres zones del cervell que pateixen les transformacions més grans durant l’adolescència: "Una és l’amígdala, que és la que genera les emocions i la que es torna hiperreactiva. Responen [els adolescents] més ràpidament i amb més intensitat de manera emocional. I si no passa d’un llindar de seguretat propi i del seu entorn, és biològicament sa, perquè les emocions són respostes ràpides davant de situacions urgents".

"La segona zona que canvia moltíssim és l’anomenada escorça prefrontal. La tenim just al davant i és la que ens permet reflexionar, planificar, decidir i gestionar les emocions. És clar, ha de madurar per deixar enrere els comportaments infantils i adquirir els propis d’un jove i adult. Aquests canvis fan que temporalment perdi eficiència de funcionament", continua explicant Bueno.

Finalment, anuncia l’última: "I la tercera, a la qual anomenem estriat, és la que ens genera sensacions de recompensa, de benestar i de plaer. Descobreixen que hi ha pensaments d’adult, activitats d’adult, que els activen aquesta zona del cervell d’una manera brutal, que fa que se sentin bé, còmodes i amb plaer, però no saben quines són perquè mai no han estat adults".

Com afecten aquests canvis les relacions amb els pares?

Al pòdcast, David Bueno explica com aquests canvis al cervell es relacionen amb les situacions familiars: "S’ha vist que quan una nena, abans de ser adolescent, sent la veu de la seva mare, s’activa l’estriat [zona del cervell que et dona sensacions de recompensa] i fa que se senti a gust. La mateixa nena, quan arriba a l’adolescència i sent la veu de la seva mare, activa l’amígdala [zona del cervell que genera emocions], però l’activa en mode amenaça. A més, aquest canvi es produeix en molt pocs dies".

Finalment explica que, per als adolescents, "tenen més influència sobre el seu cervell les hores que els adults estem amb el mòbil davant seu, en lloc d’estar xerrant amb ells, que no pas l’accés d’hores que ells mateixos poden tenir". Moltes vegades, quan nois i noies arriben a casa de l’institut, ja troben els seus pares xatejant i no els miren. Segons Bueno, creuar mirades és importantíssim, ja que afavoreix un bon vincle familiar.