Per què tendim a caminar cap a l’esquerra? Un estudi té la resposta

Un estudi internacional liderat per la Universitat de Navarra ha descobert que les persones presenten una lleugera però consistent tendència a desplaçar-se cap a l’esquerra quan caminen. La investigació, publicada a ‘Nature Communications’, mostra que aquesta inclinació individual influeix en la manera amb què les multituds s’organitzen espontàniament i podria ajudar a millorar els models utilitzats per gestionar fluxos per als vianants en espais freqüentats.

Els resultats identifiquen un biaix locomotor intrínsec, és a dir, una predisposició en la direcció del moviment, que contribueix a explicar alguns patrons col·lectius observats en grups de vianants. El treball qüestiona la idea que aquests comportaments depenen només de les normes socials o de la interacció entre les persones.

A llarg termini, assenyalen els autors, aquest coneixement podria contribuir al disseny d’espais públics més segurs, còmodes i eficients i resultar útil en entorns amb una elevada concentració de persones, com aeroports, estacions ferroviàries, centres comercials o recintes esportius, on s’utilitzen cada vegada més models per optimitzar recorreguts i reduir congestions.

Organització espontània

Fins ara, els científics atribuïen l’organització espontània de les multituds principalment a les interaccions, les maniobres per evitar col·lisions, les normes socials sobre com circular, com caminar per la dreta o per l’esquerra segons el país; o les característiques físiques de l’entorn, com parets o límits espacials.

No obstant, aquest estudi mostra que part d’aquests comportaments podria originar-se en predisposicions individuals presents abans de qualsevol interacció social. «Durant dècades hem pensat que aquests patrons col·lectius sorgien únicament de la interacció entre els vianants. En el nostre treball hem comprovat que una part rellevant no sorgeix únicament quan les persones s’agrupen, sinó que és inherent a l’individu», assenyala Iñaki Echeverría, investigador de Física i Matemàtica Aplicada de la Universitat de Navarra i primer autor de l’article.

Sentit antihorari

Els investigadors van observar que, al demanar a un grup de persones que caminin, ja sigui en un espai tancat o completament obert, hi ha una lleugera tendència a desplaçar-se en sentit antihorari. Tot i que aquesta preferència és petita a escala individual, l’efecte s’amplifica quan participen centenars o milers de persones, generant patrons col·lectius observables a gran escala.

«No tots els membres del grup mostren aquesta preferència, però una àmplia majoria sí que tendeix a desplaçar-se en sentit antihorari. Aquesta inclinació acaba marcant la direcció que segueix el conjunt i dona lloc a patrons col·lectius visibles», explica Echeverría.

La prova

Per posar a prova les explicacions, l’equip va desenvolupar durant diversos anys una àmplia campanya experimental a Espanya i al Japó. Comparar els dos països va permetre analitzar si el fenomen depenia de la manera en què els vianants proven de no xocar al caminar, ja que en els dos països s’acostumen a desplaçar i esquivar per costats oposats.

Els assajos van incloure grups d’adults caminant en espais controlats, escolars movent-se en un pati obert o nens d’educació infantil

Els assajos van incloure grups d’adults caminant en espais controlats, escolars movent-se lliurement en un pati obert, nens d’educació infantil i participants que realitzaven recorreguts de manera individual.

Un dels resultats més significatius va ser comprovar que aquesta tendència persistia fins i tot quan desapareixien els factors tradicionalment considerats responsables. Va aparèixer en nens petits que encara no havien interioritzat moltes normes socials relacionades amb la circulació per als vianants, en espais oberts sense parets ni obstacles i en països amb hàbits de circulació diferents.

«Volíem esbrinar si el fenomen depenia de normes culturals, de la interacció amb l’entorn o de les estratègies d’evasió entre vianants. Els resultats indiquen que cap d’aquests factors, per si sol, explica completament el que observem», apunta Iker Zuriguel, catedràtic de Física Aplicada de la Universitat de Navarra i un dels autors principals del treball.

Persones caminant

Les proves amb persones caminant soles van confirmar, a més, que la preferència direccional estava present a nivell individual. Els investigadors també van analitzar factors associats a la lateralitat, com ser dretà o esquerrà, el peu dominant o la dominància ocular, sense trobar evidències que aquests factors expliquin el comportament observat.

El treball, expliquen, podria tenir aplicacions en àmbits com la mobilitat urbana. Els investigadors van aconseguir reproduir matemàticament els patrons observats en grups nombrosos utilitzant únicament informació obtinguda de persones caminant soles, cosa que reforça la idea que algunes dinàmiques col·lectives es poden entendre a partir de característiques individuals compartides.

«Aquesta informació podria ser útil per dissenyar infraestructures més eficients i crear entorns que s’adaptin millor a la manera com ens movem en el nostre dia a dia», afegeix Zuriguel.

A més, l’estudi obre noves preguntes «sobre l’origen biològic d’aquestes tendències, ja que fenòmens similars s’observen en altres espècies animals, des de bancs de peixos fins a colònies d’insectes», conclou Echeverría.