El dejuni intermitent no és per a tothom: l’avís d’un cardiòleg sobre la dieta de moda

El dejuni intermitent es va instal·lar fa uns anys a Espanya com una de les grans modes dins del món de la salut, la pèrdua de pes i l’alimentació. La idea és senzilla: concentrar els àpats en una franja horària concreta i passar la resta del dia sense menjar. Moltes persones el van començar a seguir pensant que era una fórmula ràpida per aprimar-se, millorar el metabolisme i “netejar” el cos. Però no sempre és així.

El cardiòleg Aurelio Rojas ha volgut desmuntar alguns dels mites que envolten aquest mètode. Segons l’especialista, el dejuni intermitent pot ser útil en alguns casos, però no és una solució universal ni una pauta adequada per a tothom. “Sí, el dejuni intermitent està de moda. I és cert que pot ser útil en molts casos. I, de fet, tu pots pensar que, si estàs dejunant, t’estàs cuidant”, explica.

El problema arriba quan aquesta pràctica es fa sense tenir en compte l’estat físic, l’estrès o els hàbits de cada persona. Rojas adverteix que saltar-se àpats pot augmentar ràpidament el cortisol, conegut com l’hormona de l’estrès. Aquest efecte, diu, encara pot ser més intens si la persona ja viu amb tensió, ansietat o cansament en el seu dia a dia.

El fals mite: “si no menjo, sempre m’estic cuidant”

Un dels mites més estesos és pensar que menjar menys hores sempre és millor per al cos. El cardiòleg matisa aquesta idea. Quan una persona amb molt estrès decideix deixar de menjar durant moltes hores, pot acabar sumant dos tipus de pressió sobre l’organisme: l’estrès psicològic i l’estrès metabòlic.

Això pot traduir-se en més ansietat, menys energia, pitjor descans i un pitjor control de la glucèmia, és a dir, del sucre en sang. Segons Rojas, aquests efectes poden impactar directament en el metabolisme i en la salut del cor.

Quan pot perjudicar el dejuni intermitent?

El dejuni intermitent pot ser especialment problemàtic quan es fa per moda, sense assessorament i en moments de molta pressió personal o laboral. Si la persona ja dorm malament, pateix ansietat, té baixades d’energia o problemes per controlar el sucre, saltar-se àpats pot agreujar la situació.

Això no vol dir que aquest mètode sigui sempre perjudicial. El mateix Aurelio Rojas admet que pot funcionar en determinats casos. Però insisteix que no s’ha de convertir en una norma general ni en una obsessió. Fer dejuni no significa automàticament cuidar-se millor.

Què recomana el cardiòleg?

Davant d’aquest escenari, Rojas defensa una pauta més senzilla i menys agressiva per al cos: no saltar-se l’esmorzar, intentar sopar aviat, preferiblement unes dues hores abans d’anar a dormir, i fer un sopar lleuger.

També recomana cuidar la qualitat dels aliments. En el dia a dia, aconsella incloure proteïna de qualitat, com carn, peix, ous i llegums; greixos saludables, com oli d’oliva, nous i alvocat; i verdures pel seu contingut en fibra i micronutrients.

Segons el cardiòleg, aquest patró pot ajudar a estabilitzar el sucre en sang, reduir el cortisol i afavorir la pèrdua de greix visceral, el més perjudicial, sense afegir més estrès al cos.

Ni miracle ni enemic: el dejuni s’ha de fer amb criteri

El gran error és presentar el dejuni intermitent com una solució miraculosa per aprimar-se o millorar la salut. També és fals dir que sempre és dolent. La clau és entendre que no totes les persones parteixen del mateix punt ni tenen les mateixes necessitats.

Per això, l’avís d’Aurelio Rojas és clar: abans de seguir una moda alimentària, cal escoltar el cos i valorar si realment ajuda o si, al contrari, empitjora el descans, l’energia, l’ansietat i la salut metabòlica. En alimentació, no tot el que es fa viral és necessàriament saludable.