L’aranya violinista fa saltar les alarmes a Espanya: «És habitual a les cases»

S’ha parlat molt d’ella aquests dies. L’aranya violinista ha fet saltar les alarmes en llocs com Màlaga, arran dels testimonis que han sortit a la llum. El cas més recent és el d’un home de 37 anys al barri mariner d’El Palo, que gairebé va perdre el braç després d’una picada atribuïda a aquesta espècie, mentre feia tasques de jardineria.

Malgrat l’alarma generada, les picades d’aranya violinista a Espanya són poc freqüents, tot i que sí que n’hi ha casos documentats. Un estudi publicat el 2024 a la Revista de Salut Ambiental recull 12 casos de loxoscelisme humà entre el 2005 i el 2023 i descriu altres quatre episodis presumptament atribuïbles a l’aranya violinista (Loxosceles rufescens) a Mallorca, Girona i Biscaia.L’aranya violinista mesura generalment entre 8 i 30 mil·límetres amb les potes esteses i és una espècie “molt habitual a Màlaga”, afirma Juan J. Zamudio García, supervisor de serveis a RapiPlaga, pèrit judicial i expert en control de plagues.

Picada d’aranya violinista

Malgrat l’alarma generada, Zamudio fa una crida a la calma. L’aranya violinista pot trobar-se a les llars, però això no vol dir que suposi un perill constant per a qui hi conviu a prop: “És súper habitual a les cases, però és molt difícil arribar a tenir un problema amb elles. Malauradament, en alguns casos sí que es pot complicar”, explica.

Com és el seu verí?

El seu verí pot provocar lesions importants en determinats casos, ja que té una acció essencialment proteolítica —capacitat de descompondre, trencar o degradar proteïnes— i necròtica. Tanmateix, l’expert insisteix que la majoria d’incidents no arriben a aquest extrem: “Tot i que el verí és relativament potent, la majoria d’incidents amb elles són molt lleus. Injecten tan poca quantitat i a tan poca profunditat que sol quedar en una molèstia”, afirma.

El comportament d’aquesta espècie també ajuda a entendre per què els encontres greus són poc freqüents: “Tot i que solen estar a prop dels humans, són esquives i tendeixen a amagar-se. Tenen un caràcter espantadís”, assenyala Zamudio.

A més, segons aclareix, no ho tenen fàcil per mossegar: “Mecànicament els resulta difícil mossegar-nos, ja que els ‘ullals’ que tenen són petits i molt fràgils”.

Tot i així, la seva aparença genera rebuig: “El seu aspecte sí que espanta, però és la típica aranya groguenca, prima i petita que es veu molt sovint”, apunta l’expert. Normalment, sol aparèixer en zones poc visibles de la llar: “Es troben en llocs ocults, darrere dels mobles o a les cortines, perquè els agraden els plecs”.

Com evitar-ne la presència a casa

Per reduir-ne la presència a casa, la prevenció passa sobretot per mantenir una neteja constant, revisar racons i evitar que trobin aliment: “Una neteja acurada i constant ajuda molt a no tenir aranyes. A més, com que solen alimentar-se d’altres insectes, l’ús de mosquiteres i barreres d’exclusió, com ribets a les portes, podria frenar l’entrada d’aliment per a elles”, recomana.

Sobre si és millor deixar-les a casa o retirar-les, Zamudio es mostra partidari de no assumir riscos innecessaris: “Hi ha gent que diu que les deixa perquè ajuden amb els mosquits. Jo soc més conservador: com que no sabem quina reacció podríem tenir davant d’una picada, encara que sigui improbable, millor que no siguin a casa”, conclou.