La María, de 32 anys, viu en un bosc sense electricitat de la xarxa ni aigua calenta: "Vius una mica al ritme de la vida"

La María, de 32 anys, va canviar la vida urbana per l'aïllament en un bosc asturià, on restaura tota sola una casa abandonada i aposta per una manera de viure completament autosuficient, guiada pel so de l'aigua que cau per una de les cascades de la zona, la mateixa que la va portar a descobrir el que ara és casa seva.

Aquesta història l'ha donada a conèixer el canal de YouTube d'Arnau Serrado, un noi que publica contingut a les xarxes socials amb històries de persones que han deixat la ciutat per viure una vida senzilla i autosuficient enmig de les muntanyes. A més, la mateixa protagonista també comparteix la seva història a través del seu canal de YouTube @elcampuylamaria.

Instal·lar-se en ple bosc asturià

Fa més de sis anys, la María va decidir deixar-ho tot per instal·lar-se en ple bosc asturià i restaurar, amb les seves pròpies mans, una casa que feia dècades que estava abandonada. Actualment, aquest indret té nom propi: Nogalia. "Aquí hi som la Senda [la gossa de la María] i jo donant-te la benvinguda a casa nostra", diu la María per rebre l'Arnau Serrado, que ha vingut a conèixer la seva història.

Per començar, la protagonista explica que tot va començar de manera inesperada, durant el confinament per la Covid. Segons el seu propi testimoni, la María es va refugiar al mateix poble on viu la seva mare, un lloc amb "molt pocs veïns" i "molt poc risc de contagi".

Una casa completament abandonada

Va ser aleshores quan, seguint el so d'una cascada mentre netejava un riu proper al poble, va trobar una casa completament abandonada. "Em vaig trobar aquest indret meravellós, que no tenia res a veure amb com és ara. Només se'n veia la part de dalt, perquè tota la resta era plena d'esbarzers", recorda la María.

Quan va veure la casa i tot l'entorn que l'envoltava, va sentir que hi havia moltes possibilitats que aquell fos el seu nou hogar.

El primer que va fer va ser parlar amb la seva mare per saber a qui pertanyia aquella casa abandonada enmig de la muntanya. Després d'assabentar-se que la construcció acabava d'heretar-la el cosí d'un dels seus veïns, hi va mantenir una conversa.

6.000 euros per aconseguir la casa dels seus somnis

"Em va dir que, si volia, ell hi estava totalment disposat. Em va dir que podia entrar a la casa sempre que volgués, perquè les claus les tenia una veïna d'un altre poble molt a prop d'aquí", explica la María. Els mesos van anar passant i cada vegada s'anava encarinant més amb la casa, fins que va acabar pagant 6.000 euros al propietari per aconseguir, finalment, la casa dels seus somnis.

Des d'aleshores, la María ha rehabilitat la casa pràcticament tota sola, combinant materials reutilitzats amb tècniques de bioconstrucció que ha anat aprenent sobre la marxa. Viu sense electricitat de la xarxa, ja que depèn de plaques solars, i s'abasteix d'un manantial propi pel qual paga "6 euros l'any". "Vius una mica al ritme de la vida", resumeix, tot explicant que la disponibilitat de sol o de pluja condiciona bona part de les seves tasques diàries.

Depèn del sol i de la pluja

De fet, la María explica que, si vol tenir electricitat, depèn completament que faci sol, i si vol aigua, depèn que hagi plogut. Tot i això, no considera que sigui cap problema: "Sempre hi ha coses per fer, sempre pots ser productiu i, si no en tens ganes, et pots quedar al sofà ben tranquil mirant passar els ocells".

Malgrat la duresa d'algunes tasques, la María no amaga algunes mancances que encara li pesen. "De moment no tinc aigua calenta", admet entre rialles, assenyalant el termo que encara no ha instal·lat.

Tampoc no té rentadora ni rentaplats, una cosa que, confessa, troba a faltar: "Sento una mica d'enveja sana de tota aquella gent que, quan vas a casa seva, et diu que no et preocupis per rentar els plats, que hi ha rentaplats".

Mentalitat optimista i molts avenços

Malgrat que no està sent un camí fàcil, la María manté una actitud molt optimista i se sent orgullosa dels seus avenços: "Encara que avancis una mica amb por, tot el que fas és positiu, perquè estàs progressant. El fet de tenir llum ja és un avenç; el fet de poder prémer un interruptor i, gràcies al sol, tenir llum a casa a la nit és un gran avenç. Cal continuar avançant".

Tot i que pugui semblar que la María té algunes dificultats amb la seva nova manera de viure, té molt clar que és el que vol: "Jo, quan vaig entrar aquí, ho vaig fer sense llum, sense aigua, amb la casa tal com estava... i ningú no m'hi va obligar; ho vaig fer perquè volia, perquè volia viure l'experiència al màxim, des del 100%. Igual que hi ha gent que agafa i planta una tenda de campanya, jo volia això".