Dos de cada tres joves consulten al ChatGPT problemes d'ansietat, amor i família

Dos de cada tres joves d'entre 16 i 24 anys 'parlen' de salut mental amb ChatGPT i li consulten qüestions relacionades amb l'estrès, l'ansietat o problemes amb familiars, amics o la parella, segons un estudi del departament de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona.

L'estudi, que va analitzar 500 persones d'entre 16 i 90 anys, assenyala que la majoria dels usuaris no utilitza la intel·ligència artificial (IA) per obtenir un diagnòstic, sinó per ordenar els seus pensaments, aprendre estratègies per gestionar millor les seves emocions i disposar d'una visió més àmplia dels seus problemes quotidians abans de prendre una decisió o afrontar una situació difícil.

"Per a molts joves, 'conversar' amb ChatGPT és més senzill que anar al psicòleg. La resposta de la intel·ligència artificial és immediata, està disponible les 24 hores del dia, és gratuïta i només cal disposar d'un telèfon mòbil o un ordinador per accedir-hi. A més, senten que es poden expressar sense por del judici dels altres", explica a EFE la investigadora del Departament de Psicologia de la URV, Anna Huguet.

L'estudi, publicat a la revista Journal of Public Health, es va dur a terme fa un any i es va centrar només en ChatGPT. "Segurament, si el féssim ara, el percentatge de persones que recorren a aquesta intel·ligència artificial i a d'altres seria més alt", apunta l'estudiant del màster en Psicologia General Sanitària, Llorenç Díaz.

"No pot substituir un professional sanitari"

La investigació parteix d'una realitat cada vegada més present: moltes persones recorren a eines digitals per buscar informació, ordenar idees o trobar orientació davant situacions d'estrès, ansietat, conflictes personals o altres dificultats relacionades amb el benestar emocional.

"ChatGPT no és una eina dissenyada per fer teràpia ni disposa de validació clínica com a recurs de salut mental, per la qual cosa, en cap cas, pot substituir un professional sanitari", subratlla Huguet.

Per a la investigadora, l'ús d'aquesta eina pot ser beneficiós "quan l'usuari manté una actitud crítica davant les respostes obtingudes". El risc, afegeix, "apareix quan s'accepten les respostes com a veritats absolutes sense qüestionar-les ni contrastar-les".

La tristesa, el baix estat d'ànim, les dificultats per dormir, la soledat, les experiències traumàtiques, les addiccions o les conductes autolesives són altres de les consultes, tot i que menys habituals, vinculades amb la salut mental.

Per mal d'amors o superar el dol

Sergi, un jove de Tarragona, assegura que ha recorregut a ChatGPT per intentar solucionar el seu mal d'amors. "Ho vaig passar molt malament després de trencar amb una parella i explicava a la IA com em trobava, si creia que l'havia de trucar… Era com tenir una conversa amb un amic a qui podia explicar qualsevol cosa", diu.

Els investigadors també van recollir el cas d'un home que es va refugiar en ChatGPT per superar un dol. "Li va anar molt bé per poder gestionar-lo", explica Díaz.

"Els resultats que hem obtingut suggereixen que ChatGPT pot actuar com un recurs complementari i de primer accés per a preocupacions quotidianes relacionades amb el benestar emocional, especialment entre adolescents i adults joves", afegeix Huguet.

Això sí, als qui fan consultes sobre salut mental a la IA els assalten principalment dos dubtes: la incertesa sobre la fiabilitat de les respostes i la confidencialitat del que escriuen (les dades s'esborren o on van?).

"Si cada vegada més persones, especialment joves, les utilitzen per parlar de preocupacions emocionals, caldrà explicar bé les seves possibilitats i els seus límits, identificar en quines situacions poden ser útils i deixar clar quan és necessari buscar ajuda professional", conclou Llorenç Díaz.