"Jo mai dono el DNI": L'expert Bruno Pèrez Juncà explica com donar les teves dades de forma segura

Des de fa dos anys, amb l'arribada del nou registre obligatori de viatgers, el sector hoteler, pateix. Des del dilluns 2 de desembre de 2024, hotels, hostals, pensions, apartaments turístics i la resta d'establiments d'allotjament, així com les empreses que actuen com a intermediaris en les reserves, estan obligats a recopilar de manera exhaustiva, noves dades personals de tots els seus clients.

Segons els representants del sector, aquesta exigència comporta una càrrega administrativa excessiva que podria obligar molts establiments a ampliar considerablement les seves plantilles, fins al punt de duplicar-les o fins i tot triplicar-les.

Més enllà de la discòrdia generada arran d'aquesta implementació i de l'increment del volum de treball que suposa, alguns experts en l'àrea s'han pronunciat sobre un altre factor a tenir en compte a l'hora de dur a terme aquest tipus de processos: la privacitat. Un dels reivindicadors ha estat Bruno Pérez Juncà, pèrit judicial informàtic forense i col·laborador en diversos dels espais que componen la programació informativa de TV3. En la seva última intervenció a 'Tot es mou', presentat per Helena Garcia Melero, l'especialista en ciberseguretat aclareix quines mesures preventives pren durant un 'check-in'.

Res de donar documentació original

Fins ara, entre el material requerit a l'hora de realitzar el registre en un allotjament es trobava la documentació oficial, a sigui DNI o passaport. Tenint en compte que aquesta informació seguirà sent obligatòria per a tothom, Pérez adverteix del seu us, i recomana lliurar una còpia de la identificació i no el carnet original: "Jo mai de la vida, quan vaig a un hotel, el dono. Mai. Agafo, m'identifico, els ho ensenyo i, si ho volen, els ho envio per correu electrònic". Argumenta l'expert.

Daquesta mateixa manera, el també consultor i formador sempre mira de deixar clar que l'arxiu presentat es tracta d'un duplicat. I com ho fem això? "Primer de tot, en blanc i negre, que es vegi que és una fotocòpia; i segon, amb una marca d'aigua que posi 'Còpia'", afegeix. De no prendre aquest tipus de precaucions, l'hoste s'exposa a un risc innecessari: "Et creen un número de compte en un banc qualsevol i te la fan grossa", sentencia Pérez.

Evita "cantar" les dades en veu alta

Si una cosa és ben certa, és que 'cantar' les dades personals en veu alta pot agilitzar un procés de registre cada cop més dens, aquesta pràctica també deixa al descobert l'usuari, la veu del qual pot ser escoltada o, pitjor encara, gravada per potencials ciberdelinqüents. Així ho adverteix Pérez, qui recomana escriure qualsevol informació sobre un full de paper abans que pronunciar-la: "Estic cansat d'haver d'anar donant les meves dades lliurement, perquè mai saps qui t'està escoltant o, atenció, qui t'està gravant", conclou el pèrit.