Aprimar-se abans de l’estiu no és menjar només pit de pollastre i enciam

L’arribada de l’estiu es nota també en la manera com moltes persones miren el plat. Amb el bon temps, la roba més lleugera i les vacances a tocar, torna la pressa per aprimar-se ràpidament. És la coneguda operació biquini, un període en què sovint proliferen les dietes restrictives, els menús improvisats i la idea que per perdre pes cal resignar-se a menjar sempre el mateix: pit de pollastre, enciam, verdura bullida i poc més.

La nutricionista Julia Palacios, coneguda a les xarxes com @gazpachodepoleo, defensa justament el contrari. Al llibre «Mucho más que pechuga y lechuga», publicat per Bruguera Tendencias, proposa deixar enrere la guerra contra el menjar i entendre l’alimentació d’una manera més àmplia, amb ciència, educació emocional i context social.

Segons Palacios, el problema no és voler cuidar-se, sinó fer-ho a partir de normes impossibles de mantenir. Moltes persones encadenen dietes tota la vida, especialment dones, marcades per la pressió estètica i per missatges contradictoris sobre què és saludable i què no. El resultat sovint és culpa, frustració, gana, abandonament i el temut efecte rebot.

Aprimar-se sense fer mal al cos

Per perdre pes i cuidar la salut, la nutricionista insisteix que no n’hi ha prou amb reduir calories de manera agressiva. Menjar massa poc pot generar més ansietat, menys sacietat i una relació encara més complicada amb el menjar. El cos necessita energia i nutrients, i per això l’alimentació ha de ser suficient, variada i adaptada a la vida real de cada persona.

Palacios recorda que no tothom té el mateix horari laboral, el mateix temps per cuinar, els mateixos diners ni les mateixes habilitats a la cuina. Per això, una dieta que ignora el context personal acaba fracassant. L’objectiu, defensa, no hauria de ser viure a dieta, sinó aprendre a menjar.

També rebutja la idea que «tot el que és bo engreixa». Segons explica, hem reduït massa sovint l’alimentació saludable a plats avorrits i repetitius. Però el pa, l’arròs, les patates, els llegums, les verdures i les proteïnes poden formar part d’una dieta equilibrada si es combinen bé i s’adapten a les necessitats de cadascú.

En aquest sentit, els llegums haurien de recuperar protagonisme. Són econòmics, saciants i nutritius, i aporten proteïna vegetal, fibra i hidrats de carboni complexos. A més, es poden incorporar fàcilment a plats ràpids, amanides, guisats o receptes amb llegums en conserva.

Què és el plat Harvard i per què no sempre encaixa

Un dels models més coneguts per organitzar els àpats és el plat Harvard, una guia visual que proposa dividir el plat en tres parts: la meitat de verdures, una quarta part d’hidrats de carboni i una quarta part de proteïna. És una referència útil perquè ajuda a entendre proporcions i a construir àpats més complets.

Tot i això, Julia Palacios hi faria un matís. Segons la nutricionista, aquesta distribució pot quedar massa carregada de verdures en alguns casos, ja que tenen molta aigua i poden fer sensació de plenitud al moment, però deixar gana poc després. Per això defensa una versió més equilibrada, amb terços entre vegetals, hidrats i proteïnes.

La seva proposta també té en compte la cultura gastronòmica mediterrània, on sovint no es menja en compartiments separats, sinó amb plats complets, guisats i receptes que barregen diversos grups d’aliments. La clau, per tant, no és copiar una norma rígida, sinó aprendre a construir plats saludables, que omplin i siguin sostenibles.

Palacios també alerta del paper de les xarxes socials en la confusió alimentària. Un dia un aliment és presentat com a imprescindible i l’endemà com a perjudicial. La credibilitat, diu, massa sovint es dona a qui té més seguidors i no a qui té formació. Enmig d’aquest soroll, el seu missatge és clar: per aprimar-se no cal castigar-se, eliminar grups sencers d’aliments ni viure a base de pit de pollastre i enciam. Cal menjar millor, amb més coneixement, menys culpa i més respecte pel cos.