Thomi Müller, ensinistrador caní, avisa: “El teu gos t’està manipulant i tu ni te n’adones”

Tots els propietaris de gossos han viscut aquesta escena. Estàs menjant alguna cosa. Agafes les claus per sortir. O simplement intentes dir-li “no”. Aleshores apareix la famosa mirada: ulls enormes, celles aixecades i una expressió tan trista que fa sentir culpable qualsevol persona. I moltes vegades funciona.

L’ensinistrador i expert en gossos Thomi Müller assegura que aquesta “cara de pena” no sempre significa tristesa real. En molts casos, explica, és una expressió que els gossos han après a utilitzar perquè saben que provoca una reacció en els humans.

I la ciència fa anys que ho estudia.

El múscul que fa irresistibles els gossos

Investigadors van descobrir que els gossos tenen un múscul facial pràcticament inexistent en els llops: el levator anguli oculi medialis, relacionat amb el moviment que aixeca la part interna de les celles. Aquest gest fa que els ulls ens semblin més grans i més “tendres”.

L’estudi, publicat a PNAS, conclou que aquesta expressió es podria haver desenvolupat durant milers d’anys de domesticació perquè ajudava a reforçar el vincle amb les persones i augmentava les possibilitats de rebre atenció, menjar o cures. Dit d’una altra manera: els gossos van aprendre que aquesta mirada funciona.

No és maldat, és comunicació

Parlar de “manipulació” no significa que el teu gos estigui planejant enganyar-te com faria una persona. El que passa és molt més simple: si una conducta li dona resultat, la repetirà. Si cada vegada que posa cara de pena rep menjar, carícies o aconsegueix que cancel·lis una sortida, acabarà entenent que aquesta expressió té premi. I aquí és on comença el cercle.

L’error que molts cometen sense adonar-se’n

El problema no és que el gos faci aquesta mirada. El problema és respondre sempre igual. Molts gossos aprenen rapidíssim que amb una mirada concreta n’hi ha prou per aconseguir alguna cosa. Un tros de pernil. Pujar al sofà. Dormir al llit. O evitar quedar-se sols.

Per això els experts recomanen coherència. Si no vols reforçar certes conductes, no convé premiar-les “només algunes vegades”. Per al gos, precisament aquestes excepcions són les més poderoses.

Però alerta: a vegades sí que hi pot haver un problema real

Això no significa que sempre s’hagi d’ignorar un gos que posa cara trista. Si, a més d’aquesta expressió, apareixen apatia, falta de gana, tremolors, por, vòmits o canvis bruscos de comportament, pot haver-hi dolor, estrès o malaltia.

La clau és el context. Perquè una cosa és la mirada que apareix quan obres una bossa de menjar. I una altra de molt diferent és un gos apagat que deixa d’actuar com sempre.

Aleshores, el teu gos et manipula?

Potser la pregunta correcta és una altra: el teu gos ha après perfectament com aconseguir que li facis cas? La resposta, per a milions de propietaris, probablement sigui sí. I, si som sincers, moltes vegades hi caiem encantats.