L’alerta dels metges sobre els tatuatges: la tinta pot quedar al cos durant anys

Els tatuatges han deixat de ser una excepció per convertir-se en una pràctica habitual, sobretot entre els adults joves. A Espanya, un estudi de Dalia Research situava el país entre els més tatuats del món, amb un 42% de la població amb almenys un tatuatge. Altres dades europees recollides pel Joint Research Centre indiquen que, entre les persones tatuades a Espanya, un 52% en porta un, un 39% en té entre dos i cinc i un 9% supera aquesta xifra.

La moda s’ha estès especialment entre les generacions joves. Segons dades difoses per Telemadrid, el 80% de les persones que es tatuen per primera vegada ho fan entre els 21 i els 28 anys. La Academia Española de Dermatología y Venereología també ha advertit que almenys un 30% de la població d’entre 20 i 40 anys a Espanya té com a mínim un tatuatge. El que fins fa uns anys era un símbol de transgressió, avui forma part de l’estètica quotidiana.

Però la pregunta que ara plantegen diversos estudis científics és una altra: què passa dins del cos quan la tinta entra sota la pell? «Els tatuatges no només queden gravats a la pell per recordar un nom o un moment: també “parlen” amb el sistema immunitari, en un llenguatge que encara no entenem en profunditat».

Un estudi publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) ha observat que les partícules de tinta dels tatuatges no es queden només a la pell. Segons el treball, signat per Arianna Capucetti i altres investigadors de diverses universitats de Suïssa i Alemanya, la tinta pot viatjar pel sistema limfàtic i acumular-se als ganglis que drenen la zona tatuada.

Aquest procés activa les defenses. Els macròfags, coneguts com les «cèl·lules escombriaire» del sistema immune, capturen els grànuls de tinta i els emmagatzemen en vacúols intracel·lulars. El problema és que aquesta presència sostinguda pot provocar inflamació durant mesos. L’estudi apunta que hi havia signes d’inflamació als ganglis fins i tot dos mesos després del tatuatge.

La investigació va més enllà. Els científics van detectar que la captura de tinta pot induir la mort o apoptosi d’aquests macròfags, tant en models animals com en cultius de cèl·lules humanes. Aquesta alteració pot tenir conseqüències pràctiques: en els experiments, la tinta acumulada als ganglis va modificar la resposta a vacunes administrades a la mateixa regió del cos.

En concret, els rosegadors vacunats amb una vacuna d’ARN missatger contra el SARS-CoV-2 en una zona amb ganglis carregats de tinta van mostrar una resposta d’anticossos més baixa. En canvi, la resposta a una vacuna inactivada contra la grip va ser més intensa. Això no vol dir que els tatuatges anul·lin les vacunes, però sí que obre una línia d’investigació sobre com poden influir en el sistema immunitari.

Els riscos no són només immunològics. En un article publicat a The Conversation, Manal Mohammed, especialista de la Universitat de Westminster, al Regne Unit, recorda que les tintes per tatuar són barreges químiques complexes. Poden contenir pigments d’origen industrial, dissolvents, conservants i traces de metalls pesants com níquel, crom, cobalt i plom, a més de compostos orgànics com els colorants azoics i els hidrocarburs aromàtics policíclics.

Aquesta és una de les frases més importants del text original: «Les tintes per tatuar són mescles químiques complexes: pigments derivats de vegades d’aplicacions industrials, dissolvents, conservants i traces de metalls pesants». També s’hi adverteix que, sota determinades condicions, com l’exposició a la llum solar o l’eliminació làser del tatuatge, alguns compostos poden degradar-se en substàncies amb potencial mutagènic o cancerigen.

Tot i això, els experts també demanen prudència. Encara falten proves de toxicitat específiques per a tintes injectables i estudis poblacionals amplis que permetin confirmar si els canvis observats al laboratori es tradueixen en efectes clínics importants a llarg termini. De moment, el missatge no és que tots els tatuatges siguin perillosos, sinó que la tinta no és una substància inerta i que el cos hi reacciona.

Per això, abans de tatuar-se, els especialistes recomanen triar centres autoritzats, revisar les condicions higièniques, preguntar per la composició de les tintes i evitar tatuar-se en establiments sense garanties. El tatuatge pot ser una decisió estètica o emocional, però també és una intervenció sobre la pell i sobre el sistema de defenses. I la ciència comença a demostrar que allò que sembla quedar només a la superfície pot deixar rastre molt més endins.