El truc de l’OCU per guardar l’edredó a l’estiu sense que agafi olor ni humitat

Després d’unes setmanes de temps inestable, els termòmetres es dispararan fins als 40 °C i ja arriben a valors d’agost en ple mes de maig, i amb això arriba un d’aquests petits rituals domèstics com retirar l’edredó del llit. Sembla un gest senzill, però guardar-lo tal qual fins a la pròxima tardor és un error més comú del que sembla.

Sense una neteja adequada i un emmagatzematge correcte, el farciment pot perdre prestacions, acumular àcars i arribar a l’hivern en pitjors condicions. L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ofereix una sèrie de recomanacions per fer-ho bé i allargar la vida útil d’una peça que, al cap i a la fi, no sol ser barata.

Rentar abans de guardar: la norma que no admet excepcions

La regla d’or, segons l’organisme sense ànim de lucre, és clara: no s’ha de guardar mai l’edredó brut. Es recomana rentar-lo almenys un cop l’any per eliminar la pols i els àcars que s’hi acumulen durant els mesos d’ús i que, a més de deteriorar el teixit, poden dificultar el descans. Abans de posar-s’hi, convé revisar l’etiqueta del fabricant, ja que la composició del farciment —ploma, fibra sintètica, microfibra— condiciona el mètode de rentat. Alguns models, de fet, només admeten neteja professional en sec.

Si l’edredó permet el rentat domèstic, hi ha dues opcions. A la rentadora, sempre que el tambor sigui prou gran perquè la peça no quedi comprimida; amb detergent suau, sense blanquejadors ni suavitzants que puguin danyar les fibres, i en un programa per a roba delicada amb aigua freda o tèbia. Si no hi cap, l’alternativa és fer-ho a mà a la banyera: es submergeix en aigua tèbia amb detergent suau entre 15 i 30 minuts, sense retorçar-lo, i s’esbandeix amb aigua neta fins que no quedin restes de sabó, eliminant l’excés d’aigua amb pressió suau.

Un assecat mal fet pot arruïnar el farciment

El rentat és només la meitat del procés. Un assecat deficient pot espatllar tota la feina, sobretot en edredons de ploma, on la humitat residual és un problema seriós. Si es disposa d’assecadora, el més pràctic és utilitzar-la en un cicle delicat o a baixa temperatura per no sotmetre el material a una calor excessiva.

Si no, l’opció és estendre l’edredó sobre una superfície plana, preferiblement a l’aire lliure, en un lloc amb bona ventilació i llum solar indirecta. El truc és girar-lo periòdicament perquè l’assecat sigui uniforme i no quedin zones humides a l’interior del farciment.

On guardar-lo: ni bosses de buit ni plàstics

Un cop net i completament sec, cal decidir on emmagatzemar-lo, i és aquí on l’OCU fa una advertència que desmunta un hàbit força estès: les bosses de buit no són una bona idea. Tot i que estalvien espai, poden comprometre la capacitat tèrmica del farciment i, en ser de plàstic, afavoreixen la condensació, cosa que facilita l’aparició de floridura i àcars.

L’alternativa recomanada són les caixes de cartró o els recipients d’emmagatzematge transpirables, guardats en un lloc fresc, sec i ben ventilat. Una precaució senzilla que pot marcar la diferència quan, d’aquí a uns mesos, toqui tornar-lo a treure.