La terra s’obre sota els peus: els 700 forats gegants que espanten Turquia

La terra s’està enfonsant, literalment, en una regió agrícola de Turquia. A la zona de Konya, concretament a la comarca de Karapinar, han aparegut en els últims anys centenars de forats gegantins que s’obren de cop al terreny, alguns amb desenes i fins i tot centenars de metres de diàmetre. Ja se n’han comptabilitzat gairebé 700, segons ha informat l’agència Reuters, i la població viu amb una inquietud creixent.

Aquests esvorancs no són petits clots ni esquerdes superficials. Són grans enfonsaments del sòl, profunds i sobtats, que poden aparèixer enmig de camps de conreu, a prop de zones de treball o no gaire lluny d’habitatges. De moment no han provocat víctimes mortals, però el risc és evident: la terra pot cedir sense avís i deixar un cràter enorme allà on abans hi havia un terreny aparentment estable.

Una població cada cop més angoixada

La comarca de Karapinar és una àrea agrícola marcada pels cultius de blat, blat de moro i remolatxa sucrera. Els veïns i treballadors del camp conviuen amb la por que un d’aquests forats gegants aparegui de manera sobtada a prop seu.

El problema ja no es veu com un fenomen estrany o anecdòtic. El nombre d’esvorancs ha crescut tant que les autoritats turques han començat a actuar. L’agència de Protecció Civil i Gestió de Desastres de Turquia està localitzant les zones més sensibles per aplicar un pla d’actuació que permeti evitar desgràcies i gestionar millor una situació que cada cop preocupa més.

Per què apareixen aquests forats?

La causa principal és l’extracció massiva d’aigua subterrània. Sota el terreny hi ha capes d’aigua que ajuden a mantenir la pressió i l’estabilitat del subsol. Quan aquesta aigua es retira en excés, el terreny perd suport, es debilita i pot acabar cedint. El resultat són aquests enfonsaments sobtats que obren grans cavitats a la superfície.

A Konya, aquest procés s’ha accelerat per la dependència creixent del regadiu. La zona necessita cada vegada més aigua per mantenir el rendiment agrícola, sobretot en un context més sec vinculat al canvi climàtic. Com més aigua s’extreu del subsol, més baixa el nivell freàtic i més augmenta el risc que el terreny s’esfondri.

El professor Fetullah Arik, de la Universitat de Konya, ha advertit que la combinació de sequera i extracció intensiva d’aigua subterrània ha accelerat de manera molt greu la caiguda del nivell freàtic. Si durant la dècada anterior aquest nivell baixava aproximadament mig metre a l’any, ara ho fa a un ritme d’entre quatre i cinc metres anuals.

El paper dels pous il·legals

Un dels factors que més agreuja la situació és la proliferació de pous il·legals. Segons admet el mateix govern turc, a la comarca més afectada hi ha uns 120.000 pous no autoritzats, davant de només 40.000 pous legals. Aquesta diferència mostra fins a quin punt l’extracció d’aigua s’ha descontrolat.

Aquests pous permeten treure aigua del subsol de manera intensiva, però també contribueixen a buidar els aqüífers i a trencar l’equilibri físic del terreny. Quan l’aigua desapareix, el sòl perd fermesa. I quan el pes de la superfície ja no té prou suport, s’obre el forat.

Es pot aturar aquest fenomen?

Aturar del tot aquests esvorancs és difícil si el subsol ja està molt alterat, però sí que es pot frenar l’acceleració del problema. La mesura clau és reduir l’extracció d’aigua subterrània, controlar els pous no autoritzats i aplicar una gestió més estricta dels recursos hídrics.

També caldria adaptar l’agricultura a un escenari més sec, amb sistemes de reg més eficients, cultius menys dependents de l’aigua i una planificació que no pressioni encara més els aqüífers. Sense aquest canvi, el terreny continuarà perdent estabilitat i podrien aparèixer nous forats gegants.

Les administracions turques ja han començat a identificar les àrees de més risc, però el repte és més profund: no n’hi ha prou amb marcar zones perilloses. Cal actuar sobre la causa que les provoca, que és la sobreexplotació de l’aigua del subsol.

Pot passar en altres llocs del planeta?

El que passa a Turquia no és un cas únic. El mateix fenomen s’està produint en altres zones del món on s’extreu massa aigua subterrània. Quan els aqüífers es buiden, el terreny pot perdre consistència i enfonsar-se. Això afecta àrees agrícoles, però també grans ciutats.

Capitals com Jakarta i diverses ciutats dels Estats Units pateixen enfonsaments accelerats pel mateix motiu: l’excés d’extracció d’aigua del subsol. En aquests casos, el problema s’agreuja encara més pel pes dels edificis i les infraestructures, que fan cedir un terreny cada vegada menys ferm.

Els forats gegantins de Turquia són, per tant, una advertència. No apareixen per cap misteri ni per una causa inexplicable. Són la conseqüència d’un ús intensiu de l’aigua subterrània, de la sequera, del canvi climàtic i d’un model agrícola que pressiona un recurs limitat. La terra s’obre perquè abans s’ha buidat allò que la sostenia.