El fàrmac que obre una nova esperança contra l’hepatitis B: fins a un 26% de curació funcional

L’hepatitis B continua sent una de les infeccions víriques més greus del món, tot i que moltes persones només en senten a parlar quan apareix una analítica alterada o quan un metge demana una prova específica. La malaltia afecta el fetge, pot aparèixer de forma aguda o convertir-se en crònica, i en els casos més avançats pot derivar en cirrosi, insuficiència hepàtica o càncer de fetge.

Ara, dos assajos clínics internacionals de fase III han obert una nova via d’esperança. El fàrmac experimental bepirovirsen, desenvolupat per GSK, ha aconseguit taxes de curació funcional de fins al 26% en determinats pacients amb hepatitis B crònica, davant del 0% observat amb el tractament habitual en el grup de comparació. Els resultats s’han publicat a The New England Journal of Medicine i s’han presentat al congrés anual de l’Associació Europea per a l’Estudi del Fetge (EASL), celebrat a Barcelona.

Què és l’hepatitis B?

L’hepatitis B és una infecció causada pel virus de l’hepatitis B, conegut com a VHB. Aquest virus ataca el fetge i pot provocar una infecció curta, que el cos elimina, o una infecció crònica, que es manté durant anys. El gran problema és que moltes persones no tenen símptomes al principi i poden viure molt de temps sense saber que estan infectades.

Quan dona senyals, la malaltia pot causar cansament intens, nàusees, vòmits, dolor abdominal, orina fosca o color groguenc a la pell i als ulls. Però el diagnòstic no es pot fer només pels símptomes: cal una anàlisi de sang per detectar marcadors del virus, com l’antigen de superfície de l’hepatitis B (HBsAg) o l’ADN viral.

La infecció crònica apareix quan el sistema immunitari no aconsegueix eliminar el virus. En aquests casos, la persona pot necessitar seguiment mèdic durant anys i, sovint, tractament antiviral de llarga durada per reduir el risc de complicacions hepàtiques.

Com es contagia l’hepatitis B?

L’hepatitis B es transmet a través de la sang i d’altres fluids corporals. Les vies principals són la transmissió de mare a fill durant el part, les relacions sexuals sense protecció amb una persona infectada, l’ús compartit d’agulles o xeringues, les punxades accidentals, els tatuatges o pírcings fets amb material no esterilitzat i l’exposició a objectes tallants contaminats.

Això no vol dir que es transmeti pel contacte quotidià. No es contagia per abraçar, compartir un espai, tossir, donar la mà o menjar al costat d’una persona amb el virus. El risc apareix quan hi ha contacte amb sang o fluids infectats.

Si hi ha vacuna, per què encara hi ha contagis?

La vacuna contra l’hepatitis B existeix i és una de les eines més eficaces per prevenir la malaltia. A Espanya forma part del calendari vacunal infantil i s’administra als nadons als 2, 4 i 11 mesos. En el cas dels fills de mares amb infecció per hepatitis B, la pauta és diferent: reben una dosi en les primeres 24 hores de vida i també immunoglobulina anti-hepatitis B per reduir al màxim el risc de transmissió.

Així doncs, per què encara hi ha persones que s’infecten? Per diverses raons. Hi ha adults que van néixer abans que la vacunació infantil estigués plenament incorporada al calendari, persones que no han rebut totes les dosis, col·lectius amb més risc d’exposició, ciutadans procedents de zones on la cobertura vacunal és més baixa i casos en què la infecció es va adquirir abans de la vacunació o en la primera infància.

També hi ha persones que no saben que tenen hepatitis B crònica perquè la malaltia pot avançar en silenci. Per això és tan important el diagnòstic mitjançant analítiques, especialment en embarassades, convivents de persones infectades, professionals sanitaris, persones amb malalties hepàtiques, pacients amb VIH, usuaris de drogues injectables o persones que han tingut exposicions de risc.

Quin és el tractament actual?

El tractament de l’hepatitis B aguda se centra sobretot a controlar els símptomes i fer seguiment mèdic, perquè en molts adults el cos elimina el virus. En canvi, quan la infecció es torna crònica, el tractament habitual es basa en antivirals orals, com tenofovir o entecavir, que poden reduir la replicació del virus i disminuir el risc de cirrosi i càncer hepàtic.

El problema és que aquests tractaments no acostumen a eliminar completament la infecció. En molts pacients cal prendre medicació durant anys o fins i tot de per vida. Per això, en la recerca contra l’hepatitis B, la gran fita és aconseguir una curació funcional: que l’ADN del virus i l’antigen de superfície HBsAg deixin de ser detectables durant almenys sis mesos després d’acabar el tractament.

Què ha aconseguit el nou assaig?

Els estudis B-Well 1 i B-Well 2 són dos assajos clínics internacionals de fase III impulsats per GSK per avaluar el fàrmac experimental bepirovirsen en pacients adults amb hepatitis B crònica. Hi van participar més de 1.800 persones en 29 països.

