Dona, de 47 anys de mitjana i «cremada»: així és el perfil de les 168.000 auxiliars d’infermeria que treballen a Espanya

La manca de personal és una de les principals preocupacions del col·lectiu i els resultats són pitjors en el sector sociosanitari, segons un informe del Ministeri de Sanitat.

A Espanya, segons dades del 2025, treballen al voltant de 168.000 tècnics en cures auxiliars d’infermeria (TCAE), de les quals entre 136.000 i 137.000 desenvolupaven la seva activitat en l’àmbit sanitari del Sistema Nacional de Salut. Nou de cada deu professionals són dones i l’edat mitjana és de 47 anys. El 27% es retiraria abans de l’edat reglamentària si les seves circumstàncies personals els ho permetessin, una dada que «reforça la necessitat» d’anticipar el relleu generacional i evitar la pèrdua d’experiència i coneixement.

Així ho assenyala el Ministeri de Sanitat després de publicar l’informe Situació del Personal Tècnic en Cures Auxiliars d’Infermeria a Espanya. 2025, la primera anàlisi nacional específica sobre aquest col·lectiu que s’ha donat a conèixer aquest dilluns a Madrid. L’estudi, presentat pel secretari d’Estat de Sanitat, Javier Padilla, combina la informació disponible als registres amb els resultats d’una enquesta en què han participat més de 30.000 professionals.

L’estimació, apunta el Ministeri, s’ha d’interpretar «amb cautela», perquè no existeix un registre únic i homogeni de TCAE en exercici. L’informe combina diferents fonts administratives, dades de les comunitats autònomes i de l’INGESA, així com mètodes d’aproximació per als territoris sense informació directa.

Manca de personal

La dotació de personal és una de les principals preocupacions del col·lectiu. Només el 25,45% de les TCAE considera que «sempre o gairebé sempre» hi ha prou professionals per prestar cures de qualitat, mentre que prop de tres de cada quatre assenyalen que les limitacions de plantilla dificulten l’atenció necessària i augmenten la sobrecàrrega assistencial.

Malgrat aquestes dificultats, el 73,31% considera que la seva feina contribueix «sempre o gairebé sempre» a millorar els resultats en salut. Tanmateix, una de cada quatre professionals afirma que ha de deixar de realitzar activitats pròpies de la cura amb aquesta mateixa freqüència per manca de temps.

Aquesta percepció positiva contrasta amb el reconeixement que consideren rebre. Tot i que el 80,05% afirma que la seva feina té un elevat valor social i el 69,13% valora positivament la seva professió, només el 9,57% creu que la població reconeix adequadament la seva tasca «sempre o gairebé sempre». Quan la valoració es refereix al lloc de treball concret, el percentatge de respostes positives baixa fins al 57,8%.

Pitjor a les residències

Els resultats presenten diferències rellevants segons l’àmbit assistencial. Els més desfavorables es concentren en el sector sociosanitari, on les TCAE perceben una major escassetat de personal i manca de temps per prestar les cures, així com una menor integració en els equips i un menor suport per part dels seus responsables.

També registren pitjors resultats en formació, conciliació, satisfacció laboral i benestar emocional. Només el 45,4% es mostra satisfeta amb el seu lloc de treball, davant del 62,5% en Atenció Primària i del 60,5% en atenció especialitzada.

Condicions laborals

Les condicions laborals presenten, a més, una elevada heterogeneïtat. El 48,11% disposa d’un contracte fix i el 26,64% ocupa una plaça interina. A això s’hi afegeixen diferències retributives entre comunitats autònomes que poden arribar als 500 euros mensuals per a professionals amb funcions equivalents, així com jornades setmanals que oscil·len entre les 35 i les 37,5 hores.

El risc de pèrdua de professionals no es limita a les jubilacions. Si les seves circumstàncies personals els ho permetessin, el 38,09% deixaria la professió en els pròxims dotze mesos i un altre 2,59% ho faria de manera immediata. Entre les persones que es plantegen abandonar-la, els principals motius són el salari baix, assenyalat pel 57,65%; la percepció de pertànyer a una professió poc valorada, amb el 49,35%; i la sobrecàrrega física, amb el 45,2%.

Manca d’energia

L’impacte d’aquestes condicions també es reflecteix en la salut física i mental del col·lectiu. El 90,7% manifesta «cansament o manca d’energia» almenys diversos dies a la setmana i el 74,9% presenta problemes de son amb aquesta mateixa freqüència. A més, el 37% de les TCAE presenta simptomatologia compatible amb la depressió, davant del 30% observat entre professionals de la medicina i la infermeria a l’enquesta europea MeND de l’Organització Mundial de la Salut, i el 24,38% presenta símptomes d’ansietat moderada o greu. En l’àmbit sociosanitari, pràcticament la meitat de les professionals presenta un nivell baix de benestar mental.

Els resultats apunten també a la necessitat d’actualitzar la formació i adequar les competències a la realitat assistencial. El títol de TCAE té una durada de 1.400 hores, davant de les 2.000 que caracteritzen, amb caràcter general, els cicles formatius de grau mitjà, i és l’únic perfil de la família sanitària que manté una titulació de durada reduïda respecte del model vigent.

Recursos humans

El reconeixement de les competències és la principal prioritat per al 60,44% de les participants, seguida de l’adequació de les càrregues de treball i de les plantilles, amb el 52,67%, i del desenvolupament d’una carrera professional específica, amb el 43,22%.

L’anàlisi adquireix una rellevància especial, conclou Sanitat, davant l’envelliment de la població i l’augment de la cronicitat, la dependència i les cures de llarga durada. Entre el 2014 i el 2025, la població resident a Espanya va créixer prop d’un 6%, en passar de 46,5 a 49,1 milions d’habitants. En aquest mateix període, l’índex d’envelliment va augmentar un 31,4%, de 112,63 a 148,05, i l’índex de dependència de les persones de 65 anys o més va passar de 27,53 a 31,73.