Els resultats es van publicar a The New England Journal of Medicine i també es van presentar al congrés de l’EASL a Barcelona. L’article científic està signat per Jinlin Hou, Seng-Gee Lim, María Buti i altres investigadors. La doctora María Buti, investigadora de la Vall d’Hebron Institut de Recerca i participant en l’assaig, va destacar que «per primera vegada, un fàrmac amb un mecanisme d’acció diferent aconsegueix la curació de l’hepatitis B en un grup de pacients amb malaltia crònica».

El bepirovirsen és un oligonucleòtid antisentit, una molècula dissenyada per interferir en la producció de components genètics del virus. En paraules més simples: busca reduir la presència del virus i de l’antigen de superfície perquè el sistema immunitari pugui recuperar el control de la infecció.

Com es va fer l’estudi?

Els participants dels assajos B-Well 1 i B-Well 2 eren adults amb hepatitis B crònica sense cirrosi, que ja rebien tractament antiviral estable amb anàlegs nucleòsids o nucleòtids. Els investigadors van dividir els pacients de manera aleatòria: uns van rebre bepirovirsen i altres, placebo, sempre juntament amb el tractament estàndard.

La pauta estudiada va consistir en injeccions subcutànies setmanals de bepirovirsen durant 24 setmanes. Els pacients van continuar amb el tractament antiviral habitual fins a la setmana 48 i, després, els investigadors van avaluar si mantenien el control de la infecció sense medicació. El punt clau de l’estudi era comprovar quants pacients assolien una curació funcional a la setmana 72.

Els resultats: del 19% global al 26% en alguns pacients

En el conjunt global dels dos estudis, el 19% dels pacients tractats amb bepirovirsen va aconseguir una curació funcional, davant del 0% en el grup placebo. En els participants que tenien una activitat viral més baixa a l’inici, la taxa va pujar fins al 26%.

Les dades concretes mostren que, en el grup global, 233 de 1.220 pacients tractats amb bepirovirsen van assolir la curació funcional, mentre que cap dels 614 pacients del grup placebo ho va aconseguir. Entre els pacients amb nivells inicials més baixos d’HBsAg, el resultat va ser de 200 de 768 en el grup tractat, també davant del 0% del grup placebo.

A més, una anàlisi exploratòria va mostrar que el 49% dels pacients que havien rebut bepirovirsen van assolir nivells molt baixos d’antigen de superfície un any després d’acabar la teràpia. Un altre 23% va mantenir nivells indetectables d’ADN viral a la setmana 72.

Què diuen els experts?

El professor Jinlin Hou, director del Guangdong Institute of Hepatology, a la Xina, i autor principal del manuscrit publicat a The New England Journal of Medicine, va advertir que «l’estàndard actual de tractament imposa una càrrega important als pacients i als sistemes sanitaris, i rarament ofereix una curació funcional».

També va assenyalar que, amb les guies clíniques recents prioritzant aquesta curació funcional, les noves dades «podrien representar un avenç important».

El doctor Seng-Gee Lim, director d’Hepatologia a la Divisió de Gastroenterologia i Hepatologia del National University Health System de Singapur, va afirmar en una declaració recollida en el marc de l’EASL que aquestes dades de fase III representen «un gran pas endavant» en la recerca d’un tractament finit per a l’hepatitis B crònica. Segons Lim, per als pacients que ara afronten tractaments de llarga durada, aconseguir una curació funcional després d’un període definit de teràpia podria canviar les expectatives d’atenció.

És ja un tractament disponible?

De moment, bepirovirsen és un fàrmac experimental. GSK ha comunicat que està sota revisió prioritària per part de la Food and Drug Administration (FDA) dels Estats Units, amb designacions de teràpia innovadora i via ràpida. També es troba en procés de revisió per part de les autoritats reguladores d’Europa, el Japó i la Xina.

Això vol dir que els resultats són molt rellevants, però encara no equivalen a una aprovació general ni a una disponibilitat immediata per a tots els pacients. Caldrà esperar les decisions de les agències reguladores i veure en quins perfils de malalts s’autoritza, si finalment rep el vistiplau.

Una esperança, però no una substitució de la vacuna

Els resultats de l’assaig són importants perquè apunten a una possibilitat que fins ara era molt difícil: que una part dels pacients amb hepatitis B crònica pugui controlar la infecció sense haver de mantenir tractament de per vida. Però això no substitueix la prevenció.

La vacuna contra l’hepatitis B continua sent la millor eina per evitar nous contagis. El nou fàrmac pot obrir una via per als qui ja viuen amb la infecció crònica; la vacunació, en canvi, és la barrera que impedeix que el virus arribi a moltes persones. Per això els experts insisteixen en dues idees alhora: vacunar, diagnosticar millor i continuar avançant en tractaments capaços d’aconseguir una curació funcional real.